Organismes

Portals

Planificación

 

 

 

 

 

 

 

Recomanacions per a la gestió i la investigació:

 

"Decàleg de València per a la defensa integrada enfront dels incendis en la gestió del mosaic agroforestal"

1

Els Punts Estratègics de Gestió (PEGs) han de formar un paisatge reticulat i compartimentado per a una defensa eficaç enfront dels incendis forestals que permeti àrees segures per al treball dels mitjans d'extinció.

2

El treball tècnic amb criteri expert ha de ser la base d'un disseny adequat de PEGs

3

Definir els objectius a aconseguir amb la planificació per aconseguir eficàcia i dissenyar actuacions que puguin complir aquests objectius plenament és la base fonamental d'un projecte de PEGs

4

Els simuladors de predicció del comportament del foc, constitueixen una eina contrastada i representen una ajuda en la presa de decisió en el disseny de PEGs.

5

El disseny de PEGs a l'entorn d'àrees urbanes (interfície urbà forestal) necessita una anàlisi específica ja que ha de tenir en compte les edificacions i l'efecte del fum en la presa de decisions d'evacuació o confinament

6

És imprescindible la generació de bases de dades d'incendis històrics amb el major detall possible que ajudin a l'anàlisi amb criteri expert en el disseny de PEGs

7

La priorització de PEGs és una de les qüestions més importants a definir en cada projecte d'execució

8

La coordinació entre serveis forestals, agraris, urbans i d'emergències permetrien un manteniment òptim dels PEGs per aconseguir el paisatge en mosaic

9

És necessari implementar protocols de capitalització d'experiència que permetin l'avaluació adequada de l'eficàcia dels PEGs

10

Els projectes han d'incloure processos de participació social i comunicació, que permetin aconseguir el màxim consens i col·laboració dels agents implicats al territori

 

El present decàleg es pot detallar fil per randa en les següents conclusions esteses:

  • Els nodes de propagació i de posterior execució de PEG estan units mitjançant faixes auxiliars o àrees tallafocs a les infraestructures clàssiques de prevenció d'incendis, la qual cosa constitueix una reticulació del territori que permet optimitzar els recursos, ser més eficaços i augmentar la seguretat dels mitjans d'extinció. Els nodes serveixen per a centrar en el territori les zones d'actuació, a partir d'ací el procés de disseny ha d'usar criteri expert: valors a defensar, presència de risc poblacional, limitacions pressupostàries, definició de superfície sacrificable, etc. Per tant, cal reclassificar les infraestructures clàssiques d'incendis forestals segons els objectius proposats. Cal diferenciar entre nodes de propagació i PEG. No tots els PEG estan situats en un node (per exemple poden existir PEG situats en zones d'interfície urbana-forestal), però tots els nodes podrien ser potencialment un PEG, encara que cal prioritzar si és necessari alguna actuació en aquest node (en funció de la reticulació del territori, dificultat d'accés, vies de fuita, etc.). D'altra banda, si els nodes estan units per faixes o tallafocs i se'ls associa una maniobra d'extinció, aquestes infraestructures es poden considerar també PEG.

 

  • L'ús de noves tecnologies d'informació geogràfica, sensors remots i simuladors d'incendis forestals són un suport a la localització dels PEG, però el treball tècnic amb criteri expert és fonamental per a la localització i disseny dels PEG: cal continuar "dissenyant a mà". Per tant existeixen desenvolupaments d'eines per a automatitzar la valoració de l'eficàcia a escala de rodal i avaluar el cost d'execució de treballs silvícoles en aquests, de manera que permeten determinar i prioritzar quins són els més adequats. No obstant això, de moment no s'ha pretés desenvolupar una eina que automatitze la decisió final, sent necessària el criteri expert del tècnic per a la integració d'altres qüestions de la gestió forestal.

 

  • Amb baixos pressupostos destinats a la redacció de projectes de disseny de PEG es poden aconseguir treballs de qualitat sempre que es compte amb bones eines i bones dades, però és imprescindible personal qualificat en gestió forestal i comportament del foc, i si apostem per la implementació dels PEG en la defensa contra els incendis forestals és obligatori disposar de major termini d'execució (temps = pressuposat disponible) per al seu correcte disseny. És fonamental fer la reflexió de quins són els objectius a aconseguir amb la planificació per a aconseguir l'èxit i dissenyar actuacions que puguen complir aqueixos objectius plenament. Això que és comú a qualsevol projecte d'execució d'obra, és especialment crític en el disseny de PEG, ja que la definició d'objectius molt eficients i assegurances per a l'operatiu pot determinar la localització, el filtrat, la priorització i el dimensionament d'aquests.

 

  • Els simuladors que integren les equacions clàssiques de propagació a escala de massís aporten uns resultats molt bons, no obstant això aquesta qualitat dels resultats es pot veure minvada a microescala o quan s'intenten simular comportaments extrems del foc. No obstant això si es disposa d'una informació detallada de dades d'entrada els simuladors poden oferir eixides molt pròximes a la realitat fins i tot en situacions extremes.

 

  • La interfície urbana-forestal com a cas particular d'element a protegir d'alta vulnerabilitat o, almenys, d'alta prioritat en cas d'incendi, ja que implica confinaments/evacuacions o preses de decisions difícils des del punt de vista operatiu, social i fins i tot polític, necessita una anàlisi específica en la mesoescala i la microescala al marge del disseny de PEG en la macroescala. No obstant això en l'avaluació de l'exposició i la capacitat d'autoprotecció de les zones urbanes influirà decisivament la gestió en la macroescala que envolta l'àrea d'interfície. És en aquesta última escala on el disseny de PEG ha de tindre en compte en el seu dimensionament conceptes desenvolupats en la gestió d'interfície com les anàlisis d'escales imbricades, fases d'afectació (preimpacte, impacte, permeabilitat i latència), funcions de risc o possibilitats que ofereix les mètriques de l'índex WUIX  de fricció-continuïtat en la interfície. El disseny de PEG d'interfície intenta solucionar aquest aspecte: si el foc arriba que ho faça en condicions de menor intensitat. En aquestes condicions a vegades es poden convertir les zones de IUF de zones d'amenaça a zones d'oportunitat mitjançant la combinació de diversos mètodes perimetrals i interiors. Els confinaments en IUF estaran molt condicionats per la presència de fum. Ara com ara no incorporem cap model, ni tan sols una assessoria experta, de les zones d'influència de fum en possibles escenaris d'incendi. A més, el fum es "enlaira" del sòl, amb el que és més difícil lligar-lo a factors geogràfics com el combustible o el pendent.

 

  • Es considera prioritari un desenvolupament de l'estudi d'incendis històrics en la zona de treball que permeta classificar i categoritzar convenientment els incendis tipus, tipificar les condicions sinòptiques mitjanes i extremes i ajustar els comportaments reals als simulats. Per a aquesta labor existeixen desenvolupaments innovadors basats en supercomputació que assisteixen al dissenyador en la presa de decisions. No obstant això és imprescindible continuar incloent innovacions en els simuladors com a eines de generació de salts de foc i focus secundaris, focs de copa i acceleracions de fronts de foc per efectes topogràfics. La capitalització d'experiència amb dades obtingudes en incendis reals està ajudant a millorar aquestes eines en simuladors com a VISUAL-SEVEIF, en la qual ja s'avaluen les pèrdues econòmiques en els recursos naturals, tangibles i intangibles afectats per l'incendi forestal.

 

  • És necessari continuar desenvolupant sistemes per a prioritzar adequadament els PEG. No obstant això existeixen eines noves com la priorització i optimització de Perímetres Operacionals (PODs) en funció de la dificultat d'extinció, criteris econòmics i de productivitat operacional així com aquells basats en "grafs" de probabilitat de pas de foc entre polígons basada en anàlisis d'incendis tipus. En aquest últim cas la presa de decisions durant les operacions d'extinció ("què deixem fer a l'incendi") podria dependre del "bé comú" si prèviament està consensuat el valor social dels mitjans a protegir així com la vulnerabilitat del territori i les infraestructures.

 

  • Es considera molt recomanables la coordinació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis forestals, així com serveis de gestió forestal i agrària que poden millorar sistemes com el foment de pagament per serveis ambientals, sinergia entre serveis (activitat cinegètica, pastoral, gestió de flora i fauna, gestió forestal) que genere paisatge en mosaic que contribuïsca al foment de la biodiversitat, al mateix temps que aquesta contribueix al manteniment de PEG o àrees de baixa càrrega.

 

  • Totes les metodologies existents per a localització, priorització i dimensionament de PEG exigeixen d'un estudi exhaustiu del territori, amb especial importància dels models de combustible, les condicions sinòptiques locals especialment en el cas de meteorologia extrema, els incendis històrics categoritzats en incendis tipus i de la capitalització de l'experiència en extinció d'incendis, que inclou les operacions d'extinció, gestió de l'emergència, lliçons apreses en accidents o evacuacions i en definitiva en l'eficàcia real de les operacions d'extinció que descansen en PEG. Cal avançar en aquest sentit i simular incendis que no hagen succeït en aqueix territori però que pogueren succeir. Per tant es recomana a totes les administracions que si consideren prioritari l'impuls del disseny del paisatge en mosaic que incloga la presència de PEG, és imprescindible haver implementat un protocol de monitoratge i emmagatzematge de la informació necessària per a capitalitzar l'experiència, així com una millora de la cartografia base de treball, sobretot dels models de combustible i la caracterització de meteorologia local. Per a la caracterització de les condicions sinòptiques durant esdeveniments extrems com els produïts en incendis convectius s'estan usant en algunes comunitats autònomes els radiosondatges. Millorar en la interacció d'experts en meteorologia amb experts en comportament del foc ajudarà a entendre fenòmens no predits pels models de simulació, reduint la incertesa en la presa de decisions durant les operacions d'extinció. Aquests avanços també ajuden a implementar sistemes de maneig de fums que fins hui són inexistents o poc usats a Espanya.

 

  • Els projectes hauran d'incloure processos de participació social i comunicació, que permetin aconseguir el màxim consens i col·laboració dels agents implicats en el territori. Aquest punt és imprescindible per a la correcta priorització i disseny dels PEG. Això implica que s'ha de contemplar:
  1. Comunicació i consulta interna (agents forestals, bombers forestals i urbans) sobre ubicació, objectius i ús prioritari de PEG.
  2. Comunicació i consulta externa (resta d'actors que puguen estar involucrats en el manteniment de PEG).
  3. Comunicació pública: difusió dels objectius i utilitat de PEG entre els actors implicats i consulta pública sobre priorització de zones vulnerables. Per a això poden ser necessàries tècniques econòmiques com la valoració ambiental mitjançant l'anàlisi de la percepció subjectiva del valor dels recursos.

 

 

 

El passat 29 de gener de 2019 es va celebrar la jornada cientificotècnica sobre "Noves metodologies per al disseny del mosaic agroforestal en la defensa integral enfront dels incendis forestals", organitzada per la Direcció general de Prevenció d'Incendis Forestals de la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat, en col·laboració amb el grup de treball de focs forestals de la Societat Espanyola de Ciències Forestals (SECF).


Ja estan disponibles en la pàgina de la SECF totes les presentacions en format pdf, poden consultar-se ací.


Els vídeos de les ponències disponibles ací (canal You Tube de la SECF).


A més, es poden veure totes les fotos de la jornada ací.