Vegetació - Parajes Naturales Municipales

Vegetació rala y dispersa del barranc de l'Infiern

Exemplar d'espart

La vegetació existent a l'espai protegit ha estat notablement condicionada pel clima semiàrid de la zona, caracteritzat per llargs períodes de sequera, amb elevades temperatures en l'època estival, i períodes de pluja irregulars, moltes vegades torrencial.

Els relleus més plans estan ocupats per cultius de secà,  fonamentalment de raïm de taula, a més d'ametlers i oliveres, mentre que els vessants de les serres, així com les llomes, s'han mantingut amb d'espartars i timonedes amb espècies dominants com l'espart  (Stipa tenacissima), l'albardí (Lygeum spartum), el Rhamnus lycioides, el timó d'esca (Helichrysum serotinum), el romer (Rosmarinus officinalis), la granereta (Salsola genistoides) i la cresta de gall (Teucrium pseudochamaepitys).

Especialment interessant és la presència, en les llengües pedregoses d'escassa vegetació que s'alternen entre antigues parcel·les de cultiu, de Vella lucentina, arbust endèmic de zones àrides pròximes a la capital alacantina i que té en l'entorn del paratge una de les seues poblacions més importants.

En els vessants i barrancs que presenten més profunditat de sòl, apareixen xicotets bosquets de pi blanc (Pinus halepensis) junt amb matolls de major port com ginebres (Juniperus oxycedrus), llentiscles (Pistacia lentiscus) i margallons (Chamaerops humilis).

Finalment, cal destacar l'interés dels penyals amb determinades espècies rupícoles, com són el Teucrium rivasii i el Chiliadenus glutinosus.