Visualització de contingut web

La conservació de recursos fitogenètics en bancs de germoplasma vegetal

La conservació de col·leccions de materials vegetals de reproducció (llavors, pol·len, propàguls vegetatius, cèl·lules i teixits de diferent origen) fora del seu hàbitat natural es realitza mitjançant l'aplicació d'un conjunt de tècniques que requereixen d'instal·lacions adequades denominades bancs de germoplasma vegetal.

En l'actualitat, bona part dels bancs de germoplasma estan dedicats a la conservació d'espècies d'interès agroalimentari, tot i que també existeixen bancs destinats a la conservació d'espècies de la vegetació natural, especialment d'aquelles que són rares, endèmiques o que es troben amenaçades d'extinció.

 

Laboratorio

 

Els bancs de germoplasma poden ser un recurs útil en els àmbits forestal i de restauració paisatgística, en possibilitar la conservació i el subministre continuat de lots de llavors i parts de planta d'un gran nombre d'espècies, amb qualitat garantida i origen conegut.

Entre els bancs de germoplasma els models més estesos són els bancs de llavors, que requereixen d'inversions menors i les seues instal·lacions no resulten tan sofisticades. En els bancs de llavors als propàguls se'ls procuren protocols diferenciats de processat i conservació, segons els requeriments particulars de l'espècie.

 

Banco de germoplasma

 

En general, la conservació de curt i mig termini de llavors d'espècies anomenades ortodoxes requereix de recipients hermètics, condicions de forta dessecació de les llavors (contingut en aigua entre el 6%-12%) i ambients refrigerats (càmeres entre 3º-5º). A més llarg termini, aquestes llavors són conservades eixutes i al buit en recipients hermètics a temperatures entre -15º i -23º.

En el cas de llavors d'espècies anomenades recalcitrants, que resulten danyades si s'exposen a temperatures baixes en estat sec i requereixen per a sobreviure d'ambients amb oxigen i continguts d'humitat relativament elevats (>45%), són necessàries instal·lacions específiques, sent la seua conservació durant períodes de temps perllongats sempre problemàtica, fins i tot en les condicions d'emmagatzematge més adequades.