Patrimoni cultural - Parajes Naturales Municipales

Al llarg del paratge hi ha també nombrosos elements culturals de gran rellevància com el Bé d'Interés Cultural de l'aqüeducte de la Penya Tallada, l'assut, l'antiga gelera de La Lacaba o els jaciments arqueològics, entre els quals destaquen els corrals de Silla per les seues pintures rupestres.

Assut del riu Tuéjar

L'assut és de bona factura, i pot ser excavat en la roca o de carreus de pedra, encara que no es veu amb claredat. En el seu marge esquerre es troba l'eixida d'aigües per a la séquia, hui encara en ús com a séquia major de Chelva, encara que es troba deteriorada per les últimes pluges. L'arrancada de la canalització està excavada en la roca, amb una factura i unes mides (1,20 x 1,30 m) semblants a les de la Peña Cortada de Calles. Podria ser que esta construcció arreplegara l'aigua per a l'aqüeducte. En el bloc de pedra que queda damunt de la séquia es troben dos forats de forma quadrada, en els quals s'ignora la seua funció. I al final de la canalització excavada en la roca hi ha un mur ample del que no se sap la cronologia.

Aqüeducte de Peña Cortada

En els termes de Tuéjar, Chelva, Calles i Domeño es troben les restes d'una colossal obra romana, l'aqüeducte romà de Peña Cortada, catalogada com a Bé d'Interés Cultural. Este va ser traçat amb distints sistemes de conducció d'aigües que, des del seu origen en el riu Tuéjar, salven grans esculls topogràfics. La longitud de les restes trobades és de 28,6 quilòmetres, i la seua entitat és comparable amb els aqüeductes romans més rellevants d'Espanya: Segòvia, Les Ferreres de Tarragona i Los Milagros de Mèrida.

Les seues espectaculars restes han sigut objecte de menció per part d'erudits, viatgers i historiadors, que han formulat distinta hipòtesi sobre l'ignorat destinació final de les seues aigües.
La captació d'aigua (situada en el terme municipal de Tuéjar) procedix d'un curs fluvial, el riu Tuéjar, afluent del Túria per la seua vora esquerra i a una cota de 561,74 metres sobre el nivell del mar. Un simple dic, saeptum, perpendicular al corrent, permet desviar directament cap al canal, specus, on el seu tram inicial està tallat en roca. Fins a arribar al poble de Chelva el recorregut coincidix amb l'actual séquia major, encara que amb una fisonomia diferent a l'original a causa de les successives reparacions que a través del temps ha requerit el seu ús habitual.

La Lacaba

La cronologia d'este jaciment no està determinada. S'han trobat fragments de quarsites i ceràmica: a mà, ibèrica llisa, medieval i doliae. També s'han trobat tègules i fragments de molí de vaivé. El material apareix dispers i molt rodat en una vessant amb fort pendent.

Corrals de Silla

Hi ha dos jaciments catalogats amb els noms d'Abric del Corral de Silla I i II. Al lloc s'accedix fàcilment pel camí del naixement, recorrent 1 km des del primer gual del riu. Es tracta d'art rupestre. Les pintures estan protegides per un tancament metàl·lic que permet la seua visió des de l'exterior; no obstant això, les claus es troben depositades en l'Ajuntament de Tuéjar i es poden sol·licitar.

Corrals del Ras

S'accedix des del camí del naixement, per una desviació a l'esquerra abans de creuar per segona vegada el riu, en un abric reutilitzat com a corral de bestiar. L'assentament està destruït i no s'ha determinat la cronologia. Està buit de sedimentació excepte en la seua part més septentrional, on els murs han retingut part del farcit. És en esta zona on van aparéixer llesques de sílex (escasses) i restes de talla que no són iguals al sílex natural que aflora en la zona.

S-136

No s'ha datat cronològicament. Es van trobar restes de talla i un full de sílex. L'abric ha sigut utilitzat com a corral, per la qual cosa es troba majoritàriament buit. La zona té gran quantitat de sílex natural.

Nevera de la rambla Arquela

S'accedix pel camí del naixement, i es troba a 400 m en direcció al pla d'Arquela des de la desviació del barranc del Fraile.

La nevera està a 635 metres d'altitud, que és una cota relativament baixa per a la funció a exercir. La construcció és de planta circular de 5 m de diàmetre interior, i els murs tenen 70 cm d'amplària en la base. El depòsit té rebliment i sembla que ha sigut reutilitzat per a guardar ramat però es troba en bon estat, gràcies a la restauració que es va dur a terme.