Vegetació - Parajes Naturales Municipales

Exemplar de pi blanc d'enormes dimensions

Exemplar de salvia de Mariola 

El pinar de pi blanc (Pinus halepensis) és la formació predominant en l’espai.

Pel que respecta a l'estrat de matoll, és caraterístic trobar la màquia mediterrània composta de arbustos i mates entre les que apareixen gran nombre de plantes medicinals i alguns endemismes, com són la pimentera (Thymus piperella), el timó (Thymus vulgaris ssp. aestivus), Ononis rentonarensis, endemisme alacantí, i la sàlvia de Mariola (Salvia blancoana ssp. mariolensis).

A les parts més elevades i als barrancs profunds i ombrívols del paratge és freqüent trobar bosquets dispersos de carrasca (Quercus ilex ssp. rotundifolia), on comparteixen l’espai amb alguns arbres caducifolis, com són el freixe (Fraxinus ornus) i l’auró (Acer granatense). Especial menció requereixen espècies de les zones de penyals, com la centàurea (Centaurea mariolensis), el trencapedres (Hypericum ericoides ssp. ericoides) i l’arçot (Rhamnus lycioides ssp. borgiae). 

Cal destacar la presència de la microreserva Mas de Torretes, amb espècies d’alt valor botànic, com són algunes campanetes i linàries endèmiques (Campanula hispanica i Linaria repens ssp. blanca) i altres espècies rupícoles, com l’Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri, Conopodium thalictrifolium i Saxifraga corsica ssp. cassoniana. També s’observen espècies típiques de matoll, com la Centaurea spachii, Crataegus granatensis, Erysimum gomez-campoi, Helianthemum hirtum i Teucrium homotrichum.

A l’extrem nord del paratge s’ubica l’Estació Biològica de Torretes-Font Roja, la qual té un jardí etnobotànic en honor a Joan Pellicer,  en una serie de col·leccions visitables de plantes medicinals, aromàtiques, tòxiques, narcisos endèmics, espècies agrícoles d’ús tradicional, com cereals, fruiters de varietats antigues i en perill de desaparició, varietats d’ametles i d’algunes espècies fruiteres oblidades, com són l’atzeroler (Crategus azarolus) i el guinder àcid (Prunus acida). A més, hi ha una senda d’orquídies mediterrànies recuperades a partir d’àrees degradades de la província d’Alacant.