Vegetació - Parajes Naturales Municipales

 Baladre en flor

Pebrella, planta aromàtica empleada per a l'ús alimentari

Ambientalment es distingixen dos unitats de caràcter natural paisatgístic: la fluvial i la de muntanya.

La unitat fluvial conté comunitats vegetals flotants i submergides com la formada per les llentilles d'aigua i les cariofites i, en les zones tranquil·les del llit del riu, abundants comunitats de macròfits. En la zona de la ribera es troben sobretot comunitats de canyes i juncs a més de baladres i murta; també hi han representades formacions de bosc de ribera amb exemplars ben desenrotllats de xops i oms.

En la zona de muntanya dominen el coscoll i el llentiscle junt amb espècies com el margalló, garrofera i olivera silvestre. En les orientacions sud i amb sòls pobres dominen les formacions de matoll amb espècies com l'estepa blanca, l'argilaga i el bruc.

També resulten destacables les diferents espècies de timons entre els que destaca la 'pebrella' (Thymus piperella), endemisme valencià, i altres espècies de gran interés en apicultura i medicina popular com la cua de gat i la sajolida.

En les parets extraplomades i fissures de roques es poden trobar interessants endemismes valencians com Sarcocapnos saetabensis i Teucrium buxifolium; no obstant això, l'endemisme més important que es pot trobar en el paratge és la Silene diclinis (ull de perdiu) . Aquesta espècie figura en la llista roja d'espècies en perill d'extinció i apareix molt rarament en als marges de cunetes i zones de bancals.