Ja disponible el document: State of the Art of mine restoration techniques - LIFE Tecmine

La mineria és un sector estratègic per a Europa i Espanya. El Dictamen del Consell Econòmic i Social Europeu sobre el tema "La mineria no energètica a Europa" (2009/C 27/19) indica que el 70 % de la indústria europea depèn de substàncies minerals. Per tant, és essencial el desenvolupament d'una política industrial que garantisca el subministrament d'aquestes substàncies.

La mineria estratègica del segle XXI serà possible si és tècnica, econòmica, social i ambientalment viable. Durant els últims 30 anys, s'han desenvolupat polítiques mediambientals i normatives mineres a nivell nacional i de la UE. Aquests reglaments ofereixen a les administracions instruments addicionals per a l'aplicació de principis -precaució, prevenció, correcció i compensació- que han contribuït al desenvolupament d'operacions mineres sostenibles.

La UE també garanteix que la mineria, els residus miners i els drets humans es gestionen adequadament mitjançant una combinació de legislació en matèria de medi ambient, seguretat i salut i drets humans.

Les superfícies afectades per la mineria sovint es localitzen en àrees forestals d'alt valor paisatgístic i ecològic, modificant-les severament. Els efectes ambientals de la mineria són dràstics: el resultat és una profunda alteració del paisatge i la destrucció quasi total dels ecosistemes afectats.

La restauració d'aquestes àrees està regulada per legislacions nacionals i regionals. No obstant açò, els requisits tècnics i mediambientals estan mal definits. Amb massa freqüència, la pressió de les autoritats locals per a obtenir resultats visibles a curt termini porta a l'aplicació de tractaments de ràpida revegetación per a reduir l'impacte visual. No obstant açò, aquestes mesures poden condicionar l'evolució futura de la restauració, orientant-la cap a ecosistemes diferents als desitjats. (Chambers et al. 1994; Holl 2002; Jorba et al. 2002).

L'Associació Internacional de Restauració Ecològica defineix la restauració ecològica com el procés d'assegurar la restauració d'un ecosistema que ha sigut degradat, danyat o destruït. En el cas de les pedreres, els ecosistemes necessiten ser completament recreats i reintegrats al paisatge.

Malgrat el desenvolupament de les tècniques de restauració minera i dels esforços materials i econòmics de les empreses, és molt comú que les restauracions fracassen.

Aquest document aborda les tècniques de renaturalización i reintegració paisatgística des de tres punts de vista: hidrogeomorfología, restauració de la vegetació i qualitat del sòl.

Es presenta un resum de les directrius existents sobre la restauració de mines. Poden ser un referent en el disseny de futures activitats extractives.

Les activitats mineres deixen una petjada considerable de la seua activitat en el territori. No obstant açò, la seua restauració i millora pot contribuir al desenvolupament econòmic local mitjançant la construcció de museus o parcs. Es mostren diversos exemples.

Es disposa de noves tecnologies i coneixements que poden contribuir a garantir la recuperació a llarg termini dels recursos ambientals pertorbats per les operacions mineres.