Puigcampana i Ponotx - Espacios Naturales Protegidos

Les muntanyes del Puigcampana i del Ponotx, situades entre els termes municipals de Finestrat, Benidorm, la Nucia i Polop, formen un xicotet sistema individualitzat, d'elevat valor paisatgístic i ambiental, que constitueix l'extrem sud-oriental del gran massís muntanyós del qual la serra Aitana representa el punt culminant.

 

D'origen prebètic, es tracta d'unes formacions muntanyoses de naturalesa calcària i de gran complexitat tectònica, la qual cosa, juntament amb el paper representat per processos erosius de diversa naturalesa, ha donat lloc a la majestuosa geomorfologia que les caracteritza, i que constitueix un element distintiu sobre les planes del domini litoral circumdants. El Puigcampana, la cima més elevada del qual arriba als 1.406 metres d'altitud, és la segona muntanya en altura de la província, considerada una de les grans fites geogràfiques i referents territorials de la Comunitat Valenciana. Al nord-oest, el Ponotx forma una abrupta mola de parets verticals, que, vist des de Polop, evoca la imatge d'un lleó dormit, imatge popularitzada pel conegut escriptor Gabriel Miró.

 

La gran altitud que assoleixen aquestes muntanyes, la seua diversitat ecològica i morfològica, i la proximitat al mar són els principals factors que contribueixen a l'existència de nombrosos hàbitats i espècies de flora i fauna, entre els quals s'inclouen nombroses espècies endèmiques. Prova dels excepcionals valors que atresoren aquestes muntanyes és el fet que la zona haja sigut inclosa, per Acord de 10 de juliol del 2001, del Consell, entre els llocs d'interés comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana, per raó de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, del Consell, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

 

La presència humana al Puigcampana i el Ponotx es remunta a temps prehistòrics. Com a exemples de la riquesa patrimonial de l'espai natural, producte de l'assentament de les diverses civilitzacions, poden mencionar-se el poblat de l'edat de bronze existent en el Puigcampana, a una altitud de 1.120 m, i el Castellet, un castell de sentinella medieval ubicat al municipi de Polop. Més recents, encara que d'elevat valor etnològic, són les masies, corrals i abancalaments de pedra, i canalitzacions per al regadiu, relacionats amb l'activitat agrícola duta a terme durant segles en les zones menys abruptes de l'espai, que constitueixen elements rellevants del peculiar paisatge de muntanya que caracteritza l'àrea.

 

En definitiva, el conjunt format pel Puigcampana i el Ponotx és un espai en què conflueixen unes característiques ambientals i geomorfològiques singulars, amb una prolongada història d'ocupació humana, la qual cosa ha donat lloc, en última instància, a ambients nous i diversos d'una importància excepcional en el context territorial valencià.

 

En l'actualitat, i juntament amb l'agricultura, l'ús principal de l'espai natural per l'home està relacionat amb la pràctica d'activitats lúdiques i esportives, i constitueix un important espai d'esplai i gaudi del medi natural, tant per als habitants dels municipis pròxims com per a visitants d'altres llocs. En particular, l'àmbit del paisatge protegit, en el qual es combinen una orografia fascinant amb una climatologia favorable durant tot l'any, és una àrea de referència, a nivell nacional, per a la pràctica d'esports de muntanya i escalada, activitat que va començar a desenvolupar-se al Puigcampana durant els anys 60. Això no obstant, la creixent pressió antròpica i la insuficient de regulació d'aquestes activitats implica una amenaça per a aquest conjunt geomorfològic d'elevat valor paisatgístic i biòtic, mereixedor d'una protecció especial que en garantisca la conservació.

 

S'ha elegit la figura de paisatge protegit per considerar-la adequada per a la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics de l'espai, resultat de la relació harmoniosa entre l'home i el medi natural.

 

El règim del paisatge protegit ha d'atendre aquesta realitat territorial i, en conseqüència, no es configura en forma estàtica, sinó que estableix les bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que són responsables de l'evolució del sistema i de la seua adaptació a les noves realitats històriques.