Visualització de contingut web

Infraestructures de prevenció

La prevenció d'incendis forestals engloba el conjunt d'activitats que cerquen, d'una banda evitar l'inici dels incendis, i per una altra minimitzar els seus efectes una vegada que aquests s'han produït.

Les infraestructures de prevenció d'incendis forestals tenen per objectiu reduir la superfície afectada pel foc, evitant o ralentint la seua propagació.

Formen part de les infraestructures de prevenció d'incendis forestals:

  • Les pistes i vials.
  • Els dipòsits d'extinció.
  • Les zones de discontinuïtat (àrees tallafocs, faixes perimetrals...).
  • Els observatoris forestals


Amb elles es persegueix:

  • Garantir l'accés a l'incendi dels mitjans d'extinció terrestres de forma ràpida i segura.
  • Assegurar la disponibilitat i accessibilitat dels recursos hídrics per als mitjans d'extinció terrestres i aeris.
  • Mantenir zones de discontinuïtat de combustible que compartimenten el territori i servisquen de suport als mitjans en la feina de casa d'extinció.
  • Establir una xarxa de vigilància que puga avisar de forma primerenca del començament d'un incendi.

Planificació

Les infraestructures de prevenció d'incendis es planifiquen per a un determinat àmbit dins de la Comunitat Valenciana, així existeix una planificació general per a tot el territori dividida en demarcacions forestals i parcs naturals (la planificació dels quals depèn de la Conselleria competent en prevenció d'incendis forestals) i una planificació a escala local (que depèn dels municipis que posseeixen terreny forestal).

Les infraestructures de prevenció d'incendis forestals s'organitzen en xarxes, de manera que augmenta la seua eficàcia enfront d'un incendi forestal.

La xarxa viària

Els vials que donen accés i circulen per terrenys forestals compleixen dues funcions fonamentals enfront dels incendis:

  • Prèviament a l'emergència, possibiliten la vigilància i faciliten les tasques de dissuasió i informació que realitzen els mitjans terrestres mòbils, a més permeten l'accés a la muntanya per a executar treballs forestals.
  • Una vegada generada l'emergència per incendi forestal, possibiliten l'accés dels mitjans d'extinció terrestres.

No obstant açò, no tots els vials que passen per terreny forestal formen part de la xarxa viària òptima planificada per a la prevenció d'incendis forestals. Evidentment en les labors de vigilància i en cas d'incendi s'utilitzen els vials convenients en cada cas, però amb la definició d'una xarxa viària s'aconsegueix que amb un nombre mínim de vials s'aconseguisca la màxima operativitat, optimitzant els costos d'execució i manteniment, alhora que s'assegura un accés ràpid a zones forestals i a altres infraestructures de prevenció (punts d'aigua i observatoris).

Els vials pertanyents a la xarxa es classifiquen segons un Ordre jeràrquic (0,1,2 i 3), que reflecteix la seua importància com a connectors principals o secundaris dins de la xarxa. Per exemple, un vial d'Ordre 1 connectarà i donarà accés a grans zones de terreny forestal, mentre que un vial d'Ordre 3 únicament donarà accés a una zona concreta, bàsicament a dipòsits d'aigua i observatoris (para més informació consultar la norma tècnica de vials forestals).

 

La xarxa hídrica

L'aigua és un element fonamental en les labors d'extinció d'incendis forestals. La disponibilitat d'aigua per als mitjans d'extinció (terrestres i aeris) es veu limitada, bé per la seua inexistència (permanent o temporal) o bé per la falta d'accés al recurs.

Els dipòsits d'extinció d'incendis forestals es construeixen a fi de millorar l'accés dels mitjans a aquest recurs, permetent reduir els temps de desplaçament i càrrega. No obstant açò, igual que amb la xarxa viària, la qual cosa se cerca és optimitzar els recursos disponibles, per tant, no tots els punts d'aigua existents en el territori formen part de la xarxa hídrica igual que no és possible construir dipòsits d'extinció en qualsevol punt del terreny forestal (per falta de disponibilitat d'aigua, per les característiques del terreny- pendents, barrancs... que impossibilitarien el seu ús pels mitjans d'extinció aeris o que limitarien la simultaneïtat de càrrega de mitjans terrestres i aeris).

Tant el disseny de la xarxa hídrica com les característiques constructives dels dipòsits específics d'extinció perquè el seu ús siga segur i eficient, es troben definides en la norma tècnica de punts d'aigua, disponible ací.

Els punts d'aigua es poden classificar en:

- Punts d'aigua específics per a incendis forestals: són aquells punts construïts específicament per a ser emprats pels mitjans d'extinció d'incendis forestals (dipòsits d'incendis i hidrantes).

 

 

- Punts d'aigua d'ús múltiple: són aquells que han sigut construïts per a emmagatzemar aigua amb finalitats diferents a l'extinció d'incendis, o bé són punts d'aigua d'origen natural (per exemple: llacunes, basses agrícoles, embassaments, etc).

 

La xarxa d'àrees tallafocs


L'objectiu de les àrees tallafocs és el fraccionar el territori mitjançant zones de discontinuïtat, que trenquen la continuïtat del combustible vegetal i quin en cas d'incendi, puguen servir de línies de defensa segures per als mitjans d'extinció. La xarxa d'àrees tallafocs planificada es troba jerarquitzada en tres nivells, ordre 1, 2 i 3 en els quals varia la seua amplària en funció de la superfície que engloben. Aquesta superfície defensada es determina a partir de la qualitat dels sistemes de vegetació (para més informació veure norma tècnica d'àrees tallafocs).

 

 

Cas especial de les zones d'interfície urbà forestal

Les àrees on la població humana i les infraestructures que li acompanyen s'entremesclen amb la vegetació forestal es diuen interfície urbà-forestal. Les cases aïllades en la muntanya, els disseminats d'habitatges, les urbanitzacions, les poblacions rurals i les vores de grans ciutats en contacte amb vegetació forestal són tots exemples d'interfície. Per a reduir la seua vulnerabilitat, entre altres mesures (vials adequats per a l'accés i maniobra dels mitjans d'extinció, utilització de materials resistents al foc, planejament...), és important que compten amb zones en les quals existisca discontinuïtat de vegetació que s'aconsegueix realitzant tractaments silvícoles perimetrals (més informació ací).

 

Xarxa d'observatoris forestals


La xarxa d'observatoris forestals està constituïda pels mitjans fixos de vigilància que cada any s'estableixen en el Pla de vigilància preventiva. Per a la seua gestió i organització s'estableix un calendari anual d'operativitat (període d'activitat mensual i diari), en funció de les necessitats de prevenció del moment. En ser punts fixos de vigilància, a priori, se situen en zones forestals amb màxima visibilitat, arribant a veure a més de 30 km de distància (excepte les denominades zones d'ombra).

La visibilitat d'un observatori (percentatge de terreny visible des del mateix) s'analitza mitjançant l'estudi de les seues conques visuals amb un programa informàtic. Quan es planifica un nou observatori s'analitza la conca visual que tindria en quatre supòsits diferents: hivernal diürna, hivernal nocturna, estival diürna i estival nocturna, per al nou punt de vigilància i també per al conjunt dels observatoris que disten d'ell menys de 30 km.

Les funcions principals són:

  • Localització primerenca dels possibles incendis.
  • Transmissió de la ubicació d'un focus.
  • Repetidors de comunicacions (enllacen els diferents mitjans de prevenció d'incendis existents en la muntanya amb les Centrals de Comunicació)
  • Informació i presa de dades meteorològiques en temps real.
  • Seguiment de tempestes i localització dels possibles incendis per raig que es produïsquen.

 

Execució

El sistema d'execució dependrà de la propietat i/o disponibilitat de terrenys on se situen les infraestructures dissenyades.

Execució s'entén com a obra que s'executa que pot ser: nova, de millora o de manteniment