Visor de contenido web

SUBPRODUCTE I FI DE LA CONDICIÓ DE RESIDU

La definició de residu ha sigut un aspecte clau en la política europea de la protecció del medi ambient europeu contra els efectes de la generació i la gestió de residus durant els últims quaranta anys. Els objectes o substàncies que es defineixen com a «residus» estan subjectes a la legislació comunitària en la matèria, i correspon a les autoritats competents que s'especifiquen en la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus, aplicar la definició de residu, cas per cas, en adoptar les decisions relatives a l'autorització o al trasllat de residus. Si bé, en general, està clar el que és residu i el que no ho és, han sorgit alguns problemes en relació amb la interpretació d'aquesta definició.

 

La Directiva 2008/98/CE considera que no ha d'haver-hi cap confusió entre els diversos aspectes de la definició de residus i, en cas necessari, han d'aplicar-se els procediments apropiats als subproductes que no siguen residus, d'una banda, i als residus que deixen de ser residus, d'una altra banda.

 

 

Subproducte

 

Com a part de la seua estratègia temàtica sobre prevenció i reciclatge de residus de 21 de desembre de 2005, la Comissió Europea es va comprometre a abordar la distinció entre residus i subproductes com una de les qüestions entorn de la definició de residu. En aquell moment, en compte de proposar una definició legal de subproducte, la Comissió va presentar la Comunicació interpretativa sobre residus i subproductes, [COM (2007) 59 final], amb la vocació que constituïra un document clarificador que orientara, d'una part, les autoritats competents en el procés de decisió, cas per cas, sobre si un material determinat era o no residu, i, d'una altra, informara els operadors econòmics sobre la manera en què havien d'adoptar-se aquestes decisions. La comunicació es basa en una àmplia jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE en matèria de residus i subproductes i, a partir d'aquests fonaments, ofereix una interpretació no vinculant d'aquests conceptes.

 

En realitat, no hi ha una distinció clara, sinó una varietat prou àmplia de situacions tècniques amb diferents riscos i repercussions per al medi ambient, i una sèrie de «zones grises». No obstant això, a l'efecte d'aplicació de la legislació ambiental, és necessari delimitar clarament en cada cas les dues situacions jurídiques: residus o no residus. Els subproductes poden provindre d'una àmplia gamma de sectors d'activitat, i poden tindre diferents impactes ambientals, per la qual cosa una classificació incorrecta podria ser la causa de danys al medi ambient o costos innecessaris per a les empreses. La decisió que una substància no és residu pot només adoptar-se amb un plantejament coordinat, que ha d'actualitzar-se periòdicament, i quan siga compatible amb la protecció del medi ambient i de la salut humana.

 

L'adopció de la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus, ha suposat la incorporació del concepte «subproducte» a l'ordenament jurídic de la Unió Europea de tal manera que un objecte o substància només ha de considerar-se com a subproducte quan es reunisquen determinades condicions i així ho haja declarat la Comissió Europea.

 

La Directiva 2008/98/CE, de residus, ha sigut incorporada al dret espanyol per mitjà de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats. En l'article 4, on es regula el règim jurídic aplicable als subproductes, s'estableix que «Una substància o objecte, resultant d'un procés de producció, la finalitat primària del qual no siga la producció d'aqueixa substància o objecte, es pot considerar subproducte i no residu definit en l'article 3, apartat a, quan es complisquen les condicions següents:

 

a) Que es tinga la seguretat que la substància o objecte serà utilitzat ulteriorment;

 

b) que la substància o objecte es puga utilitzar directament sense haver de sotmetre's a una transformació ulterior diferent de la pràctica industrial habitual;

 

c) que la substància o objecte es produïsca com a part integrant d'un procés de producció, i

 

d) que l'ús ulterior complisca tots els requisits pertinents relatius als productes, i també a la protecció de la salut humana i del medi ambient, sense que produïsca impactes generals adversos per a la salut humana o el medi ambient.»

 

No obstant això, el compliment simultàniament d'aquestes condicions per qualsevol substància o objecte resultant d'un procés productiu no és prou perquè el seu productor inicial puga atorgar-li l'estatus de subproducte. La seua consideració com a subproducte està supeditada a l'avaluació prèvia per part de la Comissió de Coordinació en Matèria de Residus, d'acord amb la funció que té atribuïda conformement als articles 4.2 i 13.2.f de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, i a l'aprovació posterior per part del ministeri competent en matèria de residus que haurà de dictar l'ordre ministerial corresponent.

 

La Comissió de Coordinació en Matèria de Residus ha elaborat el procediment d'avaluació de subproducte que es troba en l'enllaç següent:

http://www.magrama.gob.es/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/prevencion-y-gestion-residuos/comision-coordinacion/Procedimiento-Evaluacion-Subproducto.aspx

 

 

Legislació i documents d'interés

 

Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu i al Comité Econòmic i Social Europeu i al Comité de les Regions [COM (2005) 666 final]. Un pas avant en el consum sostenible de recursos: estratègia temàtica sobre prevenció i reciclatge de residus.

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52005DC0666&from=ES

 

Comunicació de la Comissió al Consell i al Parlament Europeu: comunicació interpretativa sobre residus i subproductes [COM (2007) 59 final].

http://data.consilium.europa.eu/doc/document/ST-6868-2007-INIT/es/pdf

 

Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008 (DOCE núm. L312, de 22/11/2008), sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives.

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=uriserv:OJ.L_.2008.312.01.0003.01.SPA

 

Llei 22/2011, de 28 de juliol (BOE núm. 181, de 29/07/2011), de Residus i Sòls Contaminats. http://www.boe.es/boe/dies/2011/07/29/pdfs/BOE-A-2011-13046.pdf

 

Fi de la condició de residu

 

L'estratègia temàtica sobre prevenció i reciclatge de residus de 21 de desembre de 2005 va advertir de la necessitat d'introduir el concepte de cicle de vida en la política de residus de la Unió Europea per mitjà de la seua incorporació en la legislació de la Unió Europea a través de precisions en la Directiva marc sobre residus. Es va proposar així una modificació en la Directiva que establira uns criteris mediambientals aplicables a cada flux de residus per a determinar quan un residu deixaria de ser-ho, de manera que es poguera millorar els resultats mediambientals dels productes reciclatges: les empreses produirien productes que s'ajustarien als esmentats criteris mediambientals, i al mateix temps disminuirien les obligacions que hauria de complir el reciclatge de baix risc.

 

La Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus arreplega en el seu articulat la necessitat d'aclarir quan uns determinats residus que hagen sigut sotmesos a una operació, inclòs el reciclatge, de valoració i complisquen uns criteris específics que haurà d'elaborar la Comissió, poden deixar de ser considerats com a tals. Sense perjudici d'això, la Directiva preveu que, quan no s'hagen establit criteris a escala comunitària, els Estats membres puguen decidir cas per cas si un determinat residu ha deixat de ser-ho tenint en compte la jurisprudència aplicable.

 

En l'actualitat la Unió Europea ha establit criteris per a determinats tipus de ferralles i per al vidre usat, i considera altres possibles categories de residus, entre altres, els residus de la construcció i la demolició, algunes cendres i escòries, els àrids, els pneumàtics, els tèxtils, el compost i el paper usat.

 

La Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, que incorpora al dret espanyol la Directiva marc dels residus i seguint les pautes d'aquesta, introdueix en l'article 5 el concepte de «fi de la condició de residus» i les condicions que ha de complir un residu perquè perda tal condició, resultant preceptiva l'adopció d'una ordre ministerial que establisca els criteris específics per a determinats tipus de residus.

 

Si bé el ministeri competent en matèria de medi ambient no ha publicat encara cap ordre per la qual s'establisquen criteris a escala nacional, la Comissió de Coordinació en Matèria de Residus ha constituït un grup de treball especialitzat que està treballant en l'elaboració d'una ordre en què s'establisquen els criteris per a determinar quan l'oli usat processat procedent del tractament d'olis usats i quan el fuel recuperat procedent del tractament de residus Marpol tipus C deixen de ser residu d'acord amb la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats.

 

 

Legislació i documents d'interés

 

Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades Directives.

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=uriserv:OJ.L_.2008.312.01.0003.01.SPA

 

Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats.

http://www.boe.es/boe/dias/2011/07/29/pdfs/BOE-A-2011-13046.pdf

 

Reglament (UE) núm. 333/2011 del Consell, de 31 de març de 2011 (DOCE L94, de 08/04/11), pel qual s'estableixen criteris per a determinar quan uns determinats tipus de ferralla deixen de ser residus d'acord amb la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell.

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32011R0333&from=ES

 

Reglament (UE) núm. 1179/2012 de la Comissió, de 10 de desembre de 2012 (DOCE L337, d'11/12/12), pel qual s'estableixen criteris per a determinar quan el vidre recuperat deixa de ser residu d'acord amb la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell.

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32012R1179&from=ES

 

Reglament (UE) núm. 715/2013 de la Comissió, de 25 de juliol de 2013 (DOCE L201, de 26/07/13), pel qual s'estableixen criteris per a determinar quan la ferralla de coure deixa de ser residu d'acord amb la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell.

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32013R0715&from=ES

 

Monitoring impacts from Council Regulation (EU) núm. 333/2011: End of waste criteria for Al/Fe scrap.

https://ec.europa.eu/jrc/sites/default/files/lf-na-26884-en-n.pdf

 

End-of-waste criteria for biodegradable waste subjected to biological treatment (compost and digestate): Technical proposals.

https://ec.europa.eu/jrc/sites/default/files/eow_biodegradable_waste_final_report.pdf

 

La normativa bàsica que regula la utilització dels llots de depuració en el sector agrari estableix la informació que les instal·lacions depuradores d'aigües residuals urbanes o assimilables, les instal·lacions de tractament de llots i els gestors que realitzen l'aplicació agrícola del llots de depuració tractats han de subministrar obligatòriament a les respectives comunitats autònomes i que aquestes, a la vegada, han de reportar al Registre Nacional de Llots adscrit al ministeri competent en matèria de medi ambiente.

 

El contingut de l'esmentada informació ha d'ajustar-se al que estableix l'Ordre AAA/1072/2013, de 7 de juny, sobre utilització de llots de depuració en el sector agrari. A l'objecte de facilitar als interessats el compliment de les seues obligacions de subministrament d'aquesta informació, el ministeri competent en matèria de medi ambient ha normalitzat els formularis electrònics corresponents als annexos I i IV d'aquesta ordre, els quals estan disponibles en els enllaços següents, on també es poden trobar les instruccions per a emplenar-los:

 

Annex I. Informació de l'estació de depuració d'aigües residuals (EDAR).

Annex IV. Informació anual de les aplicacions de llots.

Instruccions per a emplenar els formularis electrònics (annexos I i IV de l'Ordre AAA/1072/2013).

 

La informació relativa a la Comunitat Valenciana haurà de ser remesa al compte de correu electrònic <residuosindustriales@gva.es> de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat pels agents obligats a la seua presentació, i especificar-hi com a assumpte de l'enviament «Llots de depuració + nom de l'entitat remitent».

 

Nota: Per a visualitzar i emplenar els formularis electrònics, cal tindre instal·lada l'aplicació Adobe Reader, versió 10 o superior. Aquesta aplicació és gratuïta i es pot obtindre en la pàgina web d'Adobe <http://get.adobe.com/es/reader/>. També es pot visualitzar i emplenar amb l'aplicació de pagament Adobe Acrobat Professional.