Novetats

Ves enrere Nota de premsa

Nota de premsa

Cebrián defén noves estratègies col·lectives de prevenció davant 'd'una nova generació d'incendis

La consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, ha comparegut en Les Corts en la Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordenació del Territori per a fer un balanç de la gestió sobre la campanya d'incendis en l'últim exercici, així com de les activitats en matèria de prevenció i actuacions postincendi que es duen a terme des de l'administració autonòmica.

Elena Cebrián, que ha recordat que la compareixença es realitza "a petició pròpia" com a un "exercici més de rendició de comptes i de la transparència" del Consell, ha agraït el treball de tot el personal que treballa en prevenció, extinció, coordinació i protecció de la ciutadania en cas d'incendi.

Ha explicat els detalls dels tres principals incendis succeïts en la Comunitat Valenciana entre 2017 i 2018, ha incidit en que "ens trobem davant d'una nova generació d'incendis" convectius, caracteritzats per la seua virulència i perillositat, a causa de l'efecte acumulat d'altes temperatures, prolongats períodes de sequera i les tempestats seques.

Davant d'aquesta realitat, la consellera ha destacat el treball del Consell, que ha augmentat la partida de prevenció i gestió forestal fins als 25,5 milions d'euros, així com l'esforç per a establir noves estratègies col·lectives en matèria de prevenció davant d'un nou panorama, marcat pel canvi climàtic, que obliga a corresponsabilitzar a tota la societat, les administracions i la ciutadania, per a conscienciar sobre el risc.

Sobre l'incendi de Llutxent, Cebrián ha destacat la celeritat per a elaborar l'expedient d'emergència, l'acord urgent aconseguit pel Consell perquè els municipis afectats per l'incendi presenten les estimacions dels danys patits, així com les actuacions postincendi, com la taula de concertació, celebrada el passat 13 de setembre, en la que van participar més de 40 representants d'entitats de les localitats que van patir l'incendi.

De la mateixa manera, ha destacat les diferents ajudes destinades a la regeneració de la zona, com la partida de 600.000 euros de la Generalitat per a la reparació dels danys ocasionats pel foc, així com els 750.000 euros per a la restauració hidrològic forestal i els 650.000 per a reparar llits de conques que aboquen al riu Serpis, que el Consell de Ministres va aprovar la setmana passada en resposta a la sol·licitud emesa per la Conselleria.

En relació amb altres incendis forestals, la consellera ha recordat també les actuacions en la zona de la Marjal dels Moros, on s'està desenvolupant el primer Pla director per a delimitar la gestió d'aquesta zona humida i poder aplicar les mesures que garantisquen el bon estat de conservació dels seus hàbitats i espècies. Ha citat la col·laboració amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, plasmada en una aportació de 130.000 metres cúbics, que ha contribuït notablement a la recuperació de la Marjal.

De la mateixa manera, sobre l'incendi succeït a Culla el passat desembre, Cebrián ha recordat la taula de concertació realitzada, així com els treballs de retirada de l'arbratge i la regeneració de la zona.

Set línies de treball

La consellera ha explicat que l'Estratègia Valenciana per a la Prevenció d'Incendis Forestals gira entorn de quatre aspectes claus com són la preparació de la societat enfront del risc d'incendis, l'ordenació territorial i conciliació d'usos agroforestals, la millora dels ecosistemes per a augmentar la seua resiliència i la restauració de les muntanyes afectades, per a prevenció de nous incendis.

Per això, aquest pla contempla diferents línies d'actuació en què es treballa durant tot l'any. La primera d'elles és el control d'ignicions i la conciliació d'usos del foc, impulsant plans locals de prevenció amb ajudes per valor de 1,5 milions d'euros i a les que s'han presentat més de 300 consistoris. Cal afegir la normativa sobre nous períodes de prohibició de crema agrícola i els treballs per a afavorir alternatives de gestió dels residus agraris i forestals, una nova normativa en l'ús de foc festiu-recreatiu en zones forestals o la revisió de planificació en prevenció en els parcs naturals.

La segona línia és l'augment de la sensibilització, conscienciació i participació de la població per a aconseguir ferramentes de comunicació sobre el risc. Per a això, s'han realitzat diferents campanyes, jornades i trobades divulgatives, com els tallers realitzats en més de 100 urbanitzacions de tota la Comunitat.

La tercera línia ha sigut el reforç de la vigilància, detecció i capacitat sancionadora duta a terme a través de l'evolució pressupostària fins als 12.817.080 milions d'euros actuals que suposa, entre altres millores, un augment en el personal, presència i recursos del Pla de Vigilància Preventiva, sumat a l'increment de formació i gestió del voluntariat.

Infraestructures i ecosistemes més resistents al foc

La quarta línia és l'augment de la inversió en infraestructures per al suport dels mitjans d'extinció amb una perspectiva estratègica, entre les que es troben els nous observatoris, les faixes de seguretat en la interfície urbà-forestal, millores en els accessos o nous depòsits d'aigua. Inclou l'actuació junt amb el Servef i l'AVSRE per a coordinar actuacions forestals preventives d'interfície, afavorint la contractació de brigades en municipis d'interior, del que s'han beneficiat 165 ajuntaments i s'han aconseguit més de 1.000 contractacions, en un esforç pressupostari sense precedents.

La cinquena línia busca aconseguir ecosistemes més resistents al foc per a recuperar la funció protectora del bosc sobre els recursos, naturals amb tractaments de renaturalització en els boscos o el programa de restauració d'hàbitats forestals de la xarxa Natura 2000.

La sisena línia de treball passa per realitzar polítiques d'activació de la demanda de productes agroforestals i rendibilitat dels serveis ambientals. En la sèptima línia es troben les actuacions postincendi, en coordinació amb els municipis afectats pel foc i la societat civil, amb les taules de concertació, la potenciació de voluntariat postincendi i mesures de recuperació de la vegetació. En aquest punt, Cebrián ha incidit especialment en la participació del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM).