Organismes

Subproductes i fi de la condició de residu

Subproductes i fi de la condició de residu

La definició de residu ha sigut un aspecte clau en la política europea de la protecció del medi ambient europeu contra els efectes de la generació i la gestió de residus durant els últims quaranta anys. Els objectes o substàncies que es defineixen com a «residus» estan subjectes a la legislació comunitària en la matèria, i correspon a les autoritats competents que s'especifiquen en la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus, aplicar la definició de residu, cas per cas, en adoptar les decisions relatives a l'autorització o al trasllat de residus. Si bé, en general, està clar el que és residu i el que no ho és, han sorgit alguns problemes en relació amb la interpretació d'aquesta definició.

La Directiva 2008/98/CE considera que no ha d'haver-hi cap confusió entre els diversos aspectes de la definició de residus i, en cas necessari, han d'aplicar-se els procediments apropiats als subproductes que no siguen residus, d'una banda, i als residus que deixen de ser residus, d'una altra banda.

La consolidació d'una economia circular en la qual els residus es reincorporen al circuit econòmic convertint-se en un actiu és crucial per a la indústria. Constitueix la base per a la creació de nous mercats, permet estalviar costos i retenir en l'economia recursos amb gran valor afegit (i per tant limitar la utilització de recursos naturals exhauribles) i dispara les expectatives de creixement en la Unió Europea. Les figures del subproducte i la fi de condició de residu són clau en la consecució d'aqueixos objectius. La transformació del residu que abandona aqueix estatus per a convertir-se en un producte comercialitzable i exempt de les limitacions i traves associades als residus requereix, no obstant açò, un marc jurídic segur i uniforme que faça realitat aquesta oportunitat per a les empreses sense que existisca risc de distorsions competitives.

Més recentment, la Directiva (UE) 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE, ha considerat que, amb la finalitat de fomentar un ús sostenible dels recursos i la simbiosi industrial, els Estats membres han de prendre les mesures adequades per a facilitar el reconeixement, com a subproducte, d'una substància o un objecte resultant d'un procés de producció la finalitat primària de la qual no siga la producció d'aqueixa substància o objecte si es compleixen les condicions harmonitzades establides a nivell de la Unió.

D'altra banda, a fi de proporcionar als operadors de mercats de matèries primeres secundàries més seguretat jurídica sobre la condició o no de residu de substàncies o objectes, i de promoure un marc d'actuació en igualtat de condicions, la Directiva (UE) 2018/851 considera que és important que els Estats membres prenguen les mesures adequades per a garantir que els residus que hagen sigut objecte d'una operació de valorització deixen de ser considerats residus si compleixen tots els requisits establits en l'article 6, apartat 1, de la Directiva 2008/98/CE en la seua versió modificada per aquesta Directiva. Aquestes mesures poden incloure l'adopció de legislació per la qual s'incorporen aquests requisits, recolzada per procediments per a la seua aplicació, com l'establiment de criteris relatius a la fi de la condició de residu per a materials i aplicacions específics, documents d'orientació, decisions case per cas i altres procediments per a l'aplicació ad hoc dels requisits harmonitzats establides a escala de la Unió.

1.- Subproducte.

Com a part de la seua estratègia temàtica sobre prevenció i reciclatge de residus de 21 de desembre de 2005, la Comissió Europea es va comprometre a abordar la distinció entre residus i subproductes com una de les qüestions entorn de la definició de residu. En aquell moment, en compte de proposar una definició legal de subproducte, la Comissió va presentar al Consell i al Parlament Europeu la Comunicació interpretativa sobre residus i subproductes, [COM (2007) 59 final], amb la vocació que constituïra un document clarificador que orientara, d'una part, les autoritats competents en el procés de decisió, cas per cas, sobre si un material determinat era o no residu, i, d'una altra, informara els operadors econòmics sobre la manera en què havien d'adoptar-se aquestes decisions. La comunicació es basa en una àmplia jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE en matèria de residus i subproductes i, a partir d'aquests fonaments, ofereix una interpretació no vinculant d'aquests conceptes.

En realitat, no hi ha una distinció clara, sinó una varietat prou àmplia de situacions tècniques amb diferents riscos i repercussions per al medi ambient, i una sèrie de «zones grises». No obstant això, a l'efecte d'aplicació de la legislació ambiental, és necessari delimitar clarament en cada cas les dues situacions jurídiques: residus o no residus. Els subproductes poden provindre d'una àmplia gamma de sectors d'activitat, i poden tindre diferents impactes ambientals, per la qual cosa una classificació incorrecta podria ser la causa de danys al medi ambient o costos innecessaris per a les empreses. La decisió que una substància no és residu pot només adoptar-se amb un plantejament coordinat, que ha d'actualitzar-se periòdicament, i quan siga compatible amb la protecció del medi ambient i de la salut humana.

L'adopció de la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus, ha suposat la incorporació del concepte «subproducte» a l'ordenament jurídic de la Unió Europea de tal manera que un objecte o substància només ha de considerar-se com a subproducte quan es reunisquen determinades condicions i així ho haja declarat la Comissió Europea.

La Directiva 2008/98/CE, de residus, va ser incorporada al dret espanyol per mitjà de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, actualment derogada per la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, per mitjà de la qual s'ha incorporat al Dret espanyol la Directiva (UE) 2018/851, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE

D'acord amb la directiva indicada, l'article 4 de la Llei 7/2022 estableix que «Una substància o objecte, resultant d'un procés de producció, la finalitat primària de la qual del qual no siga la producció d'aqueixa substància o objecte, podrà ser considerada com a subproducte i no residu, quan es complisquen totes les condicions següents:

  1. que es tinga la seguretat que la substància o objecte serà utilitzat ulteriorment;
  2. que la substància o objecte es puga utilitzar directament sense haver de sotmetre's a una transformació ulterior diferent de la pràctica industrial habitual;
  3. que la substància o objecte es produïsca com a part integrant d'un procés de producció, i
  4. que l'ús ulterior complisca tots els requisits pertinents relatius als productes i a la protecció de la salut humana i del medi ambient per a l'aplicació específica, i no produïsca impactes generals adversos per a la salut humana o el medi ambient.»

Aquestes quatre condicions hauran de complir-se de manera simultània; això és, només si se satisfan totes i cadascuna d'elles, estarem davant un subproducte; en cas contrari el règim jurídic aplicable serà necessàriament el dels residus.

No obstant això, el compliment per se d'aquestes condicions per qualsevol substància o objecte resultant d'un procés productiu no és suficient perquè el seu productor inicial puga atorgar-li l'estatus de subproducte. La seua consideració com a tal requereix d'una avaluació prèvia i declaració administrativa per part de l'autoritat competent en matèria de residus en els termes previstos en la Llei 7/2022, establint-se dues vies possibles per a això conforme al que es preveu en l'article 4.3 de la llei:

        - mitjançant autorització de l'autoritat competent de les comunitats autònomes, en els termes establits en l'article 4.4 de la llei. Aquesta autorització tindrà validesa, únicament, per a l'ús autoritzat del subproducte en l'activitat o procés industrial de destí (autorització case a cas). A tal efecte, s’ha habilitat un procediment de sol·licitud específic (GUC 94126 / SIA 3026022), al qual es pot accedir en la Seu Electrònica de la Generalitat (https://sede.gva.es/va/inici) o bé a través del següent enllaç:

Sol·licitud d'avaluació i autorització autonòmica d'una substància o objecte resultant d'un procés productiu com a subproducte

         - mitjançant norma reglamentària (ordre) del ministeri competent en matèria de residus, ja siga d'ofici o bé a petició d'una comunitat autònoma després de l'autorització d'un subproducte per la mateixa per a un ús concret, en els termes establits en l'article 4.5 de la llei.

Ordres ministerials de declaració de subproducte aprovades.

Orden APM/189/2018, de 20 de febrero, por la cual se determina cuando los residuos de producción procedentes de la industria agroalimentaria destinados a alimentación animal, son subproductos con arreglo a la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados

Orden APM/397/2018, de 9 de abril, por la que se determina cuándo los recortes de espuma de poliuretano utilizados en la fabricación de espuma compuesta, se consideran subproductos con arreglo a la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados

Orden TEC/852/2019, de 25 de julio, por la que se determina cuándo los residuos de producción de material polimérico utilizados en la producción de film agrícola para ensilaje, se consideran subproductos con arreglo a la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados.

Orden TED/92/2022, de 8 de febrero, por la que se determina la consideración como subproducto de los orujos grasos procedentes de almazara, cuando son destinados a la extracción de aceite de orujo de oliva crudo

2.- Fi de la condició de residu.

L'estratègia temàtica sobre prevenció i reciclatge de residus de 21 de desembre de 2005 va advertir de la necessitat d'introduir el concepte de cicle de vida en la política de residus de la Unió Europea per mitjà de la seua incorporació en la legislació de la Unió Europea a través de precisions en la Directiva marc sobre residus. Es va proposar així una modificació en la Directiva que establira uns criteris mediambientals aplicables a cada flux de residus per a determinar quan un residu deixaria de ser-ho, de manera que es poguera millorar els resultats mediambientals dels productes reciclatges: les empreses produirien productes que s'ajustarien als esmentats criteris mediambientals, i al mateix temps disminuirien les obligacions que hauria de complir el reciclatge de baix risc.

La Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus arreplega en el seu articulat la necessitat d'aclarir quan uns determinats residus que hagen sigut sotmesos a una operació, inclòs el reciclatge, de valoració i complisquen uns criteris específics que haurà d'elaborar la Comissió, poden deixar de ser considerats com a tals. Sense perjudici d'això, la Directiva preveu que, quan no s'hagen establit criteris a escala comunitària, els Estats membres puguen decidir cas per cas si un determinat residu ha deixat de ser-ho tenint en compte la jurisprudència aplicable.

En l'actualitat la Unió Europea ha establit criteris per a determinats tipus de ferralles i per al vidre usat, i considera altres possibles categories de residus, entre altres, els residus de la construcció i la demolició, algunes cendres i escòries, els àrids, els pneumàtics, els tèxtils, el compost i el paper usat.

La Directiva 2008/98/CE, de residus, va ser incorporada al dret espanyol per mitjà de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, actualment derogada per la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, per mitjà de la qual s'ha incorporat al Dret espanyol la Directiva (UE) 2018/851, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE

D'acord amb la directiva indicada, l'article 5 de la Llei 7/2022 estableix les condicions que han de complir-se perquè determinats tipus de residus, que hagen sigut sotmesos a una operació de valorització, inclòs el reciclatge, podran deixar de ser considerats com a tals, a l'efecte del que es disposa en aquesta llei. Les condicions per a la «fi de la condició de residus» són les següents:

  1. que les substàncies, preparats o objectes resultants hagen de ser usats per a finalitats específiques;
  2. que existisca un mercat o una demanda per a aquestes substàncies, preparats o objectes;
  3. que les substàncies, preparats o objectes resultants complisquen els requisits tècnics per a les finalitats específiques, i la legislació existent i les normes aplicables als productes; i
  4. que l'ús de la substància, preparats o objecte resultant no genere impactes adversos globals per al medi ambient o la salut humana.

Aquestes quatre condicions hauran de complir-se de manera simultània; això és, només si se satisfan totes i cadascuna d'elles, la substància, preparats o objecte resultant de l'operació de valorització, inclòs el reciclatge, haurà deixat de ser residu. En cas contrari el règim jurídic aplicable serà necessàriament el dels residus.

No obstant això, el compliment per se d'aquestes condicions per qualsevol substància, preparat o objecte resultant d'una operació de valorització no és suficient perquè el gestor de residus autoritzat puga atorgar-li l'estatus de «fi de la condició de residu». La seua consideració com a tal requereix d'una avaluació prèvia i declaració administrativa per part de l'autoritat competent en matèria de residus en els termes previstos en la Llei 7/2022, establint-se dues vies possibles per a això conforme al que es preveu en l'article 54 de la llei:

                - mitjançant norma reglamentària (ordre) del ministeri competent en matèria de residus, en els termes establits en l'article 5.2 de la llei;

                - quan no s'hagen establit criteris específics a escala de la Unió Europea o a escala nacional, mitjançant autorització de l'autoritat competent de les comunitats autònomes a petició del gestor de residus autoritzat, en els termes establits en l'article 5.3 de la llei. Aquesta autorització tindrà validesa, únicament, per a l'ús de la substància, preparats o objecte resultant de l'operació de valorització en una activitat o procés industrial concret (autorització cas a cas).

Ordres ministerials de finalització de la condició de residu aprovades.

Orden APM/205/2018, de 22 de febrero, por la que se establecen los criterios para determinar cuándo el aceite usado procesado procedente del tratamiento de aceites usados para su uso como combustible deja de ser residuo con arreglo a la Ley 22/2011

Orden APM/206/2018, de 22 de febrero, por la que se establecen los criterios para determinar cuándo el fuel recuperado procedente del tratamiento de residuos MARPOL tipo c para su uso como combustible en buques deja de ser residuo con arreglo a la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados

Orden TED/363/2020, de 20 de abril, por la que se modifican la Orden APM/205/2018, de 22 de febrero, por la que se establecen los criterios para determinar cuándo el aceite usado procesado procedente del tratamiento de aceites usados para su uso como combustible deja de ser residuo con arreglo a la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados, y la Orden APM/206/2018, de 22 de febrero, por la que se establecen los criterios para determinar cuándo el fuel recuperado procedente del tratamiento de residuos MARPOL tipo c para su uso como combustible en buques deja de ser residuo con arreglo a la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados

Orden TED/426/2020, de 8 de mayo, por la que se establecen los criterios para determinar cuándo el papel y cartón recuperado destinado a la fabricación de papel y cartón deja de ser residuo con arreglo a la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados.

Orden TED/1522/2021, de 29 de diciembre, por la que se establecen los criterios para determinar cuándo el caucho granulado y el polvo de caucho, obtenidos del tratamiento de neumáticos fuera de uso y destinados a ciertas aplicaciones, dejan de ser residuos con arreglo a la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados, y por la que se modifican las Órdenes TED/426/2020, de 8 de mayo, APM/205/2018, de 22 de febrero, y la APM/206/2018, de 22 de febrero, por las que, respectivamente, se establecen los criterios para determinar cuándo el papel y cartón recuperado destinado a la fabricación de papel y cartón, el aceite usado procesado procedente del tratamiento de aceites usados para su uso como combustible y el fuel recuperado procedente del tratamiento de residuos MARPOL tipo C para su uso como combustible en buques, dejan de ser residuos con arreglo a la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados

Orden TED/646/2023, de 9 de junio, por la que se establecen los criterios para determinar cuándo los residuos termoplásticos sometidos a tratamientos mecánicos y destinados a la fabricación de productos plásticos dejan de ser residuo con arreglo a la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular.

Reglaments europeus sobre criteris de fi de la condició de residu

Reglamento (UE) núm. 333/2011 del Consejo, de 31 de marzo de 2011 (DOCE L94, de 08/04/11), por el cual se establecen criterios para determinar cuando unos determinados tipos de chatarra dejan de ser residuos de acuerdo con la Directiva 2008/98/CE del Parl

Reglamento (UE) núm. 1179/2012 de la Comisión, de 10 de diciembre de 2012 (DOCE L337, de 11/12/12), por el cual se establecen criterios para determinar cuando el vidrio recuperado deja de ser residuo de acuerdo con la Directiva 2008/98/CE del Parlamento E

Reglamento (UE) núm. 715/2013 de la Comisión, de 25 de julio de 2013 (DOCE L201, de 26/07/13), por el cual se establecen criterios para determinar cuando la chatarra de cocer deja de ser residuo de acuerdo con la Directiva 2008/98/CE del Parlamento Europe

Documents d’interès.

Monitoring impacts from Council Regulation (EU) núm. 333/2011: End of waste criteria for Al/Fe scrap.

End-of-waste criteria for biodegradable waste subjected to biological treatment (compost and digestate): Technical proposals.