Presentació

Foto: Serra del Sit y Serra del Maigmó. Autor: Juan Miguel Martínez Lorenzo

 

Foto: Cara Sur del Sit. Autor: Ramón García Pereira

 

Foto: Cara sur del Maigmó. Autor: Ramón García Pereira

 

Foto: Entre nubes. Autor: Juan Miguel Martínez Lorenzo

 

Foto: Els Xaparrals. Autor: Ramón García Pereira

 

Foto: Pozo de nieve del carrascal. Autor: Ramón García Pereira

 

Foto: Cova de l'aigua. Autor: Ramón García Pereira

 

Foto: manada de arruís en l'Avaiol. Autor: Asociación de Amigos del Valle de l'Avaiol

 

Foto: Árbol monumental de l'Avaiol. Autor: Asociación de amigos del Valle de l'Avaiol

 

Foto: Insecto en albaida. Autor: Ramón García Pereira

 

Foto: Arenal de l'Almorxó. Autor: Ramón García Pereira

El Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit, considerat com un dels espais de major bellesa paisatgística d'Alacant, fou declarat per Decret el 27 de febrer de 2007. S'estén sobre una superfície de 15.842 ha: és el més extens de la Comunitat Valenciana.

L'objectiu pel qual es va declarar Paisatge Protegit és fer compatible la preservació dels seus valors ecològics amb l'ús públic, el gaudi dels seus visitants i el desenrotllament socioeconòmic del seu àmbit territorial i de la seua àrea d'influència.

Situat al Nord de la província d'Alacant, en les comarques de l'Alt Vinalopó, Vinalopó Mitja, l'Alacantí i l'Alcoià, este espai protegit està constituït pel conjunt de muntanyes del Maigmó, el Sit, Despenyador, l'Argüeña, Serra de Castalla, Serra del Frare i la Serra del Cavall. Estes serres tenen punts culminants que sobrepassen amb facilitat els 1.000 metres d'altitut, com El Maigmó (1.296m), El Despenyador (1.261m)  o La Penya del Sit (1.127). La proximitat de la mar i el gran desnivell entre la costa i estes muntanyes permeten gaudir d'unes vistes panoràmiques excepcionals, com la del Balcón de Alicante, en les faldes del Maigmó, els Palomarets o la Penya del Sit, des d'on es pot vore tota la franja costanera alacantina des de Benidorm fins a Torrevella. 

 

 

Les serres del Maigmó i del Sit conformen una barrera tèrmica i pluviomètrica entre les terres semiàridas al sud d'estes muntanyes i les terres septentrionals, amb un clima mediterrani menys extrem. La ubicació d'este grup de massissos juga un paper molt important en la connectivitat entre la part muntanyosa de les serres diàniques del nord de la província d'Alacant, pertanyents al sector fitosociològic sebatense, amb les serres i altiplans del sud d'Alacant, pertanyents al sector alacantí de la província corològica murcianoalmeriense. La fauna associada a estos ecosistemes divergix en un espectre tan ampli com ho fan les seues espècies vegetals, en trobar-nos entre dos sectors fitosociològics diferents, derivats de les seues pròpies característiques climàtiques i orogràfiques. Ens trobem amb un territori ecotonal, amb uns elevats índexs de biodiversitat i el paisatge dels quals aconseguix cotes d'una gran bellesa i representativitat.

Pot ser una sorpresa molt gran per al viatger que desconega estes terres alacantines: la frondositat arbòria de les obagues del Maigmó i del Sit, considerada per alguns especialistes com la superfície natural més gran de pi blanc de tot el conjunt de terres alacantines. També cal destacar el bon estat de conservació del carrascar, que conviu amb llentiscle, coscoll o lligabosc, així com el contrast amb els vessants de solana que miren al mar, desproveïdes d'arbratge i amb unes característiques vegetals d'acord amb la duresa d'un clima semiàrido. Un altre tret molt important és la gran presència de plantes aromàtiques en tot el massís, que transporta el sentit de l'olfacte a nova dimensió plena de fresques aromes com la del romaní, la camamilla, el timó, la sempreviva, el tomaní, l'espígol, el poliol, la cua de gat, la sàlvia i un llarg etcètera.

Quant a la variada fauna que habita estos paratges, cal destacar la presència d'aus rapacea, a causa de la gran varietat de paratges escarpats allunyats de llocs habitats i de grans infraestructures viàries, refugi de valor incalculable per a parelles de falcons pelegrins, àguiles reals, mussols, etc. Quant a mamífers, abunda la presència de porcs senglars, arruís (originaris de l'Atles africà), muflons, eriçons, mosteles, raboses, llebres, conills, genetes, gats salvatges… Hi ha a més una gran quantitat de rèptils, entre els que destaquen la serp de collaret i les colobres, les sargantanes, i, en punts favorables, habiten amfibis com la granota verda comuna i els gripaus.

A pesar de la severa pressió antròpica que ha transformat els municipis circumdants i que ha provocat la progressiva desaparició d'elements agrícoles tradicionals d'esta regió, el conjunt geomorfològic ha conservat el paisatge característic de les zones muntanyoses alacantines de l'interior i manté, en l'actualitat, grans valors mediambientals, paisatgístics i socioculturals.

Junt amb la figura del Paisatge Protegit, existixen dins de l'àmbit de l'espai protegit altres figures de protecció addicionals, com el LIC (LLoc d'Interés Comunitari) Maigmó i Serres de la Foia de Castalla, la ZEPA (Zona de Especial Protecció de Aus) Maigmó i Serres de la Foia de Castalla, el Paratje Natural de l'Arenal de l'Almorxó, las microreserves de flora de Alt de les Xemeneies, Coll de la Xau, Arenal de Petrer-Almorxó, La Replana, Ombria del Mas del Carrascal, la Cova del Tio Melchior, inclosa dins del Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana, un gran nombre  d'árboles monumentales catalogats, o un important patrimoni cultural catalogat como el Pou de neu del Carrascalet, la Cava de Planisses, els Molinos de pólvora existents en el Vall de Puça, etc.

Finalment, hem de fer referència a la importància que té esta zona geogràfica com a lloc de recreació per a totes les poblacions de la contornada, amb uns equipaments formats per 3 Refugis Forestals (L'AvaiolXorret de Catí i Rincón Bello), 5 Àrees Recreatives (Caprala, Rabosa, Racó Xolí , Xorret de Catí i el Balcó d'Alacant), 3 Zones d' Acampada (Campament de CapralaRacó Xolí i Xorret de Catí), 14 sendes de xicotet recorregut (PR) homologats, el pas del GR7, infinitat de sendes sense homologar, más de 20 zonas d'escalada (La Foradà, El Cid, Penya del Corb, Penyes de Gorrit, Penya Muntesa,  Almadraba…), una vía ferrada (La Cara Nord del Sit), una famosa zona de parapent (Els Palomarets), uns quants miradors (Balcó d'Alacant, Xorret de Catí, Clot de Manyes), un sensacional espai per a practicar bicicleta de muntanya... Tot açò fa d'este espai natural un dels més visitats de la zona.

En definitiva, el Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit conforma un espai natural de vital importància tant per al conjunt natural dels ecosistemes com per a l'esbarjo social de les poblacions adjacents.

Recomanacions per a la visita