Vegetació - Parajes Naturales Municipales

Detall de l'aladern

Detall del matapoll

La vegetació del paratge és variada, fruit tant dels usos i aprofitaments que l'home ha realitzat del medi natural com de la fisiografia, edafologia i condicions climàtiques que hi ha en la zona.

El paratge es caracteritza per presentar bons fragments d'encinar litoral termomediterráni, que forma l'associació vegetal Rubia longifolia - Quercetum rotundifoliae, formació clímax d'estes latituds del Mediterrani. Es tracta d'una associació vegetal de caràcter basòfil localitzada en el pis termomediterráni d'ombroclima sec. En estat òptim, es presenta un bosc esclerófil dominat per l'alzina (Quercus ilex subsp. rotundifolia) acompanyada per espècies com el matapoll (Daphne gnidium), el llentiscle (Pistacia lentiscus), aladern (Rhamnus alaternus) i lianes com la rogeta (Rubia longifolia), l'aritjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa) o l'esparreguera (Asparagus acutifolius) .

La major part de la superfície del paratge està coberta per arbustos termomediterránis, que formen part de l'associació vegetal Querco cocciferae-Pistacetum lentisci, on espècies com el llentiscle (Pistacia lentiscus), coscoll (Quercus coccifera), brucs (Erica multiflora, Erica arborea), estepes (Cistus albidus, Cistus clussii), romer (Rosmarinus officinalis), timó (Thymus vulgaris), arçots (Rhamnus oleoides, Rhamnus lycioides), aladern (Rhamnus alaternus), ginebre (Juniperus oxycedrus), margalló (Chamaerops humilis), acompanyats per representacions de pi blanc (Pinus halepensis), pi pinastre (Pinus pinaster), garroferes (Ceratonia síliqua) i fleixos (Fraxinus ornus), formen una estructura, amb una densitat més elevada les parts més baixes de les vessants muntanyoses, adquirint alguns individus un port arbustiu de fins més de 2 metres. Esta associació és la primera etapa degradativa de la formació clímax de boscos originals de carrasques.

En zones més pròximes a les parts més altes de les vessants muntanyoses, es presenten les segones etapes degradativas del carrascar termomediterráni, que com a conseqüència dels recurrents incendis forestals ocasionats en la zona, han provocat l'aparició d'una vegetació adaptada al foc molt desenrotllada, on l'argilaga (Ulex parviflorus) domina la superfície amb individus de considerable densitat, sent en certs moments impenetrables. Esta formació està acompanyada per espècies com: el margalló (Chamaerops humilis), les estepes (Cistus crispus, Cistus monspeliensis, Cistus salviifolius), el bruc (Erica multiflora), Globularia alypum, Lithospermum fruticosum, Phlomis crinita subsp. crinita, Phlomis lychnitis i la pebrella (Thymus piperella).

En les cimes d'alguns pics del paratge, així com també, en les vessants de solana més afectades pels fenòmens erosius, aflora la roca mare i es desenrotllen formacions vegetals que pertanyen a la tercera etapa de substitució del carrascar termomediterráneo. Estan constituïts per pastos secs en sòls més erosionats, on aflora la naturalesa calcària de la roca mare i desapareixen les diferències de sòl presents en les etapes anteriors. Es presenten les següents espècies característiques: Brachypodium retusum, Brachypodium distachyon, Dactilys hispànica, Fumana ericoides, Helianthemum lavandulefolium, Hyparrhenia hirta, Stipa tenacissima, Thymus piperella, Thymus vulgaris subsp. aestivus.

En el paratge cal destacar la presència de dos endemismes com és el cas de la pebrella (Thymus piperella) o tramussera valenciana (Lupinus mariae-josephi), esta última va ser descrita oficialment en 2004 i poc de temps després, es va considerar extingida. Però en 2006 es detecten comunitats, una d'elles localitzada en el PNM Parpalló-Borrell, la qual ha sigut declarada microrreserva en el 2007 pel Consell de la Generalitat Valenciana.