Organismes

Portals

PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE LA REDACCIÓ DELS PLANS LOCALS DE PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS (PLPIF)

Com entregue el PLPIF?

El PLPIF ha de presentar-se en format digital i inclourà un fitxer en format PDF i una carpeta denominada "Cartografia", pot ser entregat mitjançant qualsevol dels següents mitjans:
 
  1. A través de la plataforma web de la Generalitat (tramitació electrònica). Accedeix a Informació sobre fitxers.
  2. En suport informàtic (físic) CD, DVD o USB.
  3. Mitjançant un enllaç de descàrrega.

Quan s'entregue mitjançant suport físic (cas 2), ha de fer-se constar aquesta circumstància de manera explícita en l'ofici que justifique el lliurament, dirigit a la Direcció Territorial competent per a instruir l'expedient.

Quan s'entregue mitjançant un enllaç de descàrrega (cas 3), ha de fer-se constar aquesta circumstància de manera explícita en un ofici presentat telemàticament, que justifique el lliurament, dirigit a la Direcció Territorial competent, on es farà constar la indicació precisa de la URL que permeta descarregar-lo.

En què consisteix l'arxiu PDF que conté el PLPIF?

L'arxiu PDF ha de ser únic i estar indexat, contindrà el document tècnic complet, que inclourà: memòria, annexos i plans.

El fitxer ha de titular-se «PLPIF_NOM DEL MUNICIPI. PDF» i en ell ha de figurar la signatura digital vàlida de les persones autores.

En què consisteix la carpeta de cartografia?

Aquesta carpeta ha de contindre totes les capes utilitzades per a la confecció dels plans del PLPIF, excepte aquelles que provinguen directament de fonts oficials quan no s'haja modificat el seu contingut.

Les capes han de tindre format shp i estar georreferenciadas en el sistema de referència ETRS89 –EuropeanTerrestrial Reference System 1989– juntament amb la projecció cartogràfica UTM –Universal Transverse Mercator– referida al fus 30.

La carpeta ha d'incloure les metadades de totes les capes que aportació.

La carpeta ha de titular-se "Cartografia".

En què consisteixen les capes en format shp?

Per a poder utilitzar una capa shp és necessari entregar-la juntament amb tots els arxius que genera el programa informàtic quan la crea, concretament arxius: DBF, PRJ, XML i SHX.

La taula d'atributs és l'arxiu DBF, conté la informació no espacial de cada entitat geogràfica de la capa, amb una vinculació mitjançant un identificador únic. Per exemple, per a un tram d'àrea tallafocs els seus atributs són, entre altres, el seu codi, longitud i ordre. En la taula d'atributs les files es denominen registres i les columnes camps.

La taula d'atributs de cadascuna de les capes ha de reflectir les dades que permeten interpretar el resultat que es representa amb ella, aquesta informació no pot discrepar de la que s'aporte en la memòria i en els annexos del PLPIF.

En el cas de l'inventari d'infraestructures i de les propostes del PLPIF, cada element ha de figurar en un registre de la taula d'atributs. A més, cada element ha de tindre assignat el mateix codi d'identificació que s'utilitze en la memòria, els annexos i els plans editats.

Per a les actuacions proposades en el PLPIF, les seues capes han de ser independents i diferents de les de l'inventari.

Cada capa ha de titular-se amb un nom representatiu del seu contingut.

¿En qué consisten los metadatos de las capas en formato *shp?

Los metadatos son la explicación breve del origen y el significado de la información de cada uno de los campos de las tablas de atributos de las capas *shp entregadas.

Su objetivo es que cualquier técnico pueda interpretar y utilizar la información que incluye cada capa *shp.

Deben aportarse en una tabla y con el siguiente contenido:

  1. Título de la capa.
  2. Fecha de creación de la capa.
  3. Resumen, en un texto con la descripción breve de la capa.
  4. De cada campo, el título que figura para él en la tabla de atributos y un texto con la descripción breve de lo que representa.
  5. De cada campo que indique una medición, su unidad de medida.

Com verifique si la signatura digital del PLPIF és correcta?

La validació oficial d'una signatura es pot obtindre mitjançant alguna de les aplicacions que posa a disposició el Govern d'Espanya, com a Plataforma firm@, valguda@, etc.

Quan les signatures basades en certificats es validen, apareix una icona en la barra de missatges del document per a indicar l'estat de la signatura. També apareixen detalls addicionals del seu estat en el Panell signes i en el quadre de diàleg de Propietats de la signatura.

En el fitxer en format PDF que continga el PLPIF complet ha de figurar la signatura digital vàlida de les persones autores.

El document ha de signar-se una vegada estiga finalitzat i llest per a ser entregat.

Una vegada signat no ha d'editar-se cap canvi en l'arxiu, perquè les signatures no perden la seua validesa.

Substitueix el visat del PLPIF a la signatura digital?

Sí, el visat del PLPIF acredita la identitat i habilitació professional del seu autor.

Com entregue l'acord plenari que aprove el PLPIF?

Per a poder iniciar la tramitació del PLPIF, aquest ha d'anar signat digitalment per l'equip tècnic redactor i vindre acompanyat per un document de l'ajuntament que aprove inicialment el PLPIF i sol·licite la iniciació del tràmit d'aprovació.

Tots dos documents poden presentar-se per separat, per a no danyar les signatures digitals.

Per a aprovar el PLPIF és necessària l'aprovació del Ple municipal.

No obstant això, es considera suficient per a poder iniciar la tramitació d'aprovació del PLPIF una resolució d'alcaldia o decret d'alcaldia amb la posterior ratificació del Ple o de la Junta en el cas que tinga aquesta facultat delegada, que indique l'aprovació inicial del PLPIF i sol·licite la iniciació de l'expedient d'aprovació.

Una vegada el PLPIF resulte informat de manera favorable per la Direcció Territorial competent, l'ajuntament haurà d'aportar l'acord del Ple pel qual s'aprova la versió informada favorablement, per a poder elevar la proposta d'aprovació definitiva a la conselleria competent.

La data de celebració d'aquest Ple haurà de ser posterior a la de la signatura digital de l'autor que figure en la versió del PLPIF que compte amb informe favorable, per la qual cosa el certificat s'aportarà com a document independent i no annex al PLPIF. Aquest certificat formarà part de l'expedient de tramitació del PLPIF.

Poden incloure's actuacions d'un terme municipal diferent al del PLPIF?

No, les ubicacions i els traçats de les actuacions que contemple el PLPIF han de pertànyer exclusivament al terme municipal per al qual es redacta, així com els mesuraments i les valoracions que sobre elles hagen d'aportar-se.

No obstant això, les actuacions d'una planificació supramunicipal que excedisca el límit municipal de manera discontínua (p.exemple en discórrer per una divisòria d'aigües que alhora és boga de terme municipal) es poden representar-se completes en la memòria per a millorar la comprensió i justificació de la seua funció, si bé en el mesurament i pressupost únicament cal referir-se a la part que discorre per l'interior del municipi.

La representació cartogràfica de les ubicacions i els traçats de les actuacions que contemple el PLPIF ha de limitar-se al terme municipal per al qual es redacta, si bé es poden indicar les actuacions que siga convenient realitzar en els termes limítrofs, si bé ha de quedar clarament diferenciada entre termes i no es poden incloure en la programació d'actuacions del PLPIF.

Han d'excloure's els terrenys no forestals en les actuacions sobre àrees tallafocs?

No. La infraestructura ha de representar-se íntegrament per a definir correctament la superfície que es delimita, representant gràficament de manera diferenciada els trams sense actuació, tal com s'especifica en la planificació supramunicipal.

En el mesurament i pressupost de l'actuació, únicament es contemplarà la part amb actuació.

El pla de "infraestructures i tractaments proposats" de l'apartat cartografia del PLPIF ha de tindre en compte també aquesta circumstància, diferenciant aquelles que afecten terrenys forestals i no forestals. Es poden representar gràficament, però han d'indicar-se expressament "sense actuació".

En la capa *shp d'àrees tallafocs han d'eliminar-se aquestes zones dels trams, o figurar qualificades com a zones "sense actuació" en la seua taula d'atributs.

És cert que en el període de vigència del PLPIF (15 anys), aquest terreny no forestal pot convertir-se en forestal i podria resultar necessari actuar sobre aquesta zona, però aquesta circumstància s'abordarà en les revisions parcials (cada 5 anys).

És possible modificar les característiques que per a una infraestructura preveu el pla de demarcació?

Sí, atés que el nivell de planificació del PLPIF és municipal, en casos concrets i no com a norma general, és possible modificar les característiques de disseny de les infraestructures previstes en el pla de prevenció d'incendis de demarcació o en el pla de prevenció d'un parc natural, per a adaptar-les als objectius del PLPIF d'una manera més eficaç.

Aquesta circumstància ha de quedar reflectida i justificada breument en la descripció que es faça de l'actuació en el catàleg d'actuacions.

La Generalitat, com a coordinadora de la planificació en matèria de prevenció d'incendis forestals, es reserva la possibilitat d'acceptar o no la proposta que inclou el PLPIF.

És possible incloure noves propostes d'àmbit municipal que no figuren en el pla de demarcació?

Sí, poden incloure's en el PLPIF propostes que complementen les xarxes òptimes que proposa el Pla de prevenció d'incendis forestals de demarcació.

En el cas que s'opte per planificar l'actuació amb un ordre diferent al que figure en el pla de prevenció d'incendis de demarcació o en el pla de prevenció d'un parc natural, per a adaptar-les als objectius del PLPIF d'una manera més eficaç., ha de justificar-se breument en el catàleg d'actuacions el criteri que s'ha seguit per a això.

En el cas de les àrees perimetrals de protecció en zones urbanitzades o àrees industrials, s'està al que es disposa en el PATFOR.

Què ha de figurar en els plans editats de l'apartat cartografia?

L'apartat de cartografia del PLPIF ha d'incloure tots els plans que figuren citats com a cartografia mínima en l'Ordre 30/2017.

En tots els plans ha de figurar una llegenda, així com un caixetí amb la indicació del seu títol i l'escala. El títol de cadascun dels plans ha de ser el mateix que figura en la citada Ordre 30/2017, si bé es podran incloure aclariments del títol amb la finalitat de millorar la comprensió del contingut.

Els plans han de ser llegibles, en tot el seu contingut, aplicant una escala de visualització a una pàgina completa, a la vista que es genera en la pantalla de l'ordinador en obrir l'arxiu *.PDF que conté el PLPIF.

El PLPIF ha de reflectir, en tots els plans editats, els topònims o les referències bàsiques que permeten conéixer de manera intuïtiva l'emplaçament dels resultats que expressen, concorde a l'escala gràfica utilitzada.

La toponímia que figura en la cartografia de l'ICV o en la de l'IGN és vàlida i les etiquetes mínimes imprescindibles seran les referides a carreteres, línies de ferrocarril, nuclis urbans, entorns urbanitzats, si es disposa, elements singulars considerats en el PLPIF, llits principals i referències orogràfiques, si és el cas.

La cartografia de "Infraestructures de prevenció existents" ha d'incloure etiquetes, que indiquen el mateix codi que identifica a cadascun dels elements en l'inventari.

La cartografia de "Infraestructures i tractaments proposats" ha d'incloure etiquetes, que indiquen el mateix codi que identifica a cadascun dels elements en la memòria i en el catàleg d'actuacions.

El pla de prioritat d'actuació i de prioritat de defensa és el mateix.

Ha de figurar un pla de prioritat de defensa en l'apartat cartografia?

Sí, el pla de prioritat de defensa és el mateix que el de prioritat d'actuació. Aquest aspecte la norma de l'Ordre 30/2017 no ho tracta amb la claredat necessària.

La cartografia de Prioritat de Defensa que al·ludeix la norma en els Plans Locals Reduïts de Prevenció d'Incendis Forestals (PLRPIF), ha d'entendre's referida a Prioritat d'Actuació.

La norma aborda el concepte "prioritat de defensa" en la seua pàgina 44272: "Es tindrà en compte que, en cas de risc per incendi forestal, en primer lloc es protegirà la seguretat de les persones, seguit de la protecció de béns (infraestructures, instal·lacions i zones habitades) i finalment, el terreny forestal."

Cal tindre en compte que l'índex de la cartografia mínima a incloure en el PLPIF, que estableix norma en la seua pàgina 44278, segueix el mateix ordre que els apartats de les pàgines 44270 a 44272  de la pròpia norma. Pel que ha d'entendre's que la norma utilitza el mateix concepte per a "cartografia de prioritat d'actuació" i "cartografia de prioritat de defensa".

D'altra banda, la norma, quan desenvolupa els continguts del PLPIF simplificat sí que indica que s'aporte un mapa de prioritat de defensa, en les seues pàgines 44300 i 44306.  


A més, en la seua pàgina 44295 la norma inclou a la zonificació per prioritat de defensa com un contingut necessari per a concloure l'estudi de la prioritat de gestió, quan diu: "Una vegada delimitats les bogues de les diferents unitats, s'hauran de classificar segons el valor mitjà obtingut de Prioritat de Defensa, establint-se actuació sobre les seues PEG prioritaris, i altres punts estratègics identificats pel tècnic, establint-se actuacions orientades a impedir la propagació a unitats contigües".

Com han de figurar les taules, gràfics i mapes inclosos en la memòria?

Les taules de dades, gràfics i mapes que s'aporten en la memòria del PLPIF han de ser llegibles en tot el seu contingut, ajustant al camp de visió a una pàgina completa, a la vista que es genera en obrir l'arxiu *.PDF que conté el PLPIF.

Els mapes intercalats en el text de la memòria han de reflectir algun topònim o referències bàsiques que permeten conéixer l'emplaçament dels resultats que expressen de manera intuïtiva. Atés que la seua grandària és més reduït que el dels plans de l'apartat cartografia del PLPIF, com a mínim ha de figurar alguna referència com a carreteres, topònims generals o el nucli urbà del municipi, així com aquells topònims que a criteri del tècnic redactor puguen contribuir a una millor comprensió del tema representat. Tots ells amb la finalitat de situar els resultats de la millor manera possible, sense arribar a la saturació

Ha de reflectir-se un indicador en cada fitxa del catàleg d'actuacions?

Sí, cadascuna de les fitxes del catàleg d'actuacions, en l'apartat "Seguiment", ha d'aportar un indicador de referència amb les unitats per al seu mesurament.

Ha de considerar-se que un indicador és un paràmetre, preferentment quantitatiu, que permet avaluar el progrés en l'execució d'una actuació concreta.

A partir del resultat que s'estime periòdicament per a ell ha de poder realitzar-se un seguiment respecte de l'assoliment obtingut en les activitats programades en el Pla.

Exemple d'indicadors: "hectàrees" en tractaments silvícoles, "quilòmetres" en àrees tallafocs, "unitats" en depòsits d'extinció d'incendis i "número accions completades" en jornades de formació impartides o en la redacció d'informes.

Ha de reflectir-se una valoració econòmica en cada fitxa del catàleg d'actuacions?

Sí, cadascuna de les fitxes del catàleg d'actuacions ha d'aportar una valoració econòmica de l'execució de l'actuació que conté.

Totes les actuacions del PLPIF han de figurar valorades, amb independència de la institució o organisme que es preveja que respondrà del seu cost.

Excepcionalment, pot indicar-se que no és possible determinar el cost d'una actuació, però només en els casos en els quals no siga possible perquè la seua naturalesa ho impedeix, com és el cas de la signatura d'un conveni.

La valoració econòmica no precisa el nivell de detall del pressupost d'un projecte d'execució d'obra..

En què consisteix l'apartat caracterització de la situació en comunicació i divulgació?

En aquest apartat s'ha de realitzar una anàlisi no exhaustiva de les necessitats de comunicació, divulgació, conscienciació, educació i formació en matèria de prevenció d'incendis.

S'han de caracteritzar breument cadascun dels col·lectius d'interés quant a prevenció d'incendis forestals.

Aquesta informació s'ha d'incloure en el PLPIF en la seua apartat "Descripció del terme municipal".

El contingut d'aquest apartat ha de servir per a formular les possibles propostes.

Les propostes de comunicació i divulgació han de figurar en l'apartat de "Propostes d'actuació".

En què consisteix l'apartat de caracterització de la interfície urbà forestal?

En aquest apartat s'han d'identificar i caracteritzar aquelles zones del terme municipal en les quals el terreny forestal entra en contacte amb edificacions, com poden ser en els nuclis urbans, urbanitzacions i altres zones habitades d'aquest, incloent altres infraestructures que puguen albergar, puntualment, a cert nombre de persones (per exemple, instal·lacions recreatives, refugis, ermites, aparcaments, entre altres).

Amb la finalitat de detectar possibles causes d'inici d'incendi forestal o situacions de perill per a les persones que les habiten o freqüenten, per a cadascuna d'aquestes zones identificades, s'ha d'analitzar el seu estat actual en relació amb la prevenció d'incendis, indicant les referències bàsiques respecte a si contenen mesures de protecció, al·ludint per exemple a quantitat de vials d'accés, existència d'hidrants, d'àrees perimetrals de defensa, així com les indicacions necessàries per a avaluar la seua vulnerabilitat i factors de risc (infraestructures crítiques com a locals de pública concurrència, paellers, etc.).

Sobre la base d'aquesta anàlisi, es podran establir, en l'apartat de propostes d'actuació, mesures dirigides a reduir el risc d'inici d'incendi i a augmentar la seguretat de les persones. Aquestes propostes poden estar enfocades a l'execució de noves infraestructures (faixes perimetrals, viàries, hidrants, etc.), actuacions de millora o manteniment d'infraestructures existents, actuacions de vigilància, dissuasió, educació, etc.

Com s'estableix la coherència entre el PLPIF i els plans de prevenció d'incendis de parcs naturals?

El PLPIF ha d'integrar la planificació que a diferents escales territorials poden superposar-se sobre un mateix territori, planificació en cascada.

En aquest sentit i segons l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, els plans d'ordenació dels recursos naturals dels Parcs Naturals prevaldran sobre qualssevol altres instruments d'ordenació territorial o física.

En el cas que un terme municipal estiga afectat total, o parcialment, per la figura de Parc Natural, cal destacar que els PLPIF no completaran, ni desenvoluparan els plans de prevenció d'incendis forestals de Parc Natural (PPIF de Parc Natural), sinó que hauran de respectar íntegrament les accions i infraestructures proposades, ajustant-les al marc de competències municipal.

Si un municipi es troba inclòs íntegrament dins d'un Pla de Prevenció d'Incendis Forestals de Parc Natural, ha de seguir-se en la total superfície del municipi la planificació supramunicipal més restrictiva i coherent amb les necessitats de prevenció.

Si existira una zona del terme municipal que quede fora del Parc Natural, es regirà pel que establisca el pla de prevenció d'incendis forestals de la demarcació (PPIF de Demarcació).

Mostrant 1 - 20 de 23 resultats
Articles per pàgina 20
de 2