detall nota de premsa

El diòxid de nitrogen en l'entorn urbà descendeix un 50 %, després de les mesures adoptades pel coronavirus

20/03/2020

- Les estacions de València-Bulevard Sud, Alacant-El Pla i Castelló-Patronat d'Esports són les que registren més descens respecte a les dades del mateix període de l'any passat
- El diòxid de nitrogen, directament relacionat amb el trànsit rodat, és el paràmetre contaminant que més cau



Les mesures de confinament i aïllament domiciliari adoptades per la crisi sanitària del coronavirus han comportat una millora significativa de la qualitat de l'aire, d'acord amb els mesuraments que ha realitzat la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, a través de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica.

En l'última setmana del mes de març, la concentració de diòxid de nitrogen i altres partícules contaminants s'ha reduït a la mitat en totes les estacions de les aglomeracions urbanes, respecte al mateix període de l'any passat.

Els descensos més acusats, en termes relatius, s'han registrat a l'estació de València-Bulevard Sud, amb valors mitjans en el mes de març de 23 µg/m³, quan l'any passat en aquesta mateixa data la concentració en ambient d'aquest contaminant era de 43 µg/m³.

El mateix passa en l'aglomeració d'Alacant i Castelló a l'estació d'Alacant-El Pla: les dades de la mitjana d'aquest mes se situen en 16 µg/m³, enfront dels 33 µg/m³ de l'any passat. Mentre que el mesurament de Castelló-Patronat d'Esports llança concentracions de 10 µg/m³, lluny dels 26 µg/m3 habituals.

Aquestes caigudes que també s'han registrat en estacions com València-Pista de Silla, que passen dels 40 µg/m3 el març de 2019 als 21 µg/m³ de valors mitjans en el que portem de mes, donen compte de l'impacte sobre la qualitat de l'aire del descens del trànsit rodat, directament relacionat amb el diòxid de nitrogen; el paràmetre contaminant que ha registrat una reducció més important, per damunt, en alguns casos, del 50 %.

Quant a les partícules en suspensió, s'ha notat el descens però en un grau més reduït que les caigudes de diòxid de nitrogen, cosa que pot ser perquè la concentració de partícules depén, a més del factor del trànsit, d'altres factors que influeixen més directament, com ara la meteorologia o les intrusions de partícules saharianes.

És important destacar que a l'estació de València (Pista de Silla), per exemple, els nivells que es van registrar aquest 19 de març de mitjana de diòxid de nitrogen (NO2) van ser de 5 µg/m³ enfront dels 25 µg/m³ en 2019; i de les partícules en suspensió de 14 µg/m³ enfront dels 32 µg/m³ del mateix dia en 2019, quan sí que va tindre lloc la Cremà.

Es preveu estudiar com afecta aquesta disminució de contaminants en l'ozó troposfèric, un contaminant secundari que es forma a partir dels contaminants primaris com ara òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils en presència de llum solar, amb un procés de formació molt complex.

A diferència dels contaminants primaris, en els quals la taxa d'emissió afecta la concentració en l'aire de manera directa, les espècies secundàries i, de manera molt especial, l'ozó troposfèric presenten una relació molt complexa entre les emissions de precursors i la seua concentració final existent en l'aire ambient. Les circumstàncies especials que estem vivint serviran per a traure conclusions i poder adoptar actuacions en un futur per a reduir les concentracions d'ozó.

Les reduccions en els nivells de precursors que estem veient aquests dies, tant en l'àmbit local com en el de tota la conca mediterrània, permetran disposar de dades importants sobre el comportament de l'ozó, tant de fons com d'aglomeracions urbanes, on una reducció de nivells d'òxids de nitrogen no comporta una reducció d'ozó, sinó inclús un augment en entorns urbans perquè l'òxid nítric que s'acaba d'emetre es combina amb l'ozó i en redueix la concentració.

També està previst estudiar l'efecte transfronterer d'aquest contaminant, la contaminació que es genera en altres països, es registra en zones de la Comunitat Valenciana allunyades del focus que la va originar. La reducció d'emissions a França i Itàlia permetrà estudiar la repercussió del fenomen al nostre territori.

En aquest sentit, podrem establir conclusions una vegada estudiats tots els aspectes relacionats i com incideix aquesta situació tan anòmala en el comportament d'aquest contaminant, a fi d'establir plans de millora de la qualitat de l'aire i disposar d'estratègies de gestió enfront de l'ozó troposfèric a la Comunitat Valenciana.

A pesar de la situació generada per l'estat d'alarma, les tasques de manteniment de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica es continuen desenvolupant amb normalitat, tan tècnicament com siga possible i respectant les indicacions de les autoritats sanitàries.

La Xarxa Valenciana de Vigilància i Control està formada per 65 punts de mesurament, repartits a les tres províncies de la Comunitat Valenciana. Les estacions de la Xarxa mesuren de manera contínua els nivells dels principals contaminants, i registren diàriament prop de 92.000 dades deu-minutals i més de 33 milions de dades a l'any, que no inclouen les determinacions analítiques fetes en laboratoris, que suposen prop de 21.500 dades anuals.

La Xarxa, a través de les diverses estacions que la componen, realitza mesuraments de manera contínua de paràmetres contaminants diferents com el diòxid de sofre (SO2), partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 10, 2.5 i 1 micres (PM10, PM2.5, PM1), diòxid de nitrogen (NO2), monòxid de carboni (CO) i ozó (O3) i benzé. També es du a terme l'anàlisi de metalls com l'arsènic, el níquel, el cadmi i el plom en la fracció PM10, així com del benzo(a)piré i altres hidrocarburs aromàtics policíclics, a fi de protegir la salut humana, la vegetació i els ecosistemes.