Patrimoni cultural - Parajes Naturales Municipales

Fora de l'àmbit del Paratge, en el límit sud, hi ha un jaciment arqueològic declarat Bé d'Interés Cultural, denominat Torre Alédua.

Alédua és un topònim procedent de l'àrab al-adwa, que significa bord del riu. Va ser una alqueria musulmana que va tindre més d'un centenar de cases, però amb l'expulsió dels moriscos, el poble va quedar deshabitat i amb el temps es va transformar en zona agrària. En l'actualitat es conserva la torre i un mur perimetral de caràcter defensiu.

Inclòs en el Catàleg de Béns i Espais Protegits de Llombai, es troba el jaciment etnològic del 'Pouet de l'Estepar', al qual arribem a través de la Senda de l'Estepar. El pou es troba en l'interior d'una caseta feta d'obra i teulada d'aigua, té una xicoteta porta metàl·lica i un poal amb cadena i corriola. L'aigua està a una profunditat de 3.5 metres. Junt amb la caseta hi ha una xicoteta pila, sobreelevada uns 20 cm i llaurada en pedra, destinada a l'abastiment animal. Utilitzat antany pel bestiar boví i caprí, així com pels gossos caçadors, era conegut en tota la comarca per reunir excel·lents propietats per a la salut, per la qual cosa era empleada pels malalts que patien d'hidropesia.

Altres elements d'interés cultural que es poden observar al llarg del Paratge, són els antics corrals per al bestiar que, a pesar de trobar-se en ruïnes la majoria, ens traslladen a èpoques anteriors en les que el sector agropecuari adquiria gran importància en el municipi. Entre els dits corrals destaquen, el Corral de l'Estepar i el Corral de Rútia.

Inclosos com Béns d'Interés Paisatgístic i Ambiental, es troben el 'Mirador de l'Estepar' i el mateix 'PNM d' El Tello'. La importància del Mirador radica en les excel·lents vistes que té, podent-se observar inclús el mar. En un primer pla s'observen els camps de cultiu situats als peus de la muntanya Alédua i després d'ells es veuen els pobles que formen el Marquesat de Llombai i darrere les cadenes muntanyoses.