Visualització de contingut web

Zones vulnerables

 

 

ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS PROCEDENTS DE FONTS AGRÀRIES

 

El sector agrícola consumeix un terç de les reserves d'aigua a Europa. L'agricultura influeix tant en la quantitat com en la qualitat d'aigua disponible per a altres usos. En algunes zones d'Europa, la contaminació provocada per plaguicides i fertilitzants utilitzats en l'agricultura constitueix, de per si mateix, una de les principals causes de la deficient qualitat de l'aigua (L'aigua en l'agricultura, Agència Europea de Medi Ambient).

 

La contaminació per fertilitzants es produeix quan s'utilitzen en major quantitat de la qual poden absorbir els cultius, o quan s'eliminen per acció de l'aigua o del vent de la superfície del sòl abans que puguen ser absorbits. Els excessos de nitrogen i fosfats poden infiltrar-se en les aigües subterrànies o ser arrossegats a cursos d'aigua. Aquesta sobrecàrrega de nutrients provoca l'eutrofització de llacs, embassaments i estanys i dona lloc a una explosió d'algues en perjudici d'altres plantes i animals aquàtics.

 

L'agricultura pot exercir una funció important a favor del medi ambient, per exemple, emmagatzemant carboni en els sòls, millorant la filtració de l'aigua i conservant els paisatges rurals i la biodiversitat. Quant als efectes adversos de l'agricultura sobre el medi ambient, es poden atenuar mitjançant els mètodes de producció sostenible.

 

En l'Informe de seguiment de la Directiva 91/676, contaminació de l'aigua per nitrats utilitzats en l'agricultura (2012 -2015), en el capítol 2 s'indica que els balanços de nitrogen en el sòl han patit, almenys a Espanya, un clar canvi de tendència. Els excedents de nitrogen van aconseguir el seu màxim cap a l'any 1999 i des de llavors es ve registrant un descens progressiu. Si l'any 1999 els excedents espanyols de nitrogen en el sòl rondaven les 800.000 tones per any, en l'actualitat els valors del balanç evidencien una reducció a xifres de l'entorn de les 400.000 tones per any, és a dir, que s'han reduït a la meitat en tan sols 15 anys. En valors relatius, s'ha passat d'uns 23 kg/ha/any a la fi dels anys noranta a uns 14 kg/ha/any en l'actualitat.

 

La Directiva 91/676/CEE, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l'agricultura, té dos objectius:

 

reduir la contaminació causada o provocada pels nitrats d'origen agrari.

actuar preventivament contra noves contaminacions d'aquesta classe.

 

Per a això, en primer lloc, és necessari la determinació d'aquelles masses d'aigua que es troben en les circumstàncies que s'indiquen a continuació:

 

a) les aigües dolces superficials, en particular les que s'utilitzen o vagen a utilitzar-se per a l'extracció d'aigua potable, que presenten, o puguen arribar a presentar (si no s'actua per a evitar la tendència), una concentració de nitrats superior a 50 mg/l de nitrats.

b) aigües subterrànies la concentració de nitrats de les quals siga superior a 50 mg/l o puga arribar a superar aquest límit (si no s'actua per a evitar la tendència).

c) les masses d'aigua dolça, els estuaris, les aigües costaneres i les aigües marines que siguen eutròfiques o puguen *eutrofizarse (si no s'actua per a evitar la tendència).

 

Entre les obligacions que estableix aquesta normativa es troba la designació de Zones Vulnerables, entenent com a tals aquelles superfícies territorials l'escolament o la filtració de les quals afecte o puga afectar masses d'aigua que presenten contaminació per nitrats o en risc d'estar-ho.

 

També han d'establir-se programes d'actuació amb mesures bàsiques obligatòries, així com amb mesures addicionals o accions reforçades, si resulta evident que amb les bàsiques no serà suficient per a aconseguir els objectius de la Directiva.

 

Finalment, la Directiva obliga els Estats membres a controlar les aigües a fi de designar noves zones vulnerables, modificar les existents i avaluar l'eficàcia dels programes d'acció. La revisió d'aquestes zones ha de realitzar-se almenys cada 4 anys.

 

 

Normativa

 

 

Directiva 91/676/CEE, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l'agricutura.

Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda por les nitrats procedents de fonts agràries (BOE 11.01.1996).

Ordre 10/2018, de 27 de febrer, de la conselleria de Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, sobre la utilització de materies fertilitzants nitrogenades en les explotacions agràries de la Comunitat Valenciana (DOGV 7.03.2018).

Decret 86/2018, de 22 de juny, del Consell, pel qual es designa municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries en la Comunitat Valenciana (DOGV 7.03.2018). 

 

 

 

 

Competències

 

L'àmbit competencial es descriu en la taula següent. En el cas de la Comunitat Valenciana s'està a l'indicat per a conques intercomunitàries:

 

 

 

Actuacions

Conques intercomunitàries

Conques intracomunitàries

CCAA

Estat

CCAA

Estat

Determinació aigües afectades

 

X

X

 

Designació de zones vulnerables

X

 

X

 

Codis de bones pràctiques agràries

X

 

X

 

Programes d'actuació

X

 

X

 

Mostreig i seguiment de les aigües

 

X

X

 

Informe de situació

 

X

 

X