Serpis

Serpis

 
Cartografia del Serpis
El riu Serpis i el seu entorn, en el tram comprés entre Alcoi i la desembocadura a Gandia, amb una longitud de 50 quilòmetres i una superfície aproximada de 10.000 hectàrees, és un espai singular pels seus valors paisatgístics, ecològics i culturals, derivats d'una relació històrica harmoniosa entre l'home i el medi natural. Aquesta relació és manifesta, per exemple, en la integració dels pobles i camins en el paisatge, en els bancals agrícoles que acompanyen la topografia natural i la ressalten, o bé en el respecte històric cap als elements topogràfics que conformen la identitat del lloc, com llaura vessants, crestes de muntanyes o fites topogràfiques. En l'actualitat, no obstant això, el riu discorre per municipis amb una intensa activitat econòmica, social i territorial, la qual ha de fer-es compatible amb la conservació i l'ús sostenible dels valors ambientals.
 
Limitat per els serres de Mariola i Benicadell al nord i els serres de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella i Aitana al sud, aquest tram del Serpis situat entre els províncies de València i Alacant actua, en termes ecològics i territorials, com a element connector entre la muntanya i la costa, configurant un excepcional mosaic d'ecosistemes i paisatges. Trobem així dones d'espais forestals ben conservats als rústics cultius de muntanya; dones dels riberes fluvials als cingles més inaccessibles. El conjunt sintetitza, com pocs llocs valencians, els característiques bàsiques i els peculiaritats de la muntanya mediterrània.
 
Els pobles d'aquest ampli territori, agrupats davall el fil conductor del riu, dibuixen un itinerari cultural on el paisatge és transforma en història. La revolució industrial va convertir la població d'Alcoi en un centre tèxtil que va trobar la seua eixida comercial cap a la mar per mitjà del ferrocarril Alcoi-Gandia, el traçat del qual discorre paral·lel al Serpis en gran part. Aquesta antiga línia en desús és, en l'actualitat, un dels majors atractius de la zona, amb grans possibilitats per a l'ús públic ordenat del medi natural i el gaudir dels paisatges.
 
Al llarg del riu apareixen xicotets nuclis urbans, conformant el fons escènic que integra en el paisatge la natura i els perfils d'assentaments històrics. Entre aquests destaquen Plans, enclavat en el tossal, amb la seua ermita com a fita paisatgística, Beniarrés, ubicat als peus de la serra del Benicadell, l'Orxa, Gaianes, Muro de Alcoy, Benimarfull, Cocentaina i Villalonga. Molts d'aquests nuclis urbans és troben en una posició prominent sobre els camps de cultiu abancalats, en pronunciat contrast de colors i textures de gran qualitat estètica.
 
Existixen també elements arquitectònics de gran valor històric vinculats al paisatge, com els molins que a finals del segle XIX desviaven l'aigua per mitjà de xicotets assuts, transformats després en xicotetes centrals hidroelèctriques (fàbriques de llum).
 
La zona posseïx qualitats geomorfològiques que la fan mereixedora d'especial atenció. En alguns trams l'acció erosiva secular del riu ha donat lloc a espais singulars com en l'embassament de Beniarrés i en l'estret de l'Infern-Racó del Duc. Aquest congost entre els serres de Safor i Cuta ha deixat visible els elements geomorfològics, i configura un paisatge de gran valor per la seua singularitat i la seua accessibilitat dones de l'antiga via del tren.
 
Els hàbitats muntanyosos i fluvials proporcionen, d'altra banda, una gran varietat d'hàbitats. Trobem dones de retalls importants de bosc mediterrani en bon estat a boscos de ribera propiciats pel canó fluvial, el curs d'aigua permanent i els abundants fonts i brolladors. És destacable el barranc de l'Encantada, afluent del Serpis, pel seu singular model càrstic i la seua vegetació de ribera. L'acció de l'home queda patent en els murs dels bancals realitzats en pedra seca dels vessants muntanyosos, dedicats al cultiu de fruiters de secà.
 
Hi ha espècies faunístiques aquàtiques de gran interés, com llaura la gamba gavatxa (Dugastella valentina), el caragol aquàtic (Melanopsis dufouri), la bagra ibèrica (Leuciscus pyrenaicus) i el barb comú (Barbus bocagei), entre altres més comuns. Els vessants muntanyosos i el canó fluvial mostren multitud d'aus com l'àguila reial (Aquila chrysaetos), l'àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus), el duc (Bubo bubo) i el blauet (Alcedo atthis). Trobem també mamífers notables com el gat salvatge (Felis silvestris), a més d'altres més freqüents com el porc senglar (Els seus scrofa), la mostela (Mustela nivalis), el turó (Mustela putorius), la geneta (Genetta genetta) i la rabosa (Vulpes vulpes), junt amb diversos rèptils i amfibis d'interés.
 
En definitiva, és tracta d'un espai caracteritzat per un paisatge excepcional i uns notables valors ecològics i geomorfològics. Com és habitual en el món mediterrani, tots aquests elements han sigut configurats, en la forma que actualment coneixem i apreciem, per la interacció històrica entre el medi físic natural i l'activitat humana al llarg de molts segles. El règim del paisatge protegit ha d'atendre aquesta realitat territorial i, en conseqüència, no és configura en forma estàtica, sinó que assenta els bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que, en relació amb els ecosistemes naturals i l'ambient geològic, són responsables de l'evolució del sistema i de la seua adaptació als noves realitats històriques.