Visualització de contingut web

Situació

Si bé és cert que els llots procedents de la depuració d'aigües residuals domèstiques (urbanes o municipals) o assimilables presenten propietats agronòmiques útils que justifiquen la seua valorització en agricultura com una esmena orgànica dels sòls, la seua utilització ha de realitzar-se correctament de manera que supose un un benefici a l'agricultura o una millora ecològica dels sòls en els quals s'apliquen. La composició d'aquests llots, encara que variable, els converteix en una font de matèria orgànica i d'elements fertilitzants per a la seua utilització en l'activitat agrària, resultant una solució alternativa adequada per a la seua gestió final en permetre la seua incorporació als cicles naturals de la matèria i l'energia.

El Reial decret 1310/1990, de 29 d'octubre, pel qual es regula la utilització dels llots de depuració en el sector agrari -mitjançant el qual es va incorporar al nostre ordenament jurídic la Directiva 86/278/CEE, de 12 de juny de 1986, del Consell- té per objecte evitar efectes nocius en els sòls, en les aigües superficials i subterrànies, la vegetació, els animals i l'ésser humà, fomentant al mateix temps la seua correcta utilització. Entre altres aspectes estableix la prohibició d'ús de llots de depuració que no hagen sigut tractats prèviament i de la seua utilització en determinat tipus de cultius; també condiciona el seu ús a les necessitats de nutrients de les plantes i al fet que no se superen els valores límit de metalls pesats presents tant en els propis llots com en els sòls destinataris dels mateixos.

El Pla Nacional de Llots de Depuradores d'Aigües Residuals 2001-2006 (PNLD) ja considerava, com a usos possibles, l'aplicació al sòl dels llots generats en el procés de tractament d'aigües residuals urbanes amb finalitats de fertilització i reciclatge dels nutrients i la matèria orgànica, la seua valorització energètica i el seu dipòsit en abocador, seguint aqueix mateix ordre de prioritat en la presa de decisió de la seua destinació final d'acord amb el previst en el principi de jerarquia en la gestió dels residus establit en la Directiva Marque de Residus. D'acord amb aquest pla es considerava que l'opció més sostenible era el reciclatge de nutrients i matèria orgànica mitjançant la seua aplicació al sòl, sempre que els llots compliren amb els requisits legals, inclosos els que pogueren establir-se en el futur (baix contingut en metalls pesats i uns altres contaminants orgànics, així com en patògens, i existisca disponibilitat de sòl apte per a la seua aplicació).

El PNLD també establia la submissió dels llots de depuració a les normes en vigor relatives a residus, aspecte aquest que ve així mateix recollit en el vigent Pla Estatal Marc de Gestió de Residus (PEMAR 2016-2022) en establir que la gestió d'aquests residus ha de realitzar-se conforme a l'establit en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues normes de desenvolupament.