Residus - Preguntes freqüents

Què és un residu?

Denominem residu a qualsevol substància o objecte del qual el seu posseïdor es desprenga o del qual tinga la intenció o l'obligació de desprendre's, pertanyent a alguna de les categories que s'inclouen en l'annex 1 de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus. En tot cas tindran esta consideració els que figuren en la Llista Europea de Residus.

¿Cómo se clasifican los residuos?

Existen diversas clasificaciones de los residuos atendiendo a diversos factores: según su estado, su origen, su peligrosidad, etc.

  • RESIDUOS DOMÉSTICOS: Aquellos que se generan en los hogares como consecuencia de las actividades domésticas. También se consideran así los residuos similares a los anteriores generados en industrias y servicios.

Se incluyen también en esta categoría los residuos que se generan en los hogares tales como aparatos eléctricos y electrónicos, ropa, pilas, acumuladores, muebles y enseres así como los residuos y escombros procedentes de obras menores de construcción y reparación domiciliaria, y los animales domésticos muertos. También los residuos procedentes de la limpieza de vías públicas, zonas verdes, áreas recreativas y playas, y vehículos abandonados.

  • RESIDUOS COMERCIALES: residuos generados por la actividad propia del comercio, al por mayor y al por menor, de los servicios de restauración y bares, de las oficinas y de los mercados, así como del resto del sector servicios.
  • RESIDUOS INDUSTRIALES: residuos resultantes de los procesos de fabricación, de transformación, de utilización, de consumo, de limpieza o de mantenimiento generados por la actividad industrial, excluidas las emisiones a la atmósfera reguladas en la Ley 34/2007, de 15 de noviembre.
  • RESIDUOS INERTES: aquellos que no experimentan transformaciones físicas, químicas o biológicas significativas. No son solubles, ni combustibles, ni reaccionan física ni químicamente de ninguna otra manera, ni son biodegradables, ni afectan negativamente a otras materias con las cuales entran en contacto de forma que pueda dar lugar a contaminación del medio ambiente o perjudicar la salud humana.

Son por ejemplo residuos inertes la mayor parte de los residuos de construcción y demolición, y de las industrias extractivas (minas y canteras)

  • RESIDUOS PELIGROSOS: aquellos que presenta una o varias de las características peligrosas enumeradas en el anexo III de la Directiva 2008/98/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, sobre los residuos, (sustituido por el Reglamento (UE) nº 1357/2014 de la Comisión de 18 de diciembre de 2014) y aquél que pueda aprobar el Gobierno de conformidad con lo establecido en la normativa europea o en los convenios internacionales de los que España sea parte, así como los recipientes y envases que los hayan contenido.

La determinación de los residuos que han de considerarse como residuos peligrosos y no peligrosos se hará de conformidad con la lista de residuos establecida en la Decisión 2014/955/UE de la Comisión, de 18 de diciembre de 2014.

  • RESIDUOS NO PELIGROSOS: Por exclusión, aquellos que no son ni inertes ni peligrosos. Así, por ejemplo son residuos no peligrosos el plástico, el papel/cartón, o el metal, siempre que no estén contaminados por alguna sustancia peligrosa.
  • RESIDUOS ESPECÍFICOS: existen ciertos grupos de residuos que, por reunir ciertas características especiales en cuanto a generación, naturaleza, gestión, etc, gozan de normativa especifica y forman por sí mismos un grupo diferenciado : residuos de aparatos eléctricos y electrónicos (RAEE), residuos sanitarios, neumáticos fuera de uso (NFU), vehículos al final de su vida útil (VFVU), pilas, acumuladores y baterías (PAB), aceites industriales usados,etc.

Com es codifiquen els residus? Què és el codi LER?

Actualment hi ha dos sistemes d'identificació i classificació de residus, compatibles entre si: un de nacional i un altre de comunitari, este últim per mitjà de l'ocupació del codi LER.

El sistema nacional es basa en el Reial Decret 833/1988, modificat pel Reial Decret 952/1997, i és tan sols vàlid per a la identificació de residus perillosos. Consistix en la utilització d'una sèrie de codis obtinguts de diferents taules que ens donen informació sobre les característiques del residu, el seu origen i el seu destinació final. L'orde d'identificació dels residus és el següent:

Q - // D, R - // L, P, S, G - // C - // H - // A - // B -

En el quadre següent s'indiquen els codis que corresponen a les diferents característiques i la normativa de referència.

CÓDIGO REFERENCIA TABLA DESCRIPCIÓN
Q RD 952/1997 1 Categorías de residuos
D, R Orden MAM/304/2002 Anejo 1 Operaciones de gestión a las que se destina: valorización o eliminación
L, P, S, G RD 952/1997 3 Tipos genéricos de residuos peligrosos: líquido, pastoso, sólido o gas.
C RD 952/1997 4 Constituyentes del residuo que le confieren su carácter peligroso
H RD 952/1997 5 Características de peligrosidad
A RD 833/1988 6 Actividades generadoras de los residuos
B RD 833/1988 7 Procesos en los que se generan los residuos

 

Per exemple, si es tracta d'àcids provinents d'una fosa de metalls ferrosos per a fabricació de tubs d'acer, sent la seua destinació la regeneració, el codi d'identificació serà el següent: Q7//R6//L27//C23//H///A231(1)//B3124

La Llista Europea de Residus aprovada per l'Orde MAM/304/2002, classifica els diferents tipus de residus per mitjà de codis de 6 xifres (codi LER), establint un procediment per a la seua localització dins de la llista.

La llista es troba estructurada en capítols i subcapítols. dels 20 capítols disponibles, 16 corresponen a diferents activitats productives i els 4 restants tenen un caràcter general.

Així, per exemple, el residu 04 02 16*Colorants i pigments que contenen substàncies perilloses està inclòs en el Capítol 04 (Residus de la Indústria del cuiro de la pell i del tèxtil) i en el Subcapítol 04 02 (Residus de la Indústria tèxtil)

Com sé si un residu és perillós?

Són residus perillosos aquells que reben tal classificació d'acord amb la normativa vigent, en particular en la Llista Europea de Residus i la normativa específica de residus perillosos (RD 833/1988 i RD 952/1997).

Per a determinar si un residu és perillós o no, el primer pas és consultar l'annex 2 de la Llista Europea de Residus. Si el residu té associat un asterisc (*) al costat del codi, este serà considerat com a perillós, en cas contrari el residu serà no perillós.

El procediment per a codificar adequadament el residu segons la Llista Europea de Residus és el que seguix:

Localitzar la font que genera el residu en els capítols 1 a 12 o 17 a 20 i buscar el codi apropiat del residu excloent els codis finalitzats en 99.

Si no es troba cap codi apropiat en els capítols anteriors, s'hauran de consultar els capítols 13,14 i 15.

Si el residu no es troba en cap d'estos codis, caldrà dirigir-se al capítol 16

Si tampoc es troba en el capítol 16, s'haurà d'utilitzar el codi 99 (residus no especificats en una altra categoria) en la part de la llista que correspon a l'activitat identificada en el primer pas. Pot consultar la Llista Europea de Residus en el següent enllaç [polseu ací per a visualitzar]

Un altre camí per a identificar un residu com a perillós o no, és a través de la normativa específica de residus perillosos (RD 833/1988 i RD 952/1997). Per a la caracterització del residu es pot consultar la fitxa de seguretat del producte del qual procedix, en la qual es pot trobar informació fonamental per a tal assignació. Si fóra necessari, el productor del residu sol·licitarà la seua caracterització a una entitat acreditada per a això.

El RD 952/1997 considera residu perillós a tota substància que complisca una o diverses de les condicions següents:

S'assigna a la part B de la taula 3 del RD 952/1997 i conté un qualsevol dels constituents enumerats en la taula 4 del RD 952/1997 i presenta al seu torn una qualsevol de les característiques de perillositat de la taula 5.

S'assigna a la part A de la taula 3 del RD 952/1997 i presenta al seu torn una qualsevol de les característiques de perillositat de la taula 5.

Els que siguen qualificats com a perillosos per la normativa comunitària, estatal o autonòmica.

Estos passos poden representar-se de forma resumida en el diagrama següent:

Sóc productor de residus?

Per productor entenem "qualsevol persona física o jurídica l'activitat del qual, exclosa la derivada del consum domèstic, produïsca residus o que efectue operacions de tractament previ, de mescla, o d'un altre tipus que ocasionen un canvi de naturalesa o de composició d'eixos residus".

Els comerços, servicis i oficines també queden exclosos ja que els residus produïts en les dites activitats són "residus urbans o municipals".

Per tant, independentment de si són perillosos o no, si en la seua activitat genera residus està considerat productor de residus i haurà d'entregar-los a una empresa autoritzada per a la seua gestió. Pot consultar les empreses autoritzades en la pàgina web de l'àrea de residus www.cma.gva.es/areas/residuos, en concret en l'apartat "gestors de residus".

Haurà de realitzar la comunicació prèvia a l'inici d'activitats de producció de residus; http://www.gva.es/es/web/portal/inicio/procedimientos?id_proc=16553

¿Que es una comunicación previa y una declaración responsable?

La comunicación previa y la declaración responsable son dos procedimientos administrativos introducidos por la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. De acuerdo con su artículo 71.bis) se define:

  • COMUNICACIÓN PREVIA: documento mediante el que los interesados ponen en conocimiento de la Administración Pública competente sus datos identificativos y demás requisitos exigibles para el ejercicio de un derecho o el inicio de una actividad.
  • DECLARACIÓN RESPONSABLE: documento suscrito por un interesado en el que manifiesta, bajo su responsabilidad, que cumple con los requisitos establecidos en la normativa vigente para acceder al reconocimiento de un derecho o facultad o para su ejercicio, que dispone de la documentación que así lo acredita y que se compromete a mantener su cumplimiento durante el periodo de tiempo inherente a dicho reconocimiento o ejercicio.

De acuerdo con el artículo 42 de la Ley 30/1992, en los procedimientos sometidos al régimen de autorización el órgano competente está obligado de resolver de manera expresa y a notificar dicha resolución al interesado. En cambio las declaraciones responsables y las comunicaciones previas producen los efectos que se determinen en cada caso por la legislación correspondiente y permiten, con carácter general, el reconocimiento o ejercicio de un derecho o bien el inicio de una actividad, desde el día de su presentación. Es por esto que el órgano competente no está obligado a dictar resolución expresa ni a practicar notificación alguna, sin perjuicio de que ejerza las facultades de comprobación, control e inspección que tenga atribuidas.

La legislación en materia de residuos establece dos instrumentos de intervención administrativa para las actividades de producción y gestión de residuos, a saber, aquellas actividades que están sometidas al régimen de autorización por el órgano ambiental competente y aquellas otras que están sometidas al régimen de comunicación previa ante dicho órgano.

Están sujetos al procedimiento de comunicación previa las actividades de producción de residuos, así como las de gestión de residuos relativas al transporte de residuos con carácter profesional y las realizadas en calidad de agente y negociante. Están sometidos a autorización del órgano ambiental competente las personas físicas o jurídicas que realizan operaciones de tratamiento de residuos así como los titulares de las instalaciones donde se desarrollen tales actividades de tratamiento.

Quins requisits i obligacions he de complir com a productor de residus perillosos?

Els residus perillosos, per naturalesa, comporten una sèrie de riscos per a la salut de les persones i per al medi ambient en general que exigixen un major control. Per això, si en la seua activitat es generen residus, i estos estan considerats com a perillosos, haurà de complir una sèrie de requisits i obligacions exigits per la normativa, entre ells els següents:

Realitzar la comunicació prèvia a l'inici d'activitats de producció de residus perillosos en el següent enllaç http://www.gva.es/es/web/portal/inicio/procedimientos?id_proc=16553

Envasar i etiquetar adequadament els residus. Emmagatzemar-los en condicions adequades i sempre per un temps inferior a 6 mesos fins a la seua entrega a gestor autoritzat.

Està prohibit l'abandonament o abocament o eliminació incontrolada de residus. Es prohibix expressament tota mescla o dilució d'estos que en dificulte la gestió.

Portar un registre dels residus perillosos produïts o importats i de la destinació d'estos.

Notificar immediatament qualsevol tipus d'incidència que puga produir-se durant la manipulació, emmagatzematge i trasllat dels residus. Abocaments, vessaments etc.

Utilitzar els documents que la normativa establix per al trasllat de residus perillosos (vegeu documents a utilitzar):

On puc trobar informació sobre la producció de residus a la Comunitat Valenciana?

Pot consultar informació sobre la producció de residus en l'Inventari i Catàleg de Residus de la Comunitat Valenciana que es troba disponible en la pàgina web de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge www.cma.gva.es (Qualitat ambiental i canvi climàtic->residus->planificació).

Què he de fer amb els meus residus?, Els puc gestionar jo mateix?

Els residus generats en la meua activitat han d'entregar-se a un gestor autoritzat. Per gestor autoritzat s'entén empresa a què es fa entrega dels residus generats per al seu transport, emmagatzematge, tractament o eliminació. Per a gestionar els residus en la seua pròpia empresa haurà d'obtindre la corresponent autorització administrativa com a gestor de residus.

Quins tipus de gestors existixen?

Bàsicament podem separar els gestors en dos grups: gestors de residus perillosos i no perillosos, segons estiguen autoritzats per a tractar residus d'un o altre tipus.

Al seu torn, els gestors (tant de residus perillosos com de no perillosos) poden estar autoritzats per a realitzar qualsevol de les diferents operacions de gestió que contempla la normativa, a saber: ARREPLEGA I TRANSPORT (RT), EMMAGATZEMATGE (A), VALORITZACIÓ (V) i/o ELIMINACIÓ (E).

Un gestor de residus pot retirar-me qualsevol residu?

No. El gestor ha d'estar autoritzat per a poder gestionar eixe tipus de residu en concret (identificat per mitjà del codi LER).

 

Com puc conéixer els gestors autoritzats per a un residu?

Pot consultar els gestors autoritzats per tipus d'operació, codi LER i ubicació geogràfica per mitjà del buscador de gestors que es troba disponible en la pàgina web de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge www.cma.gva.es (qualitat ambiental i canvi climàtic->residus->gestors de residus->buscador)

Polse ací per a accedir directament al buscador

On puc trobar els procediments i documents necessaris sobre autoritzacions i inscripcions per a la producció i/o gestió de residus?

Pot trobar tota la informació relacionada amb els diferents procediments i la documentació associada a estos en la pàgina web de l'àrea de residus www.cma.gva.es/areas/residuos i en concret en l'apartat "procediments d'autorització i registre".

Què és un document d'acceptació? Qui l'emet?

El document d'acceptació ve establit en l'article 34 del Reial Decret 833/1988 i servix per a justificar que el gestor admet el productor els residus a gestionar. Correspon al gestor de residus autoritzat emetre el document esmentat a petició del productor.

Què és un DCS?

El DCS (Document de Control i Seguiment) és el document que s'ompli cada vegada que es trasllada un residu perillós. S'hi recull informació sobre el productor, gestor i transportista del residu, tipologia i quantitat transportada del residu, així com totes les incidències que pogueren ocórrer durant el seu trasllat.

El seu contingut i format es regula en l'article 36 i en l'Annex V del RD 833/1988.

 

Entre comunitats autònomes, és necessari algun requisit addicional per al trasllat d'un residu?

Entre comunitats, els operadors que vagen a realitzar un trasllat de residus per a operacions d'eliminació hauran de presentar una notificació prèvia a les autoritats competents de les CA d'origen i de la de destinació, així com els que vagen a realitzar un trasllat per a la valorització de residus domèstics mesclats, de residus perillosos i dels residus que reglamentàriament es determinen.

Es realitzarà amb 10 dies d'antelació a la data de trasllat des del següent enllaç http://www.camarascv.org/programas.php?idioma=1&IdCategoriaPrograma=13&IdPrograma=44

Què és un Full de Control i Arreplega?

El Full de Control i Arreplega (HCR) és un document pensat exclusivament per a ser usat per gestors i xicotets productors de residus perillosos (<10 Tm a l'any) per al trasllat d'este tipus de residus a la Comunitat Valenciana. El seu ús ve regulat per mitjà de l'Orde de 6 de juliol de 1994, del conseller de Medi Ambient, per la qual es regulen els documents de control i seguiment de residus tòxics i perillosos per a emprar únicament per xicotets productors de residus.

Un xicotet productor, pot utilitzar DCS?

Sí, pot utilitzar indistintament DCS o HCR.

Què és un registre de residus perillosos? Qui estan obligats a tindre'n?

La Llei 10/1998, de Residus, en els seus articles 13.3 i 21.c, establix l'obligatorietat de portar un registre sobre els residus produïts i gestionats. Són per tant els gestors i productors de residus perillosos els que hauran de disposar del dit registre, si bé el seu contingut diferirà en funció de si es tracta d'un gestor o un productor de residus perillosos.

Hi ha algun model oficial de llibre de registre? Ha d'estar diligenciat?

Quant a residus perillosos, no n'hi ha cap model oficial de llibre de registre, ni ha d'estar diligenciat. Tampoc no ha de ser un llibre com a tal, pot ser qualsevol tipus de registre com per exemple un full de càlcul o un altre tipus de registre digital. L'article 17 del RD 833/1988, establix concretament quines dades han de constar en el registre:

  • Origen dels residus, indicant si estos procedixen de generació pròpia o d'importació.
  • Quantitat, naturalesa i codi d'identificació dels residus segons l'annex I.
  • La seua data de cessió.
  • Data i descripció dels pretractaments realitzats, si és el cas.
  • Data d'inici i finalització de l'emmagatzematge temporal, si és el cas.
  • Data i número de la partida aranzelària en cas d'importació de residus tòxics i perillosos.
  • Data i descripció de les operacions de tractament i eliminació en cas de productor autoritzat a realitzar operacions de gestió "in situ".

L'únic cas en què la normativa establix un llibre oficial de registre diligenciat és el dels residus sanitaris. En concret, el Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament Regulador de la Gestió dels Residus Sanitaris, així ho establix en l'article 18.

Què és un Pla de Prevenció i Reducció de Residus Perillosos? Qui ha de presentar-lo? Cada quant temps cal presentar-Lo? Quin és el seu contingut?

L'elaboració d'un Pla de Prevenció i Reducció de Residus Perillosos, també conegut com Pla de Minimització de Residus Perillosos, ve regulada en la disposició addicional segona del RD 952/ 1997 i en l'article 45 de la Llei 10/2000, de Residus de la Comunitat Valenciana.

La normativa establix que han de presentar-lo els productors de residus perillosos (sense distinció entre xicotets o grans) cada 4 anys, comprometent-se estos a reduir-ne la generació, en la mesura de les seues possibilitats.

El pla contindrà com a mínim previsions relatives als objectius de reducció i valorització de residus amb indicació de la seua quantificació, les mesures previstes per a aconseguir-los i el sistema d'avaluació i control de consecució dels objectius.

Què és una "Memòria anual de gestió"? Qui ha de presentar-la? Cada quant temps ha de fer-ho?

La memòria anual de gestió (o d'activitats) és un document de caràcter anual que haurà de contindre, almenys, referència suficient de les quantitats i característiques dels residus gestionats, la procedència dels mateixos; els tractaments efectuats i la destinació posterior; la relació dels que es troben emmagatzemats, així com les incidències rellevant succeïdes l'any immediatament anterior.

Igual que ocorre amb la declaració anual, el RD 833/1988 establix un model oficial en el seu annex IV, disposant d'un model en format excel en l'enllaç següent: ENLLAÇ MEMÒRIA ANUAL.

Segons els articles 38 i 39 del RD 833/1988. Tots els gestors de residus perillosos han de presentar-la a la conselleria competent al medi ambient abans de l'1 març.

He de guardar la documentació de residus perillosos?

De manera general, s'ha de guardar còpia durant 5 anys de tots els documents que la normativa establix en la producció, trasllat, emmagatzematge i gestió final dels residus perillosos.

Un particular, on pot portar els seus residus?

D'acord amb la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana, els residus generats en els domicilis particulars són residus urbans o municipals.

La competència per a la gestió d'estos residus recau en les entitats locals en els termes que preveu la legislació aplicable, quedant els particulars (posseïdors d'este tipus de residus) obligats a entregar-los a les entitats locals.

Correspon als municipis, la prestació dels servicis d'arreplega, transport, valoració i eliminació dels residus urbans o municipals en la forma que s'establisca en els seus respectives ordenances.

Els particulars han de depositar els seus residus en els sistemes d'arreplega establits en cada municipi. No obstant això, hi ha determinats residus que pel seu volum o perillositat (piles, tubs fluorescents, olis, etc.) no poden ser depositats en els contenidors habituals. Per a estos residus el més senzill és acudir a l'ecoparc de la seua localitat, on es faran càrrec del residu. El més habitual és que li exigisquen acreditar que residisca en la mateixa localitat, per la qual cosa haurà d'acudir-hi proveït document acreditatiu de la seua residència.

Una empresa pot portar els seus residus a un ecoparc?

S'haurà de consultar les ordenances reguladores de l'ecoparc per a conéixer la tipologia de residus que hi admet i els seus usuaris potencials. El més habitual és que les indústries i els grans comerços hagen de contactar amb gestors autoritzats per a la retirada dels seus residus, en especial els perillosos.

Una empresa l'activitat de la qual és la construcció ha d'autoritzar-se o inscriure's com a productor de residus perillosos?

D'acord amb l'article 2 del Reial Decret 105/2008, d'1de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, s'entén per:

Productor de residus de construcció i demolició: "la persona física o jurídica titular de la llicència urbanística en una obra de construcció o demolició. En aquelles obres que no precisen de llicència urbanística, tindrà la consideració de productor del residu la persona física o jurídica titular del bé immoble objecte d'una obra de construcció o demolició".

Posseïdor de residus de construcció i demolició: "la persona física o jurídica que tinga en el seu poder els residus de construcció i demolició i que no tinga la condició de gestor de residus. En tot cas, tindrà la consideració de posseïdor la persona física o jurídica que execute l'obra de construcció o demolició, com ara el constructor, els subcontractistes o els treballadors autònoms. En tot cas, no tindran la consideració de posseïdor de residus de construcció i demolició els treballadors per compte d'altri".

En la mesura que l'empresa constructora estiga inclosa en un dels supòsits de la figura del posseïdor no en procedirà a la inscripció i/o autorització, per no ser-li d'aplicació el règim jurídic de la producció de residus perillosos.

Que és el NIMA?

El NIMA (Número d'Identificació Mediambiental) és el codi que identifica inequívocament tots i cada un dels centres registrats com a productors i/o gestors de residus.

El NIMA és un codi emprat a escala estatal, per la qual cosa tots els centres productors, transportistes o gestors de residus, independentment de la seua localització, tenen un NIMA associat que haurà de ser conegut per les AP i entitats privades amb què participe eixe centre i permetre així l'intercanvi electrònic de dades entre tots els actors participants.

Els NIMA han de ser referenciats obligatòriament en els documents de control i seguiment de residus perillosos emprats cada vegada que es trasllada un residu perillós des d'un centre productor a una instal·lació de gestió.

De la mateixa forma que un NIF va associat a una empresa, el NIMA va associat a un centre, entenent com a CENTRE una o unes quantes instal·lacions subjectes a les distintes autoritzacions, situades en el mateix emplaçament i el titular del qual siga la mateixa persona física o jurídica.

Hi ha tres vectors fonamentals que determinen clarament la definició de centre o codi NIMA: titular (dades NIF), emplaçament (UTM) i activitat principal (NACE-CNAE)

NIF+ EMPLAÇAMENT+ACTIVITAT PRINCIPAL = NIMA

Qui assigna els NIMA?

La comunitat autònoma on es troba emplaçat el centre serà l'encarregada de donar d'alta les seues dades, i d'assignar el codi NIMA

De la mateixa manera que l'alta, de l'actualització del registre i la baixa d'este s'encarregarà la comunitat autònoma propietària del registre, que com ja s'ha dit, serà aquella on es troba ubicat el centre.

Els NIMA dels centres localitzats a la Comunitat Valenciana són assignats per la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient i estan publicats en les mateixes aplicacions del seu web:

Com es codifiquen els centres?

El codi NIMA està format per un codi numèric de deu dígits, fent referència els dos primers al codi INE (Institut Nacional d'Estadística) de província on es troba ubicat el centre i els huit dígits restants seran gestionats per cada comunitat autònoma com un comptador.

XXYYYYYYYY= NIMA (sent XX el codi de província NIE) i YYYYYYYY (codi numèric de 8 dígits)

Quan s'assigna un NIMA a un centre?

S'assignarà el codi NIMA en el moment d'iniciar el primer tràmit ambiental, resultat d'una inspecció, al sol·licitar la inscripció en un registre, a l'iniciar l'expedient d'autorització, per la tramitació d'un altre tipus d'expedient, o fins i tot per la sol·licitud a la CA d'un trasllat imminent. En definitiva, el NIMA s'assigna en el moment en què l'Administració té coneixement d'un determinat centre, susceptible d'una certa activitat ambiental.

L'assignació del NIMA serà independent de la tramitació de l'autorització, un NIMA indica l'existència d'un centre, estiga autoritzat o no. D'esta manera es podran iniciar tots els expedients necessaris, identificant per a cada centre el seu codi NIMA.

Per tant, que un centre tinga NIMA no significa necessàriament que estiga convenientment registrat o autoritzat.

On consultar els codis NIMA d'altres comunitats autònomes?

La Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient disposa en la seua pàgina web de sengles buscadors de gestors i productors. En estos buscadors es pot consultar el NIMA dels centres autoritzats o registrats com a productors o gestors de residus.

Per a consultar els NIMA de centres d'altres comunitats autònomes ha de dirigir-se als portals públics de les conselleries competents en matèria de medi ambient on s'han habilitat aplicacions de busca en línia semblants. En l'actualitat quasi la totalitat de les comunitats autònomes han inventariat els seus centres.

 

¿Qué diferencia hay entre un agente de residuos y un negociante de residuos?

Ambos operadores ostentan la condición de gestores de residuos y ambos pueden operar con residuos peligrosos y no peligrosos, según haya sido el contenido de la comunicación previa que hayan formalizado ante el órgano ambiental competente.

El agente de residuos actúa por cuenta de un tercero, ya sea el productor u otro poseedor, que contrata sus servicios de intermediación para que organice en su nombre el tratamiento de los residuos. Así pues la responsabilidad sobre el residuo continúa recayendo sobre el productor o poseedor del residuo quien decide en última instancia qué gestor va a tratar sus residuos.

El negociante es un operador que interviene en la cadena de gestión del residuo a título personal, es decir, actúa por cuenta propia. Esto es así porque el negociante compra los residuos al productor o poseedor del residuo. El acto de compra del residuo implica la transmisión de la propiedad, transmisión que debe materializarse mediante el preceptivo contrato entre las partes y la posterior entrega del bien que se quiere transmitir (el residuo) por parte del productor o poseedor. Así el negociante asume las responsabilidades inherentes a la determinación del tratamiento más adecuado a dar a los residuos adquiridos.

Es fundamental destacar que esa compra y transmisión de la propiedad del residuo tiene un carácter finalista. Es decir, el negociante adquiere el residuo con la obligación y compromiso de asegurar el tratamiento completo del residuo adquirido, quedando obligado a acreditarlo documentalmente al productor o poseedor del residuo.

Pot canviar el NIMA d'un centre?

El NIMA va associat a un emplaçament des que naix, en el moment en què la comunitat autònoma on està ubicat el dóna d'alta, i mor quan cessa la seua activitat (es dóna de baixa)

El NIMA només canvia quan es modifiquen dos dels tres vectors fonamentals que l'identifiquen (emplaçament (UTM) i activitat principal (NACE-CNAE)

  • Així, si hi ha un canvi en el titular (dades NIF) on una nova entitat "substituïx" l'existent a tots els efectes. Atés que un centre s'identifica per la seua activitat i pel seu emplaçament i res d'açò ha canviat, el centre continua sent el mateix. Per tant es manté el NIMA i se li assigna la nova identificació d'entitat (NIF)
  • Si hi ha un canvi d'emplaçament i el centre es trasllada en un altre emplaçament distint, es tracta d'una baixa més i una nova alta del nou emplaçament. Se li assigna, per tant, un nou NIMA.

Per tant, en els trasllats de centres operatius es dóna de baixa el NIMA existent, que manté totes les seues dades històriques, i es genera un nou NIMA al nou emplaçament. Mai s'utilitzarà l'anterior NIMA al nou emplaçament. Si es tracta d'un trasllat parcial, sense un altre tipus de modificació, es manté el centre existent amb el seu NIMA i es genera un altre NIMA al nou emplaçament.

  • Si hi ha un canvi en l'activitat principal (NACE-CNAE) es tracta com una baixa més i es dóna d'alta la nova activitat al mateix emplaçament. S'assigna per tant un nou NIMA.

¿Hay casos particulares o excepciones en la asignación de los NIMA?

En determinats casos en què una activitat no va associada necessàriament a un centre productiu físic permanent, és necessari actuar de manera particular en l'assignació dels NIMA. Els casos principals i els criteris que s'ha de seguir són els següents:

  • Obres

Les activitats de construcció i/o demolició, generalment tenen un caràcter temporal i itinerant de manera que una empresa dedicada a esta activitat pot generar residus a diferents localitzacions on realitza la seua activitat. Les esmentades empreses reben la consideració de "posseïdor de residus".

El criteri adoptat per a estos casos és assignar un NIMA per a cada NIF per província. D'esta manera les empreses dedicades a este tipus d'activitat tindran una NIMA associat a totes les obres que realitzen a cada província, així disposaran d'un NIMA per a València, un altre per a Castelló i un altre per a Alacant.

  • Transportistes

L'assignació dels NIMA a empreses de transport (sense assumir-ne la titularitat) tenen la particularitat que la seua activitat (el transport) no es realitza en un centre físic sinó que és itinerant. Per este motiu en estos casos se seguix el criteri que la comunicació vaja lligada al NIMA que està en l'adreça de la raó social.