Presentació

Des que el 2 de desembre del 2008, la Comissió Delegada de Coordinació de Polítiques de Prevenció davant del Canvi Climàtic aprovara la "Estratègia Valenciana davant del Canvi Climàtic 2008-2012", tots els departaments del Consell amb competències en la matèria han treballat intensament per a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i per a conéixer els impactes que el canvi climàtic pot tindre en el nostre territori, a fi de poder prendre adequades mesures d'adaptació.

Després de l'experiència adquirida durant l'aplicació de l'anterior Estratègia, és necessari realitzar una revisió i actualització tant de les mesures de mitigació i d'adaptació com dels seus indicadors de seguiment, amb la finalitat d'integrar els nous coneixements disponibles, adequar-se a l'actual context socioeconòmic i als nous compromisos de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) en el seu IV informe d'Avaluació, el document de síntesi del qual va ser aprovat a València, va assenyalar que el calfament global és un fet inequívoc i atribuït a l'acció de l'home amb una certesa superior al 90 %. Un augment de la temperatura mundial mitjana en superfície superior als 2ºC en relació amb els nivells de l'era preindustrial provocarà molt probablement efectes irreversibles en els ecosistemes, les societats humanes, l'economia i la salut. El citat IV informe d'Avaluació de l'IPCC insistix en el fet que, per a no sobrepassar eixe llindar de 2ºC, les emissions de gasos d'efecte hivernacle a escala mundial han d'aconseguir el seu punt màxim abans de 2020. En l'elaboració del V informe d'Avaluació de l'IPCC, la publicació del qual està prevista per al 2013-2014, de nou s'ha posat de manifest la necessitat urgent de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle per a evitar el desequilibri del sistema climàtic.

El Consell Europeu de març del 2007 va assumir el ferm compromís de reduir per al 2020 les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle de la Unió Europea almenys en un 20 % respecte als nivells de 1990, i en un 30 % sempre que altres països desenrotllats es comprometeren a realitzar reduccions comprables i que els països en desenrotllament econòmicament més avançats contribuïren en funció de les seues capacitats. En la Dihuitena Conferència de les nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP 18), celebrada en Doha (Qatar) al desembre del 2012, s'han adoptat un conjunt d'esmenes al Protocol de Kyoto necessàries per a fer possible la seua continuació des de l'1 de gener del 2013 fins al 2020, garantint la continuïtat de l'únic instrument internacional jurídicament vinculant existent en estos moments i de la seua arquitectura, amb l'objectiu d'aconseguir un nou acord internacional jurídicament vinculant que haurà d'estar preparat per a la seua adopció en 2015, amb vista a la seua entrada en vigor en 2020.

La Unió Europea, líder mundial indiscutible de la lluita contra el canvi climàtic, seguix avant en l'execució de diferents paquets legislatius sobre clima i energia.

Per a aconseguir estos objectius de la Unió Europea, les regions i les administracions locals exercixen un paper important. Les regions de la UE i en particular les seues ciutats són responsables d'un 70% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (AEMA, Agència Europea Mediambiental). Per això la mateixa UE està encoratjant la implementació d'estratègies de mitigació del Canvi Climàtic a escala local i regional amb iniciatives tan importants com el Pacte dels alcaldes. Les accions a nivell regional són rellevants i efectives perquè poden facilitar una estratègia pròxima als ciutadans i als actors que prenen les decisions sobre el terreny. D'altra banda, poden beneficiar-se a través d'accions més apropiades i adaptades, al mateix temps que basades en metodologies i ferramentes comunes i flexibles. En este marc, les regions de la UE han de reforçar les seues posicions entre les polítiques sobre el Canvi Climàtic de la UE i els resultats esperats a nivell regional.

La nova estratègia Valenciana davant del Canvi Climàtic comprén el període 2013-2020 i és fruit d'una intensa labor de coordinació entre els diferents departaments del Consell amb responsabilitats en matèries com a energia, transport, salut pública, obres públiques, agricultura, medi natural o turisme. En la seua elaboració també han participat les administracions locals i centres d'i+d+i. En resum, la nova estratègia es constituïx com la principal ferramenta perquè la societat valenciana faça front al problema real del canvi climàtic, i participe, així mateix, del compromís internacional amb un desenrotllament econòmic, social i ambiental sostenible per al nostre planeta i per a les generacions presents i futures.

Isabel Bonig Trigueros
Consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente