Marjal d'Almenara

Nom del paratge: Marjal d’Almenara

Superfície (ha): 1.496,98 ha.

 

Figures de protecció de la UE:

ZEPA: inclòs com a ZEPA en la nova proposta de la Generalitat Valenciana (aprovada per mitjà de l’Acord de 5 de juny de 2009, del Consell, d’ampliació de la Xarxa de Zones d’Especial Protecció per a les Aus [ZEPA] de la Comunitat Valenciana. Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6031, de 09.06.2009).

LIC: ES5223007.

 

Altres figures de protecció:

Zona humida del Catàleg Valencià de Zones Humides (aprovat per Decisió del Govern Valencià al setembre de 2002, en desplegament del que disposa la Llei 11/1994, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana).

Microreserves de flora: estanys d’Almenara (01.02.2001) i torberes d’Almardà (02.12.2002).

 

Usos del territori:

Cultius hortícoles i arrossar (70%), zona humida natural restaurada i torberes (20%), canals i séquies (10%).

Propietat pública majoritàriament amb parcel·les privades xicotetes.

 

Descripció científica de l’àrea:

Conté els tipus d’hàbitats següents, amb indicació del percentatge de superfície del LIC que ocupen:

1% 1150 Llacunes.

6% 1410 Pastius salins mediterranis (Juncetalia maritimi).

2% 1420 Matolls halòfils mediterranis i termoatlàntics (Arthrocnemetalia fructicosae).

10% 1510 Estepes salines (Limonietalia).

1% 2110 Dunes mòbils amb vegetació embrionària.

1% 2120 Dunes mòbils de litoral amb Ammophila arenaria (dunes blanques).

1% 2210 Dunes fixes de litoral del Crucianellion maritimae.

15% 3150 Llacs eutròfics naturals amb vegetació Magnopotamion o Hydrocharition.

2% 6420 Prats mediterranis d’herbes altes i juncs (Molinion-Holoschoenion).

5% 6430 Megafòrbia èutrofa.

18% 7210 Torberes calcàries de Cladium mariscus i Carex davalliana.

 

Les obres recents de restauració de l’hàbitat, mampreses per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Generalitat Valenciana (2008), han augmentat considerablement la superfície ocupada per hàbitats com ara les llacunes (1150), els llacs eutròfics naturals (3150) i les torberes calcàries (7210), de manera que es fa necessària l’actualització dels percentatges de superfície anteriorment exposats.

Quant a les espècies, es té constància de la presència de les aus Tachybaptus ruficollis, Ixobrychus minutus, Bubulcus ibis, Egretta garzetta, Ardea cinerea, Anas crecca, Anas platyrhynchos > 50 p > 300 i, Anas clypeata > 500 i, Netta rufina > 500 i, Aythya ferina > 500 i, Aythya nyroca, Circus aeruginosus 1-5 i, Porphyrio porphyrio 6-10 p, Fulica atra > 50 p, Himantopus himantopus, Glareola pratincola, Charadrius dubius, Charadrius alexandrinus, Chlidonias hybridus, Alcedo atthis, Calandrella brachydactyla, Acrocephalus melanopogon i Sylvia undata.

Quant a les poblacions de tortugues, esta zona humida alberga poblacions d’Emys orbicularis (població estimada entre 102-172 exemplars), així com algun exemplar dispers de Mauremys leprosa.

En esta zona humida es troba una de les poblacions reproductores més abundants de la tortuga invasora Trachemys scripta i es localitza una de les majors àrees de nidificació conegudes en els països europeus. Entre els anys 2003-2008 s’han capturat 812 exemplars de T. scripta i se n’han localitzat 763 nius, dels quals s’han retirat 7.561 ous o nounats.

 

Importància de l’àrea per a la biodiversitat:

És la segona marjal més extensa de Castelló i compta amb abundant aigua de molt bona qualitat. Conté més del 2% de l’hàbitat de torberes de canyissos bàsics, així com una gran diversitat d’hàbitats propis de zones humides. Molt important per a aus aquàtiques, especialment la camallonga i el fumarell carablanc. Les mencionades obres de restauració natural escomeses recentment permetran la millora de l’estatus poblacional de multitud d’espècies d’aus palustres i la tortuga europea, que s’espera constatar en un futur immediat i, conseqüentment, actualitzar la fitxa corresponent del LIC.