Visualització de contingut web

Anàlisi de l'impacte del projecte

Beneficis medioambientals

 

Beneficis ambientals directes

El projecte LIFE Renaix el Bosc ha tingut un impacte directe molt alt sobre els hàbitats forestals dels espais on s'ha actuat. Les mesures de recuperació de l'hàbitat prioritari objectiu del Tilio-Acerion pretén millorar significativament l'estatus de conservació d'aquest hàbitat en els LIC's en què es troba present. Després dels resultats de la caracterització de l'Acció A1, l'àrea tota que ocupa l'hàbitat en un estat de conservació acceptable dins dels dos LIC's del projecte suma 8,3 ha en la Tinença de Benifassà, en una sola localitat, i 7 ha en l'Alt Maestrat, distribuït en dues localitats. L'impacte del projecte pretén augmentar aquesta àrea a 285 ha, que han estat distribuïdes en 38 parcel·les de 9 localitats dels dos LIC's. Això vol dir un augment de la superfície de prop de 18 vegades la inicial.

L'acció que més impacte té sobre la vegetació existent és la C1, de reducció de la densitat de les formacions hiperdenses de pineda. Mitjançant aquesta acció es dinamitzen els ecosistemes, facilitant el desenvolupament d'altres espècies vegetals de forma natural i les interaccions amb la fauna. A més dels tractaments silvícoles, la plantació final de 22.900 plantes en aquests espais accelerarà i dirigirà els processos de successió ecològica cap a formacions vegetals concretes, en aquest cas l'hàbitat objectiu Tilio-Acerion. D'altra banda la utilització de 14 espècies diferents de fruits carnosos dels gèneres Sorbus, Prunus i Lonicera, a més d'altres, dinamitzarà les interaccions amb la fauna servint com a nuclis de dispersió per a les espècies plantades i, alhora, servint com a reclam perquè la fauna que visita aquests espais a alimentar-se introduïsca altres espècies, dinamitzant així les interaccions ecològiques i l'intercanvi genètic entre poblacions. Aquesta situació de major dinamisme ecològic aporta a les poblacions vegetals, principalment les amenaçades i fragmentades com el Tilio-Acerion, una major capacitat de resiliència front a pertorbacions i l'amenaça del canvi climàtic.

L'eliminació de la densitat de la pineda també té un efecte positiu en la prevenció dels incendis forestals en reduir la càrrega de combustible d'aquests espai. Aquest aspecte és valorat molt positivament per la població local.

 

Beneficis a les polítiques de conservació

El projecte té una relació directa amb les diferents polítiques de conservació de la natura i el medi ambient europees. Per exemple, tal com estableix el punt 1 del VII Programa General d'Acció de Medi Ambient (PMA) fins 2020: protegir la natura i enfortir la resiliència ecològica dels espais naturals.

En relació a estratègies sectorials europees, a més de la directiva d'hàbitats, la metodologia de treball entra també en relació molt estreta amb els objectius del Programa Europeu de Recursos Genètics Forestals (EUFORGEN). A la escala mundial, les mesures del projecte se sumen a les iniciatives de conservació establertes per la IUCN i adoptades per la Comissió Europea en el context del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CBD) per a frena la pèrdua de biodiversitat cap al 2020 i les mesures d'acció impulsades pel Global Partnership on Forest Landscape Restoration i promogudes per la iniciativa coneguda com el "repte de Bonn" de restaurar 150 milions de ha de boscos i àrees degradades per al 2020 (http://www.forestlandscaperestoration.org / http://www.bonnchallenge.org/).

 

Sostenibilitat i beneficis a llarg termini

 

Beneficis ambientals

 

Els beneficis ambientals principals a llarg termini poden resumir-se a l'augment en la biodiversitat d'espècies en les parcel·les incloses en el projecte i en la millora en la diversitat del paisatge associada a la transformació d'uns boscos de coníferes a boscos mixtos. Són diverses les fonts que atorguen a aquest tipus de formacions diversos beneficis ambientals amb una millor adaptabilitat davant el canvi climàtica, major resiliència davant pertorbacions com tempestes, neu o incendis forestals, millora del sòl, millora de les interaccions ecològiques, etc.

 

Beneficis econòmics

 

Pel que fa als beneficis econòmics, el projecte té efectes molt reduïts degut a la seua naturalesa. En l'informe de l'acció D4 podrà veure's l'impacte econòmic en l'àrea de les accions del projecte. Aquest impacte ha tingut lloc durant l'execució del projecte. No obstant això, sí hi ha alguns efectes, encara que reduïts, se'ls podria donar algun valor econòmic com la millora en la infiltració de l'aigua mitjançant la reducció de la densitat dels tractaments silvícoles o l'increment del potencial productiu d'aquestes parcel·les.

 

Beneficis socials

 

El projecte LIFE Renaix el Bosc ha tingut molt bona acceptació entre els habitants de la zona després d'haver executat els treballs de conservació i les activitats de divulgació que s'han descrit i analitzat en aquest informe. Malgrat la situació complexa que viu el món rural d'àrees marginals i remotes i d'un ambient advers front l'administració publica, a la qual es fa responsable de l'abandonament que els obliga a emigrar i abandonar els seus pobles, el projecte va aconseguir crear un ambient de confiança entre els habitants de l'àrea d'actuació. Alguns propietaris s'han manifestat disposats a repetir i cedir els seus terrenys novament, en el cas que es presentés la possibilitat d'executar altre projecte semblant. És cert que pretendre que un projecte com aquest puga solucionar tots els problemes del món rural pot sonar massa pretensiós. Nogensmenys, és important seguir-ho intentant i cal dir també que el finançament del programa LIFE representa una gran oportunitat d'aconseguir-ho.

 

Continuïtat de les accions del projecte

 

El projecte ha elaborat un pla post-projecte que es presenta com l'entregable F5 en aquest informe. L'objectiu principal del pla es garantir la viabilitat dels treballs de restauració i les inversions en la zona. Per això s'han signat acords de col·laboració post-LIFE amb tots els propietaris privats que han participat en el projecte. 

En un treball de restauració d'hàbitats, els resultats i l'èxit de les accions no són avaluables a curt termini, sobretot en el cas dels hàbitats forestals on una espècie pot tardar més de 15 anys en arribar a l'edat reproductiva. En definitiva, els efectes principals del present projecte són esperats a llarg termini. Les tasques de seguiment i manteniment del treballat realitzat recaurà en l'àrea de medi ambient de l'administració del govern valencià. Una bona part dels treballs de restauració es realitzen en terrenys públics que ja gaudeixen d'alguna figura de protecció (a més de formar part de la xarxa Natura 2000) i, per tant, no serà difícil incloure dintre de les accions de les brigades forestals, dels parcs naturals o de conservació de la biodiversitat tasques de seguiment i manteniment d'aquests treballs. En el cas dels terrenys privats aquesta situació serà més heterogènia ja que dependrà dels plans de gestió de cadascun d'ells. Un fet important és que la selecció dels espais dins d'aquestes finques ja es fa cercant terrenys marginals que presenten un baix potencial per a un aprofitament agrícola o forestal, de manera que els treballs tinguen més garanties de progressar. Està previst d'arribar amb alguns propietaris a acords de custòdia amb entitats locals que puguen arribar a fer-se càrrec de la gestió i manteniment d'aquests treballs.

En general la situació demogràfica i econòmica de l'àrea del projecte presenta unes condicions molt favorables pel bon desenvolupament de la restauració, ja que l'activitat agrícola i forestal és cada vegada menor i els espais es dediquen cada vegada més a la prestació de serveis com el turisme. En aquest sentit la recuperació d'aquest hàbitat d'arbres caducifolis presenta un alt potencial de revaloritzar paisatgísticament la zona per tal de fer-la més atractiva als visitants, sobretot en la tardor. Per ara el major per a la conservació dels treballs, a més dels naturals com sequeres, incendis o el canvi climàtic, es troben en l'àmbit econòmic i conjuntural. Per arribar a un gir en aquesta situació s'haurà de presentar un canvi important en les polítiques econòmiques agrícoles i forestal que promoguen una intensificació dels usos productius i que posen en risc el desenvolupament que viuen ara els boscos de la zona, cada dia més rics i diversos en espècies, tornant a una gestió productivista d'ordenament forestal clàssic. De moment aquesta situació és poc probable degut als alts costos d'explotació en uns terrenys molt accidentats i amb vies de comunicació molt deficients, la qual cosa els fan poc competitius en un mercat altament globalitzat.

 

Transferibilitat i aplicabilitat

 

L'equip del CIEF té una llarga experiència de cooperació i treball en xarxa a diferents escales. A l'escala local i regional, el CIEF treballa intensament amb les institucions locals (ajuntaments o altres òrgans de govern), centres d'investigació com el CIDE o el CEAM, així com la societat civil i ONG's locals de custòdia del territori com Agró, Avinença, Arrels, LIMNE, Fundació Montoliu, etc. Entre aquestes darreres, el CIEF juga un paper fonamental com a transmissor directe de coneixements o com a facilitador de la cooperació i de l'intercanvi d'experiències entre els diferents actors i com a nexe entre la societat civil i l'administració pública. El projecte LIFE Renaix el Bosc també ha mantingut una relació estreta amb centres de formació professional de la zona, fent visites al banc de llavors forestals, les parcel·les del projecte i convocant-los a les diferents jornades tècniques i de divulgació.

En aquest sentit el fet de tindre la possibilitat d'aplicar els coneixements del CIEF en un projecte de gran escala i amb tants mitjans com LIFE Renaix el Bosc és una gran oportunitat d'augmentar i potenciar-ne el paper de centre de referència de pràctiques aplicades de conservació i restauració d'hàbitats. Els aspectes més rellevants que poden transferir-se de l'experiència adquirida són els següents: conceptes teòrics sobre la restauració ecològica com el model de referència o la caracterització d'hàbitats i la modelació; selecció d'espècies; recol·lecció, preparació i conservació de llavors; propagació i cultiu en viver de planta autòctona; tècniques de plantació i bioenginyeria.

A escala estatal, tant des del CIEF com en el context del projecte LIFE Renaix el Bosc, es participa en diferents fòrums d'experts com la Societat Espanyola de Ciències Forestals (SECF), la Societat de Biologia de la Conservació de les Plantes (SEBICOP), el grup de treball de Conservació de Recursos Genètics Forestals o en les Jornandes Catalanes de Conservació de Flora i el VII Congrés Forestal Espanyol.

En el context europeu el CIEF manté una activitat molt intensa que s'ha enfortit en els darrers anys a través de la participació en altres projectes de finançament europeu dels programes Interreg, MED o ENPI (veure l'acció F4). En destaca la col·laboració en l'àmbit mediterrani en el context de la xarxa Genmeda, amb la que s'han desenvolupat diferents projectes, el darrer dels quals dins del programa ENPI, en què participaren també socis de Tunísia i el Líban. Dins d'aquests projectes de cooperació el CIEF aporta la seua llarga experiència en la conservació i propagació de vegetació autòctona per a la restauració d'hàbitats. El projecte LIFE permet d'enfortir els espais on poder posar en pràctica aquests principis.

Al respecte un fet de gran rellevància és l'acord de col·laboració amb l'Agència Forestal de Sardenya (FoResTAS), que sorgeix de la col·laboració amb la xarxa GENMEDA i es consolida mitjançant el procés d'intercanvi fomentat durant el projecte LIFE Renaix del Bosc. Es treballa en la preparació d'un projecte LIFE conjunt en el qual s'aplicaran les lliçons apreses durant aquest projecte.

 

Aplicació de bones pràctiques

 

El projecte LIFE Renaix el Bosc va ser plantejat com un projecte de bones pràctiques en què s'aplicaren coneixements de conservació d'espècies i de restauració forestal ja provats pels beneficiaris, com el treball de MFR (Material Forestal de Reproducció) de procedències locals, la producció de planta de diverses espècies, la disminució de la competència mitjançant tractaments forestals o les repoblacions sota coberta. En aquest sentit, no s'han detectat canvis importants en l'aplicació de les pràctiques de restauració d'hàbitats, de gestió forestal o de gestió dels MFR respecte dels plantejaments originals. En aquest cas cal dir que un projecte com LIFE Renaix el Bosc, que treballa amb un gran nombre d'espècies produïdes a partir de MFR procedència local, no seria possible sense l'experiència acumulada del Banc de Llavors Forestals del CIEF i dels vivers forestals del beneficiari coordinador. Aquesta infraestructura de més de 20 anys d'experiència permet desenvolupar projectes d'aquestes característiques. El mercat privat de planta i germoplasma no compta amb una oferta capaç de satisfer aquesta demanda.

Malgrat això ha estat possible provar algunes mesures o formes de treballar que podrien considerar-se com innovadores o amb les quals els gestors del projecte no tenien tanta experiència. Aquests aspectes es tracten en el següent apartat.

 

Caràcter innovador o demostratiu del projecte.

 

Aquest projecte va ser presentat com un projecte de bones pràctiques en què s'aplicarien metodologies i pràctiques d'èxit provat (veure apartat anterior). No obstant això el desenvolupament d'un projecte d'aquestes dimensions, tant pressupostàries com temporals, permet provar pràctiques en diferents contextos que sempre poden aportar innovació i noves experiències. En el cas d'aquest projecte el fet d'integrar el sector forestal en el desenvolupament de les accions ha estat molt positiu per apropar postures en la gestió forestal i la gestió de conservació de la xarxa Natura 2000 que, tradicionalment, ha estat duta a terme per altres departaments de l'administració pública.

Altre aspecte que ha estat molt ben rebut entre els gestors i habitants de la zona ha estat la inclusió en el projecte de terrenys privats en els treballs de restauració. Aixà ha permès trencar barreres entre l'administració pública i el sector privat en aspectes relativament conflictius com la gestió d'espais forestals, la inversió en zones rurals marginals o la protecció de la natura. Les desconfiances trobades, en començar el projecte, en ambdós sectors a treballar en terrenys privats van anar diluint-se davant l'evidència de l'èxit aconseguit.

En el cas de les accions de comunicació i divulgació ambiental s'ha demostrat que una campanya que inverteix recursos en les poblacions locals de manera molt intensa, i implica tècnics i tècniques que viuen en aqueixos indrets dins l'equip del projecte, és fonamental per augmentar-ne l'acceptació entre la població local.

El projecte es va desenvolupar en un temps de canvi de paradigma en la gestió d'espais naturals, en el que s'intenta integrar la protecció de la natura i els usos que permeten un desenvolupament compatible dels espais agroforestals. Així s'intenten pal·liar els efectes negatius de l'abandonament rural, tant socioeconòmics com ambientals. Aquest projecte va poder fer intervencions on els propietaris han gaudit d'alguns dels beneficis de forma indirecta i aconseguir que acceptaren d'introduir dins les seues finques un hàbitat protegit.

Indicadors d'èxit a llarg termini

 

L'avaluació de l'èxit del projecte a llarg termini passarà per mesurar la supervivència de les plantacions i avaluar la transformació de l'estructura forestal i augment de la biodiversitat respecte a l'estat previ a la intervenció. Per a això es compta amb els resultats de les accions A1 i A2 i de les accions de seguiment D1 i D3 per a poder comparar-ne l'evolució.

En el pla post-LIFE de l'acció F5 adjunt a aquest informe s'explica com haurà de dur-se a terme el manteniment de les plantacions, el seguiment i la capitalització de l'aprenentatge obtingut durant el projecte.

El seguiment de les intervencions una vegada finalitze el projecte és quelcom d'imprescindible per a completar l'avaluació de l'èxit dels treballs de restauració. Per poder comparar els resultats de les avaluacions de seguiment aquestes inclouran els indicadors que ja van ser usats en els informes desenvolupats durant el projecte. A continuació es descriuen els més importants:

  • Canvis en la composició florística de l'hàbitat mitjançant un inventari florístic en tres parcel·les escollides. El primer inventari es va dur a terme abans de fer les intervencions i se'n podrà comparar l'evolució 4 o 5 anys després de la intervenció. S'utilitzarà la mateix metodologia de l'acció A1.
  • Inventaris forestals per a avaluar el desenvolupament de l'estrat arbori 5 anys després de la intervenció. Es mesurarà la densitat i l'àrea basimètrica, així com l'obertura de clarianes en el dosser mitjançant fotografies hemisfèriques. No es farà en la totalitat de parcel·les, se n'escolliran de representatives en els dos LIC's.
  • Evolució de les plantacions. Es mesurarà la mortaldat i el creixement de les plantes. Es mesurarà l'alçada mitjana per espècies per a comparar amb el desenvolupament mesurar en l'acció D3.
  • Avaluació de l'acceptació dels propietaris privats a llarg termini mitjançant el manteniment del contacte amb ells, i així avaluar de forma qualitativa la seua percepció dels treballs realitzats dins el seus terrenys.

Entregables: