Informació general

Descripció

La Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes, declarada en 1973, es troba a la província de València, entre les comarques de la Canal de Navarrés i la Vall d'Aiora. Té una superfície de 36.009 ha, repartides entre els municipis de Bicorp, Cofrents, Cortes de Pallars, Xalans, Jarafull, Millars i Teresa de Cofrents.


Accessos

  • Nord: Cortes de Pallars per la CV 428
  • Est: Millars i Bicorp per la CV 580
  • Oest: Cofrents, Xalans, Xarafull i Teresa de Cofrents per la N 330


Geología

L'origen d'aquest massís muntanyós és cretaci i està compost principalment per calcàries, alternades amb guixos i argiles. Pertany als últims estreps de la serralada Ibèrica. Es tracta d'un extens altiplà d'orografia abrupta que assoleix els 1.015 m sobre el nivell del mar al Cinto Cabra i està delimitat, de forma evident, al nord i a l'est pel riu Xúquer; per l'oest, la vall de Sacarás, entre Aiora i Cofrents; al sud, la mola queda separada del massís del Caroig por un entramat de cingles i profunds canals fluvials.


Hidrologia

El territori es troba lleugerament inclinat cap a l'est, de manera qui s'hi genera una complicada xarxa fluvial que el drena cap a l'est i el sud. La zona actua com un gran aljub que deriva les aigües mitjançant nombrosos barrancs i rambles o en forma de flux laminar a les zones que presenten menor cobertura vegetal. El curs fluvial més important és el riu Xúquer, mentre que el barranc més destacat és el barranc Moreno, per la importància botànica i arqueològica que té.


Usos i aprofitaments del sól

La major part de la superfície del sòl està ocupada per vegetació natural. Això és així perquè la Mola de Cortes està envoltada per gorges, per la qual cosa els accessos han sigut difícils i la zona s'ha mantingut aïsllada històricament.
L'ús agrícola es redueix a una reduïda part del total de la superfície (6%), destinada majoritàriament al conreu d'oliveres. També destaca al territori la presència de la central nuclear de Cofrents.
L'aprofitament principal que es fa a la reserva és el cinegètic, que té com a finalitat la conservació de la biodiversitat.


Altres figures de protecció

La reserva té altres figures de protecció i de conservació de l'espai natural com són:
Paisatge Protegit de la Mola de Cortes i el Caroig; Serres de Martés i de l'Ave.

  • Zona ZEPA: Serra de Martés-Mola de Cortes.
  • LIC: Mola de Cortes i el Caroig; Serres de Martés i de l'Ave.
  • Inclòs en el Catàleg de Zones Húmides: embassament d'Embarcaderos.
  • Microreserves de flora: Rincón del Jinete.


Vegetació

La vegetació que podem trobar a l'entorn de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes comprén fonamentalment dos nivells: a les zones més baixes trobem grans extensions de matoll baix amb domini del romer i el bruc, alternats amb argelagues i estepes. A les parts altes hi ha formacions amb predomini del coscoll el romer i l'argelaga
També hi podem trobar, a les parts baixes i fèrtils, alguns roures aïllats, mentre que a alguns barrancs i a zones humides i ombries trobem denses freixedes.

 

Fauna

La RVC de la Mola de Cortes alberga un important nombre de fauna cinegètica, i hi estan ben representades tant la caça menor, com la major, entre la que destaquen les poblacions de cabra salvatge i mufló.

Aquestes espècies, i l'aprofitament que se'n fa, cohabiten amb un important nombre d'espècies no cinegètiques, entre las quals destaquen espècies prioritàrias com el gat salvatge, la llúdria paleàrtica, l'àguila calçada, l'àguila de panxa blanca, el falcó pelegrí, el duc, el talpó de Cabrera, el cranc de riu o la tortuga d'aigua ibèrica, entre moltes altres.