Millora de l'estructura del bosc

Millora de l'estructura del bosc

       

Objectiu: 

Aquesta acció és una de les que major impacte té en l'hàbitat a restaurar, per això és una de les més significatives. L'objectiu principal és millorar l'estructura del bosc per a crear unes condicions òptimes per a la restauració de l'hàbitat del Tilio-Acerion.

 

Procediment:

D'una banda aquesta acció consisteix a reduir la densitat de la massa forestal fins a assolir densitats acceptables per a poder plantar sota coberta i, de l'altra, a eliminar competència als individus de les espècies de l'hàbitat Tilio-Acerion que ja de forma natural es troben en aqueixos espais. D'aquesta manera es promou el seu desenvolupament i que puguen arribar a ser bons dispersadors de llavors.

 

Els resultats de l'Acció A2 determinen la metodologia d'intervenció en cadascuna de les parcel·les. Els criteris principals que han servit per a determinar cada intervenció són:

 

- La densitat inicial del bosc.

Les parcel·les es poden agrupar en quatre tipologies:

1. Hiperdensitat: es tracta de pinedes de regeneració sobre zones obertes que han sofrit alguna pertorbació recent (més o menys 30 anys). En les parcel·les d'aquest projecte aquestes densitats es troben, generalment, en bancals agrícoles abandonats o en pinedes després d'un aprofitament de fusta intens. Es tracta d'arbres molt fins i menuts i es poden presentar densitats de fins a 15.000 peus/ha. La diversitat d'aquestes parcel·les és molt baixa.

2. Pinedes madures amb densitat de recobriment (FCC) molt alta, superior al 80%. Aquests casos es poden trobar en pinedes que no han tingut una aprofitament de fusta recent o en bancals agrícoles que deixaren de ser utilitzats fa més que l'opció anterior. Aquest és el cas més comú en les zones forestals de les finques privades. En aquests casos l'actuació pretén disminuir la densitat fins a arribar a una densitat final d'un 60%-70% de FCC. Tenen més diversitat d'espècies i el treball és més complex.

3. Pinedes madures amb densitat mitjana-alta i una densitat de recobriment d'un 70%-80%: en aquests casos la intensitat de l'acció és menor i es limita a tallar els arbres dominats i a eliminar competència a algunes espècies de l'hàbitat presents per a promoure el seu desenvolupament i que puguen arribar a ser productors de llavors. És el cas més comú de les parcel·les ubicades en monts públics.

4. En les parcel·les amb una FCC d'un 50%-70% o menys no es fan tractaments silvícoles i es planta directament sota coberta. (Veure Acció C5 – Plantacions.

- La presència d'espècies de l'hàbitat a restaurar.

La gran majoria de les parcel·les triades es caracteritzen per per pinedes de Pinus nigra i Pinus sylvestris en zones d'ombria que presenten condicions potencials per a albergar l'hàbitat Tilio-Acerion i que s'han vist, en menor o major mesura, alterades pel que fa a l'estructura arbòria i composició d'espècies pels usos humans al llarg del temps. Pel que fa al grau de diversitat de les parcel·les i presència d'altres espècies hi ha molta variació. Existeixen parcel·les amb molt baixa biodiversitat i altres que acullen un gran nombre d'espècies. (Veure Accions preparatòries i els seus annexos).

En parcel·les amb molt alta biodiversitat o amb un sotabosc de valor ecològic molt alt, com és el cas del Boalar del Boixar, els tractaments selvícoles s'han reduït a un mínim.

- L'accessibilitat i la pendent.

Determinen la possibilitat de mecanitzar els treballs d'extracció de la fusta i de l'eliminació de restes.

Ens trobem amb tres tipus de parcel·les:

1. En el primer tipus ubiquem les parcel·les amb bons accessos i amb una pendent no superior al 30%. En aquestes parcel·les l'extracció i l'eliminació de restes poden ser mecanitzades. Aquest és el cas de la gran majoria de parcel·les.

2. En el segon cas tenim parcel·les amb accessos dolents però amb pendent moderada. En aquest cas l'extracció de fusta es du a terme amb tracció animal i l'eliminació de restes amb desbrossadora.

3. El darrer cas és el de parcel·les amb accessos dolents i amb pendents pronunciades d'entre el 30% i el 50%. Ací la fusta ja no s'extreu i es deixa en el terreny escorçant-la i utilitzant-la per a fer barreres de contenció (feixines) contra l'erosió. Aquestes barreres s'aprofiten per a apilar allí les restes i triturar-les manualment amb la desbrossadora. En aquest tipus de parcel·les la intensitat de les actuacions es limita a espais reduïts i a l'alliberament d'espècies objectiu del projecte. Aquest és el cas de la parcel·la la Fredat.

Resultats:

Condicionament de cada parcel·la segons les característiques. Dels resultats obtinguts en cada intervenció de les parcel·les d'aquesta acció depenen les accions restants de conservació; l'eliminació d'espècies invasores o al·lòctones, la recolecció de llavors, la producció de planta i les plantacions (C2, C3, C4 i C5).

 

                                              

 

Entregables: