Patrimoni cultural - Parajes Naturales Municipales

Senda Enginyers

Es tracta de sengles que connecten amb cases forestals o amb camins d'accés a la muntanya. Hi ha dos trams ben visibles; el primer forma part de l'Itinerari del Torrater i el PRV-121 amb una longitud de més de 4 Km. El segon tram recorre més de 12 Km entre el Pou Clar i el terme municipal de Fontanars dels Alforins i forma part de l'Itinerari de la Font de Morera- senda dels Enginyers, el GR-7, i el SL V-19.

Alt del Castellar

S'especula que va poder haver-hi un poblat ibèric per algunes restes que s'han trobat i per la connexió visual d'este alt amb els poblats de la Bastida dels Alcusses i la Covalta.

Molins del Barranc

L'elevada presència d'estructures relacionades amb l'aprofitament hídric denota la importància del barranc per a la gent del segle XIX. Al llarg de l'itinerari es poden veure les restes de 5 molins, que al final de la seua vida van ser utilitzats la majoria com a xicotetes centrals hidroelèctriques i com a xicotetes fàbriques tèxtils.

Casa de Gamellons

 Reconstruïda entre 1908 i 1915, estava habitada per personal i família de la guarderia forestal i era el centre neuràlgic dels amplis treballs de repoblació que es van realitzar per estes serres. La casa és un conjunt de grans dimensions amb un pati central i dos plantes organitzades al seu voltant.

Reg de la Vall Sec

El reg de la Vall Seca naix en un brollador situat en terrenys de la finca del mateix nom i arriba fins la casa de Presència, quasi 4 quilòmetres mes baix.

Finestres del Pou Clar

A un costat i un altre del paratge, en les parets verticals de roca calcària, i a considerable altura, es veuen unes obertures artificials tallades en roca calcària. Es tracta de coves no comunicades entre elles, entre 4 i 5 metres de profunditat les més grans i 1,4 metres les més xicotetes.

Paisatge agrícola de ponent

Al peu de la Serra de l'Ombria en la part més occidental es conforma un paisatge divers de gran valor en què s'alternen camps de fruiters, amb vinyes, cereals, barrancs, pinnades i cases de gran port concidas com a finques.