Obligacions del productor

Obligaciones del productor

Els que produïsquen residus han d'informar de la seua condició de «productor de residus» a l'òrgan ambiental competent, presentant una comunicació prèvia al començament de les activitats, però únicament en els supòsits següents:

  1. Sempre que produïsquen residus perillosos (indistintament de la quantitat produïda).

     

  2. Quan produïsquen residus no perillosos en una quantitat superior a 1.000 tones anuals.

  3. O quan estiguen en ambdós supòsits. En aquest cas serà suficient formalitzar una única comunicació en què s'informe d'ambdós supòsits.

Aquesta comunicació s'ha de presentar davant de l'òrgan ambiental competent de la comunitat autònoma on estiga situada la instal·lació o activitat generadora de residus. Ha de saber que la seua presentació no eximeix de l'obligació d'obtindre aquelles altres autoritzacions o llicències que s'exigisquen per a l'exercici de l'activitat per la normativa que li siga aplicable (per exemple la llicència ambiental o d'activitat, que haurà d'obtindre de l'ajuntament corresponent).

Una vegada presentada la comunicació pot començar l'activitat (sempre que dispose de les restants llicències i autoritzacions) sense perjuí que l'òrgan ambiental de la comunitat autònoma puga sol·licitar-li informació, documentació complementària o esmena d'errors.

Com a productor de residus haurà d'observar les obligacions que establisca la legislació vigent en matèria de residus, en particular les previstes en els articles 17 i 18 de la Llei 22/2011, respecte a la gestió dels residus que genere i a les condicions d'emmagatzematge, envasat i etiquetatges, de les quals són destacables les següents:

    • Assegurar el tractament adequat dels seus residus, bé perquè els tracte per si mateix (per a la qual cosa haurà d'obtindre prèviament l'oportuna autorització administrativa per a la gestió de residus), bé perquè encarregue el tractament a un negociant o a una empresa autoritzada per a la gestió de residus (gestor).

    • Assumir els costos relatius a la gestió dels seus residus (art. 11).

    • Elaborar i remetre a la comunitat autònoma un estudi de minimització i es compromet a reduir la producció de residus. Estan exempts d'aquesta obligació els xicotets productors de residus perillosos.

    • Mantindre els residus emmagatzemats en condicions adequades d'higiene i seguretat mentre estiguen en el seu poder. La duració de l'emmagatzematge dels residus no perillosos en el lloc de producció serà inferior a dos anys quan es destinen a valoració i a un any quan es destinen a eliminació. En el cas dels residus perillosos, en ambdós supòsits, la duració màxima serà de sis mesos.

    • Emmagatzemar, envasar i etiquetar els residus en el lloc de producció abans de la recollida i transport d'acord amb les normes aplicables.

    • Disposar d'un arxiu físic o telemàtic on es reculla per ordre cronològic la quantitat, la naturalesa, l'origen, la destinació i el mètode de tractament dels residus; quan siga procedent s'inscriurà, també, el mitjà de transport i la freqüència de recollida (art. 40).

La responsabilitat com a productor de residus, quan no realitzen el tractament per si mateix, conclou quan els lliuren a un negociant per al tractament o a una empresa o entitat de tractament autoritzades, i en aquest cas el lliurament mencionat ha d'estar acreditat documentalment i s'haurà de realitzar complint els requisits legalment establits.