Introducció

Introducció

Què és una Microreserva de Flora?

Una Microreserva de Flora és una zona protegida d'una extensió màxima de 20 hectàrees i un interés botànic elevat, que està destinada al seguiment i la conservació de les plantes endèmiques, rares o amenaçades i les comunitats vegetals en les quals hi habiten. Este projecte pioner va ser iniciat desde l'administració valenciana a finals dels anys 90 del segle passat per a garantir la protecció de l'elevada riquesa i originalitat florística que està lligada a hàbitats específics de poca extensió (cingles, saladars, algepsars, etc.) o poc evolucionats (etapes dinàmiques d'ecosistemes forestals). En l'actualitat, constitueixen la xarxa mundial més gran de parcel.les xicotetes centrada en la conservació d'espècies vegetals i tipus de vegetació. Està constituïda per 312 Microreserves, distribuïdes en 149 municipis, que ocupen 2.468 ha, una superfície que representa només el 0,1% del total de la Comunitat Valenciana. Segons les dades disponibles en 2023, la xarxa de Microreserves inclou el 54% de les espècies de la flora valenciana, amb més de 28.000 poblacions. La xarxa també presenta almenys una població del 60,5% del total d'especies amenaçades en l'àmbit regional i del 57,5% de les incloses en el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades.

La figura promou la gestió activa per a la conservació d'espècies i hàbitats mitjançant el disseny i execució d'actuacions de seguiment de poblacions d'espècies prioritàries, maneig de la vegetació, restauració ecològica, control d'espècies exòtiques invasores, recol.lecció de llavors per a conservació en bancs de germoplasma, creació de neopoblacions, plantacions de reforçament i activitats educatives.

Grau de protecció de les Microreserves

Les Microreserves de Flora compten amb una protecció general bàsica, establida en el Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Govern Valencià, que prohibeix l'extracció intencionada de sòl, roques i material vegetal, l'abocament de residus, així com l'acampada i el trànsit de vehicles fora de les vies de circulació. Pel contrari, la figura és compatible amb les activitats tradicionals, com ara la ramaderia, la caça, l'excursionisme o l'escalada, sempre que estes no afecten negativament els elements que es pretén protegir. A més a més, cada Microreserva compta amb un nivell específic de protecció que queda establit en la corresponent Ordre de declaració. Informació addicional sobre cada Microreserva es pot consultar en fitxes específiques, disponibles en el web de la Generalitat Valenciana.

Declaració de les Microreserves

Cada Microreserva és declarada per mitjà d'una Ordre, que es publica en el DOGV (Diari Oficial de la Generalitat Valenciana). Esta Ordre inclou el pla de gestió i les limitacions d'ús que afecten de manera específica a eixa Microreserva. Prèviament, equips mixtos de tècnics i investigadors botànics han establit les zones idònies, n'han elaborat el catàleg florístic i n'han delimitat topogràficament els límits. Després de la declaració es procedeix a la senyalització amb un cartell informatiu i la delimitació amb piquets perimetrals. En el tràmit de la declaració se sol.licita l'opinió de les entitats propietàries o gestores del terreny, de les universitats i centres d'investigació i de les entitats conservacionistes degudament legalitzades que actuen habitualment en la zona on es declararà la Microreserva.

On es poden declarar Microreserves?

Les Microreserves poden ser declarades:

  • D'ofici, per iniciativa de la pròpia Conselleria competent en Medi Ambient, en:
    • Terrenys propietat de la Generalitat Valenciana.
    • Terrenys d'altres entitats (Ajuntaments o Diputacions) adscrits al Catàleg de Forests d'Utilitat Pública de la Generalitat Valenciana.
    • Zones de Domini Públic (llits de rius, costes), amb la conformitat de l'administració gestora.
  • Per iniciativa del propietari del terreny (privat o municipal) en la resta de casos, havent d'acreditar tant la propietat com l'interés botànic i conservacionista del terreny. La possibilitat d'incorporar terrenys privats a la xarxa permet la protecció d'espècies localitzades únicament en estes àrees i també la implicació de la ciutadania en la conservació de la biodiversitat.