Presentación

Presentación


 
 

 



 

L'oficina d'informació del Paisatge Protegit del Serpis està localitzada en dos llocs:

 

 

Ajuntament de l'Orxa

Carrer del Pou, 58

03860, l'Orxa 

 

 

 

 

 

 

Oficina Tècnica de l'Ajuntament de Cocentaina

Calle Sant Cristòfol, 8

03820, Cocentaina

 

 

 

 

 

Horari d'atenció al públic:

 

- Dimarts i dijous, s'atendrà en la seu de l'Orxa amb horari de 9.00 a 14.00h.

- Dilluns, dimecres i divendres, s'atendrà en la seu de Cocentaina amb horari de 9.00 a 14.00h.

 

Telèfon: 669 08 96 92

 

E-mail: paisatge_serpis@gva.es

 

L'Oficina d'Informació romandrà tancada els dies 24, 25 i 31 de desembre i l'1 i 6 de gener.

* A causa dels limitacions del servei, l'Oficina d'Informació pot trobar-es tancada durant la realització de determinades activitats i altres assumptes, per la qual cosa, recomanem posar-se en contacte telefònic prèviament a la seua visita.

 

Personal: 

 

- Director conservador

- Tècnic de gestió

- Educador ambiental

- Brigada de conservació i manteniment (1 capatàs + 3 peons)

 

Coneix-ens

 

El riu Serpis i el seu entorn, en el tram comprés entre Alcoi i la seua desembocadura a Gandia, amb una longitud de 50 quilòmetres i una superfície aproximada de 10.000 hectàrees, és un espai singular pels seus valors paisatgístics, ecològics i culturals, derivats d'una relació històrica harmoniosa entre l'home i el medi natural. Aquesta relació és manifesta, per exemple, en la integració dels pobles i camins en el paisatge, en els bancals agrícoles que acompanyen la topografia natural i la ressalten, o bé en el respecte històric cap als elements topogràfics que conformen la identitat del lloc, com llaura vessants, crestes de muntanyes o fites topogràfiques. En l'actualitat, no obstant això, el riu discorre per municipis amb una intensa activitat econòmica, social i territorial, la qual ha de fer-es compatible amb la conservació i l'ús sostenible dels valors ambientals.

 

Limitat per els serres de Mariola i Benicadell al Nord i els serres de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella i Aitana al Sud, aquest tram del Serpis situat entre els províncies de València i Alacant actua, en termes ecològics i territorials, com a element connector entre la muntanya i la costa, configurant un excepcional mosaic d'ecosistemes i paisatges. Trobem així, dones d'espais forestals ben conservats als rústics cultius de muntanya; dones dels riberes fluvials als cingles més inaccessibles. El conjunt sintetitza, com a pocs llocs valencians, els característiques bàsiques i els peculiaritats de la muntanya mediterrània.

 

Els pobles d'aquest amplie territori, agrupats sota el fil conductor del riu, dibuixen un itinerari cultural on el paisatge és transforma història. La Revolució Industrial va convertir a la població d'Alcoi en un centre tèxtil que va trobar la seua eixida comercial cap a la mar mitjançant el ferrocarril Alcoi-Gandia, el traçat del qual discorre paral·lel al Serpis en gran part. Aquesta antiga línia en desús és, en l'actualitat, un dels majors atractius de la zona, amb grans possibilitats per a l'ús públic ordenat del medi natural i el gaudi dels paisatges.

 

Al llarg del riu apareixen xicotets nuclis urbans, conformant el fons escènic que integra en el paisatge la naturalesa i els perfils d'assentaments històrics. Entre ells destaquen Plans, enclavat en el pujol, amb la seua ermita com a fita paisatgística, Beniarrés, situat als peus de la serra de Benicadell, l'Orxa, Gaianes, Muro de Alcoy, Benimarfull, Cocentaina i Vilallonga. Molts d'aquests nuclis urbans és troben en una posició prominent sobre els camps de cultiu abancalats, en pronunciat contrast de colors i textures de gran qualitat estètica.

 

Existeixen també elements arquitectònics de gran valor històric vinculats al paisatge, com els molins que a la fi del segle XIX desviaven l'aigua mitjançant xicotets assuts, transformats després en xicotetes centrals hidroelèctriques («fàbriques de llum»).

 

La zona posseeix qualitats geomorfològiques que la fan mereixedora d'especial atenció. En alguns trams, l'acció erosiva secular del riu ha donat lloc a espais singulars com en l'embassament de Beniarrés i en l'Estret de l'Infern-Racó del Duc. Aquest congost entre els serres de Safor i Cuta ha deixat visible els elements geomorfològics, configurant un paisatge de gran valor per la seua singularitat i la seua accessibilitat dones de l'antiga via del tren.

 

Els hàbitats muntanyencs i fluvials proporcionen, d'altra banda, una gran varietat d'entorns naturals diferenciats. Trobem dones de retalls importants de bosc mediterrani en bon estat a boscos de ribera propiciats pel canó fluvial, el curs d'aigua permanent i els abundants fonts i brolladors. És destacable el barranc de l'Encantada, afluent del Serpis, pel seu singular model càrstic i la seua vegetació de ribera. L'acció de l'home queda patent en els murs dels bancals realitzats en pedra seca dels vessants muntanyencs, dedicats al cultiu de fruiters de secà.

 

Existeixen espècies faunístiques aquàtiques de gran interés, com per exemple la gamba d'aigua dolça (Dugastella valentina), el caragol aquàtic (Melanopsis dufori), el cacho (Leuciscus pyrenaicus) i el barb (Barbus bocagei), entre altres més comuns. Els vessants muntanyencs i el canó fluvial, mostren multitud d'ocells com, l'àguila real (Aquila chrysaetos), l'àguila-astor cuabarrada (Hieratus fasciatus), el mussol real (Bubo bubo) i el blauet (Alcedo atthis). Trobem també mamífers notables com el gat muntés (Felis silvestris), a més d'uns altres més freqüents com el senglar (Els seus scofra), la garduña (Dimarts foina), la mostela (Mustela nivalis), el turó (Mustela putorius), la gineta (Genetta genetta) i la rabosa (Vulpes vulpes), juntament amb diversos rèptils i amfibis d'interés.

 

En definitiva, és tracta d'un espai caracteritzat per un paisatge excepcional i amb uns notables valors ecològics i geomorfològics. Com s'habitual en el món mediterrani, tots aquests elements han sigut configurats, en la forma que actualment coneixem i apreciem, per la interacció històrica entre el medi físic natural i l'activitat humana al llarg de molts segles. El règim del Paisatge Protegit ha d'atendre aquesta realitat territorial i, en conseqüència, no és configura en forma estàtica, sinó que estableix els bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que, en relació amb els ecosistemes naturals i l'ambient geològic, són responsables de l'evolució del sistema i de la seua adaptació als noves realitats històriques.