Organismes

L'ozó

L'ozó

Sobre l'ozó

En esta secció es pretén proporcionar algunes respostes a aquelles qüestions que amb major probabilitat es poden suscitar en els ciutadans alertats pel problema de la contaminació per ozó o contaminació fotoquímica.

És l'ozó un contaminant perillós?

L'ozó és un gas amb un alt poder oxidant que en concentracions elevades té efectes adversos sobre la salut humana, la vegetació i els materials.

La principal via d'afecció al ser humà de la contaminació per ozó es produïx a través de l'intercanvi de gasos en el procés respiratori. La resposta varia molt entre individus per raons genètiques (capacitat de resposta antioxidant de les cèl·lules), edat (els xiquets i les persones majors són els grups més sensibles), i per la presència d'afeccions respiratòries (com ara al·lèrgies i asma). Durant episodis d'elevada concentració d'ozó resulta desaconsellable la pràctica d'activitats físiques, i en especial durant les hores centrals del dia, ja que a l'augmentar el ritme de la respiració s'incrementa l'entrada d'ozó en els pulmons.

Quin és l'origen de l'ozó en l'atmosfera?

L'ozó és una molècula formada per tres àtoms d'oxigen. A temperatura i pressió ambient es troba en forma de gas, com un component més de l'atmosfera.

Està present en dos nivells de l'atmosfera: en les proximitats del sòl, en la baixa troposfera (capa que pot arribar fins als 12 km d'altura), i en nivells alts, en l'estratosfera (capa amb grossàries típiques entre els 12 i els 50 km).

En l'estratosfera forma una capa amb elevades concentracions que filtra els rajos ultravioletes danyosos per al ser humà (radiació eritemàtica), evitant que arriben a la superfície terrestre. En estos nivells l'ozó es forma principalment per acció de la radiació solar sobre l'oxigen atmosfèric.

Al contrari, l'ozó que està present en les proximitats del sòl té el seu origen principalment en les reaccions químiques que es produïxen en la mateixa troposfera a partir d'altres contaminants (compostos precursors), que reaccionen davall l'acció de la llum solar (reaccions fotoquímiques). És per això que se sol referir a l'ozó com un contaminant secundari (no s'emet directament com a resultat d'una activitat concreta) d'origen fotoquímic.

Com incidix l'ozó en el medi i la salut?

L'ozó té una forta capacitat oxidant; els efectes nocius de l'ozó es manifesten sobre la salut humana, en les comunitats vegetals, i sobre els materials.

En les persones exposades a concentracions elevades pot produir danys centrats principalment en el tracte respiratori, amb especial incidència en grups sensibles, xiquets, ancians i persones amb problemes respiratoris. 

En les plantes pot afectar el creixement i la fisiologia de la vegetació, causant danys foliars i una reducció de les taxes de creixement de fulls, tronc, arrels i fruits.

En el cas dels materials, l'ozó afavorix i potència els processos de corrosió, accelerant en general la seua degradació.

Com es mesura la concentració ambient d'ozó?

El mesurament de la concentració d'ozó en l'aire es pot efectuar  per mitjà de diferents tècniques i instrumental; no obstant això, la seua mesura es troba normalitzada (per a assegurar la possibilitat de comparar els resultats procedents de diferents països i regions), i es realitza per mitjà d'equips electrònics (monitors automàtics d'absorció ultravioleta), que formen part de les infraestructures de les xarxes de vigilància de la qualitat de l'aire, constituïdes per cabines on s'integren mesuradors d'altres contaminants junt amb instrumentació meteorològica.

Les unitats de mesura de concentració d'ozó s'expressen habitualment en termes de la massa d'ozó existent en un cert volum d'aire. Així, les concentracions d'ozó es regiren en micrograms per metre cúbic (µg/m3).

A la Comunitat Valenciana per a fer un seguiment continu dels nivells d'ozó s'ha desenrotllat la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica (RVVCCA). Esta xarxa compta actualment amb un total de 65 punts de mesura, repartits per tot el territori.

Com s'aborda el problema de la contaminació per ozó?

La contaminació atmosfèrica per ozó es produïx en escales que van des de la local (emissions pròximes) fins a l'escala global (emissions a centenars o milers de quilòmetres); esta component transfronterera complica les estratègies d'actuació i fa necessària l'adopció de mesures amb una perspectiva global.

Amb l'objectiu de protegir la salut de les persones i el medi ambient en general enfront d'episodis d'elevada concentració, el problema de la contaminació per ozó ha sigut abordat per les diferents administracions, des de l'àmbit jurídic europeu, a través de la Directiva 2008/50/CE, a l'Administració nacional, per mitjà del Reial Decret 102/2011.

Estes normatives establixen valors objectiu de concentracions d'ozó per a protegir tant la salut humana com la vegetació, i els requisits d'informació i alerta a la població.
 

Quina és la situació actual de la Comunitat Valenciana respecte a la contaminació per ozó?

L'evolució estacional i diària dels nivells d'ozó mostra un comportament específic en funció de la localització geogràfica (muntanya, vall, costa, etc.) i de la naturalesa de l'entorn (urbanitzat, cultiu, bosc, etc.), i pot variar significativament entre punts relativament pròxims. En general sempre es manifesta un clar cicle diürn, així com una onda estacional, com els màxims en les hores centrals del dia i en els mesos estivals, com correspon a aquells períodes amb major intensitat de la radiació solar.

A la Comunitat Valenciana l'ozó pot aconseguir concentracions elevades, principalment en els emplaçaments rurals situats en l'interior, i a sotavent de les emissions de precursors (emeses principalment des del litoral). En algunes estacions el llindar objectiu de protecció a la salut se supera durant més de 20 dies al mes a l'estiu. Al contrari, el llindar d'informació no sol superar-se durant més de 6 dies a l'any, i en concentracions no majors a 25 µg/m3 per damunt del llindar. El llindar d'alerta no s'ha superat en cap ocasió en els punts de mesura de la RVVCCA.

En què consistix el programa de vigilància de l'ozó troposfèric Previozó desenrotllat a la Comunitat Valenciana?

Des de l'any 1999 es desenrotlla el programa de vigilància dels nivells de concentració de l'ozó troposfèric Previozó, el qual ha donat curs als requeriments legals, especialment en allò que fa referència a la informació a la població. Junt amb les exigències normatives, el programa constituïx al mateix temps un vehicle de difusió d'informació i formació a la població, sobre el complex problema de la contaminació per ozó.

Excloent-ne el període hivernal, durant els mesos de març a octubre, en què les concentracions són més altes i és més probable la idea de pics elevats d'ozó, es realitza un seguiment diari de les concentracions en tots els punts de la xarxa de vigilància de la qualitat de l'aire a la Comunitat Valenciana.

Quan es produïx, o quan es preveu una elevada probabilitat de registrar-se una superació del llindar d'informació i/o alerta s'activa un pla específic a fi d'assegurar la informació a la població, es posa en marxa el canal de distribució a través dels protocols de Protecció Civil, que s'encarrega d'alertar els municipis afectats així com alertar els servicis sanitaris de la zona i mitjans de comunicació.

També es disposa d'un servici de missatgeria a mòbils que permet, per mitjà de l'enviament d'un SMS, estar actualitzat, a través d'un missatge al telèfon mòbil, de l'ocurrència de superacions del llindar d'informació i/o alerta per ozó en qualsevol estació de la RVVCCA.

Com es pot combatre la contaminació per ozó?

La reducció de les actuals concentracions d'ozó necessita la disminució de les emissions a l'atmosfera de compostos precursors que desencadenen les reaccions fotoquímiques que acaben produint un increment net dels nivells d'ozó troposfèric. Estes substàncies (òxids de nitrògens i compostos orgànics volàtils) s'emeten en grans quantitats per les activitats industrials i el trànsit.

La reducció de la crema de combustibles fòssils en la producció elèctrica constituïx una forma de reduir estes emissions. La utilització de mitjans públics o no contaminants en el transport és també una forma eficaç d'actuar contra l'increment en els nivells d'ozó.

Atés que la contaminació per ozó és un problema de caràcter global, cal que les mesures a adoptar tinguen també un caràcter general. A la Unió Europea es va promulgar en 2001 la Directiva 2001/81/CE en què s'establixen uns sostres d'emissió per als precursors d'ozó.

A la Comunitat Valenciana la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori ha propiciat una sèrie d'actuacions que poden resumir-se en els punts següents:

Contínua ampliació i manteniment de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica en tot el territori de la Comunitat.
Elaboració d'un inventari autonòmic d'emissions com a base per al desenrotllament de qualsevol política de gestió i reducció de la contaminació atmosfèrica.
Seguiment de les emissions atmosfèriques industrials a través de la declaració d'emissions en el registre E-PRTR
Posada en marxa d'un programa de simulació fotoquímica en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a fi d'incrementar el coneixement de la dinàmica de l'ozó, com a condició necessària per a avaluar i proposar estratègies de reducció dels nivells de contaminació d'ozó.

Legislació

L'actuació preventiva enfront del problema de la contaminació per ozó en els nivells superficials de l'atmosfera s'aborda a partir de les ferramentes legals que es concreten en la Directiva europea 2008/50/CE, i el Reial Decret espanyol 102/2011, en els quals s'establixen algunes exigències normatives que determinen les característiques d'actuació per part de l'Administració enfront de la contaminació per ozó.

a) S'establixen els llindars d'informació i d'alerta per a l'ozó. S'entén per "llindar d'alerta" el nivell a partir del qual una exposició de breu duració suposa un risc per a la salut humana que afecta el conjunt de la població que requerix l'adopció de mesures immediates per a informar al públic. El "llindar d'informació" es referix al nivell a partir del qual una exposició de breu duració suposa un risc per a la salut dels sectors especialment vulnerables de la població i que requerix el subministrament d'informació immediata i apropiada. En la taula es mostren els dits llindars.
El programa Previozó dóna forma i complix les exigències legals relatives a la informació i alerta a la població en situacions de superació dels llindars establits, al mateix temps que es manté una vigilància i informació continuada amb independència de la idea o no d'episodis de superació.

b) S'establixen valors objectiu de concentracions d'ozó per a protegir tant la salut humana com la vegetació. Estos valors s'han fixat a fi d'evitar, previndre o reduir els efectes nocius per a la salut humana i el medi ambient en el seu conjunt, que ha d'aconseguir-se, en la mesura que siga possible, en un període determinat.

El valor objectiu per a preservar la salut humana establix que no podrà superar-se més de 25 dies per any civil, amitjanats en un període de tres anys, el llindar de 120 µg/m3 calculat com el màxim diari de les mitjanes mòbils octohoràries. Es fixa també un objectiu a llarg termini, en què este llindar no haurà de superar-se en cap ocasió.

Per a la protecció de la vegetació es pretén que les dosis a què es veuen sotmeses durant els mesos de major creixement no superen un cert valor que es calcula sobre valors acumulats en els mesos de maig a juliol.

Directives

Pel que fa a la contaminació per ozó, la Unió Europea ha dictat les directives següents:

DIRECTIVA 2008/50/CE DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL, de 21 de maig del 2008, relativa a la qualitat de l'aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa. S'establixen els valors de qualitat per a la contaminació per ozó.
DIRECTIVA 92/72 CEE DEL CONSELL, de 21 de setembre, sobre contaminació atmosfèrica per ozó (DOCE L 297 de 13.10.92). Dóna els valors de qualitat per a la contaminació per ozó. Esta Directiva va quedar derogada per la DIRECTIVA 2008/50/CE.

Estes directives han sigut adoptades per l'Estat espanyol en els reials decrets següents:
 
REIAL DECRET 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire.
REIAL DECRET 1796/2003, de 26 de desembre, relatiu a l'ozó en l'aire ambient. (BOE núm. 11, de 13 de gener del 2004). Este reial decret va quedar derogat pel REIAL DECRET 102/2011.
REIAL DECRET 1494/1995. Establix els llindars de protecció per a la contaminació per ozó. Este reial decret va quedar derogat pel REIAL DECRET 1796/2003.

Zonificació 

La Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, arreplega L'obligació per part de les administracions i organismes competents de:

Delimitar els seus territoris en diferents zones homogènies quant a la qualitat de l'aire.
Realitzar una avaluació preliminar de la qualitat de l'aire en cada una d'elles.
Disposar d'informació adequada sobre la qualitat de l'aire ambient i procurar que el públic en tinga coneixement.

La Comunitat Valenciana s'ha dividit en 14 zones i 4 aglomeracions, estes últimes es definixen com una àrea que es caracteritza per una concentració de població de més de 250.000 habitants o si és menor per una densitat hab/km2 Que justifique l'avaluació i el control de la qualitat de l'aire.

La divisió en zones homogènies s'ha realitzat atenent els factors principals que intervenen en la dinàmica de contaminants: orografia, dinàmica atmosfèrica, usos del sòl, emissions de contaminants i distribució de població.