Instruments de planejament: estudi acústic

L'estudi acústic d'un instrument de planejament perseguix comprovar la compatibilitat de l'ús previst amb els existents en l'entorn, basant-se en el compliment dels nivells sonors establits.
 
A aquest efecte cal emprar tècniques de mesurament i models predictius que permeten conéixer els nivells sonors actuals i futurs.
 
Cal aclarir que els models predictius disponibles són els adoptats per la normativa estatal i es corresponen amb el soroll generat pel trànsit rodat, ferroviari i aeri i amb el soroll industrial.
 
Els estudis acústics relacionats amb els instruments de planejament haurien de partir d'una diagnosi de la situació actual, per a, a continuació, preveure quina serà la situació futura en l'àmbit d'actuació previst. L'objectiu serà compatibilitzar l'ús que se li donarà al sòl amb les seues característiques acústiques actuals o futures.
 
Això ìmplica començar analitzant la situació actual per mitjà del mesurament dels nivells de soroll existents i la caracterització de les fonts de soroll existents (o projectades i autoritzades) i fins i tot la modelització d'aquestes fonts, si cal, per a preveure situacions diferents de la que coincideix amb el moment del mesurament. El paràmetre que s'haurà de determinar necessàriament serà el L'eq,T. La Recomanació de la Comissió de 6 d'agost del 2003 proposa mètodes de càlcul que en tot cas, caldrà validar.
 
Des d'aquest plantejament poden donar-se tres casos generals:
  • Que no hi haja incompatibilitat amb els nivells de soroll actuals i l'ús que es vol donar al sòl, i al seu torn, aquets ús no afecte les zones ja desenvolupades.
  • Que l'ús que es pretén assignar provoque elevats nivells de soroll incompatibles amb l'ús de les zones confrontants afectades.
  • Que el soroll existent en la zona previ a l'actuació plantejada siga massa elevat i fins i tot incompatible amb determinats usos.
En el primer cas, l'estudi acústic justificaria aquesta hipòtesi i no requeriria mesures correctores.
 
En el segon cas, caldria determinar quins focus de soroll es poden implantar compatibles amb l'ús planejat i modelitzar els efectes d'aquests sobre l'entorn. Si es determina que l'ús escollit provocarà la superació dels límits, caldrà plantejar en l'estudi mesures correctores com a barreres i una òptima ubicació del focus sorollós, de manera que se'n reduïsca l'impacte.
 
En el tercer cas, caldrà adaptar el terreny en desenvolupament, a l'ús que se li vol donar. No és raonable que es decidisca ubicar una zona d'ús residencial sobre terrenys annexos a focus generadors de nivells de soroll que superen àmpliament els objectius de qualitat proposats per la Llei 7/2002, de la Generalitat Valenciana sense prendre mesures correctores. Es pot donar el cas que, fins i tot complint tots els focus la legislació vigent, els nivells que generen sobre una zona que actualment no té ús assignat (i per tant, no se li poden aplicar límits de recepció) siguen incompatibles amb el límit aplicable en el moment que se li assigne ús. En aquest cas, es pot optar per assignar un ús compatible amb els nivells de soroll existents o per seleccionar mesures correctores que reduïsquen els nivells existents i que s'hauran de projectar i executar amb el condicionament del terreny. Fins i tot, si cal, preveure la necessitat tancaments adequats que asseguren el compliment dels nivells de recepció a l'interior de les edificacions.
 
Generalment, serà possible adoptar mesures correctores del tipus:
  • barreres acústiques o arquitectòniques
  • zones de transició que establisquen usos menys sensibles entre els focus de soroll i els receptors més sensibles
  • establiment de condicions especials sobre el propi ús planejat.
En cap cas és correcte que es consideren acceptables nivells de soroll superiors als fixats en la Llei 7/2002, de la Generalitat Valenciana, basant-se en ordenances o normes de menor rang. Això no obstant, també s'ha d'indicar quins límits menors als indicats en aquesta seran generalment difícils d'aconseguir i poc realistes.
 
La Llei 37/2003 estatal preveu l'establiment de zones de servitud acústica entorn a les infraestructures de transport. En cas d'existir aquestes, serà necessari considerar-ho en els estudis acústics, com també l'existència d'altres figures de planificació i gestió acústica.